Punt final a una Lliga per oblidar. Aquest diumenge, el Barça s’ha acomiadat del torneig domèstic més estrambòtic dels darrers anys: canvi d’entrenador, pandèmia mundial, aturada de tres mesos i títol del Reial Madrid. Tantes variables no les havíem vist venir.
Una Lliga tan estranya com aquesta només es podia tancar el 19 de juliol, a més de 30 graus i contra un rival amb ressaca. Coses del coronavirus. La realitat, no cal que ens enganyem, és que molts desitjàvem que tot plegat s’acabés. Quique Setién probablement també.
La qüestió és que la temporada del Barça a la Lliga ha estat trista. Molt trista. El títol s’ha escapat. El paper dels blaugrana als Clàssics va ser penós. Els jugadors del primer equip han estat per sota del seu nivell habitual. Els tècnics que han passat per la banqueta, Ernesto Valverde i Setién, no han trobat solucions i han decebut. D’Eder Sarabia i la seva doctrina de coach de marca blanca val més no parlar-ne.
Riqui Puig celebra el gol de Messi / EFE
Així doncs, les úniques notícies positives de la temporada en clau culer -les autèntiques victòries d’aquesta Lliga- són les aparicions d’Ansu Fati i Riqui Puig. La Masia és un dels pocs factors del club que mai falla.
Amb 17 anys i només 11 titularitats, el davanter hispanoguineà ha aconseguit signar 7 gols a la Lliga. La seva mitjana, per exemple, és superior a la d’Antoine Griezmann. I el millor és que Leo Messi se’l creu i l’habilita constantment perquè sap que a la zona de tres quarts no perdona.
El cas de Riqui Puig és tan o més cridaner que el d’Ansu. Interior nascut per comandar la medul·lar del Barça, cada vegada que ha comptat amb una oportunitat a l’onze ha demostrat que ha de ser titular. El de Matadepera millora cada pilota que toca i, paral·lelament, retrata companys com Ivan Rakitic o Arturo Vidal, dues figures acomodades que han disposat d’infinites ocasions per fer-se valer. Però no ho han fet, és clar.
El Barça ha perdut la Lliga però ha guanyat dos fonaments sobre els quals construir el nou projecte. No pel què puguin aportar, sinó pel què ja aporten. Si el club aposta fermament per ells, la desfeta d’aquesta temporada podria sortir barata.