Riqui Puig i Kévin-Prince Boateng tenen moltes diferències. Tantes, que gairebé sembla que juguin a un esport diferent.
A Osca, Ernesto Valverde ha evidenciat que dona la Lliga per guanyada alineant un onze ple de cares noves. Riqui i Moussa Wagué, del filial, s’han estrenat a la Lliga; Jeison Murillo ha estat titular i Jean-Clair Todibo ha debutat en partit oficial. En punta, el substitut de Luis Suárez ha estat Boateng, un futbolista estrafolari i desconcertant que per algun motiu inexplicable juga al Barça.
Per carregar contra el ghanès no cal parlar de Riqui, però el destí ha volgut que els dos jugadors coincidissin durant més d’una hora a l’Alcoraz.
Es fa difícil d’entendre què buscava el Barça en la figura de Boateng. L’ex de Sassuolo és lent, pesat i, a més, demostra una actitud contemplativa que tampoc l’afavoreix. La seva aventura al Camp Nou, afortunadament, es convertirà en un expedient X dins de l’entitat i en unes vacances pagades pel jugador quan acabi la temporada.
Riqui Puig, en canvi, aporta tot allò que se li demana a un migcampista blaugrana. Es atrevit, juga al primer toc, té interioritzat el joc de posició i, a més, fa gala d’una personalitat de líder. A Osca, i envoltat per futbolistes que gairebé mai havien jugat junts, el de Matadepera s’ha erigit com el far de l’equip.
Abans que Johan Cruyff arribés al Barça, diuen que el club no acceptava cap jugador que medís menys d’1.80 metres. Per sort, l’holandès va canviar aquesta norma i ara, anys després, el barcelonisme segueix recollint fruits. Riqui Puig pesa 30 quilos menys i és 16 centímetres més petit que Boateng, però tot el què necessita, a diferència del punta, ho té dins del cap.