La rua del doblet 2017/18 ha estat un dels últims comiats a Andrés Iniesta. Un adéu que ha estat acompanyat per l'alegria dels títols del Barça que s'han festejat amb l'afició pels carrers de Barcelona.
El primer any d'Ernesto Valverde s'ha saldat amb la Lliga i amb la Copa del Rei. Una temporada que encara no ha conclòs i pot ser de rècord si s'aconsegueix acabar la competició de la regularitat sense conèixer la derrota. Però abans de tot i un dia després de confirmar-se el segon títol, els jugadors del Barça s'han vestit de festa i s'han posat les gorres.
Música i cridòria
Ja és un clàssic, i aquesta vegada la rua ha tornat a començar des del port de Barcelona i amb Coldplay de fons, un d'aquells grups de música que ha acompanyat el Barça en els últims anys. Els més bromistes i els més seriosos sobre el bus descapotat que ha portat els campions a passejar. L'afició ja omplia carrers ben d'hora i des de l'inici del recorregut.
A la zona del World Trade Center ja s'hi podia apreciar la gran riuada de gent vestida de blau i grana que els aniria acompanyant l'assolellada tarda de primavera. Els grans protagonistes, els futbolistes, i es feien notar Piqué, Luis Suárez, Jordi Alba, Umtiti, Denis, Aleix Vidal o André Gomes. Els més animats de tots.
I amb uns canyons de confeti donaven el tret de sortida. Uns trets que han començat amb els periodistes com a víctimes, servidor afectat, i després ha seguit la guerra dins del bus. La rua començava a caminar. Afició a banda i banda i cridòria generalitzada.
L'Iniesta més melancòlic
Piqué i Sergi Roberto destacaven de primeres amb una senyera lligada al coll, però Iniesta ha estat l'autèntic protagonista. Només arrencar els aficionats ja han corejat el seu nom. Li han demanat que s'ho repensi i es quedi al Barça. I això repetit durant les gairebé tres hores que ha durat una rua estranya i sense final al Camp Nou.
Arribant a Drassanes, passant pel Paral·lel i enfilant la Ronda de Sant Pau fins al Mercat de Sant Antoni, però Iniesta seguia amb la seva cara trista, mirant a l'infinit i adonant-se que era un dels seus últims actes públics de blaugrana. Recordava a aquella rua d'ara fa tres anys quan també es va acomiadar una llegenda com Xavi Hernández. I tornant a Iniesta, ni els seus companys aconseguien animar el de Fuentealbilla. Algun somriure i alguna rialla, però poc més.
Desvirtuant els títols
Ben lligats i encapçalant el bus descapotat estaven els dos trofeus. Ningú faria un Sergio Ramos tirant avall la Lliga i la Copa. L'afició, cada vegada més animada quan s'arribava al centre de Barcelona, ha animat una festa que ja funcionava per si sola en el seu epicentre.
Umititi ha tret la seva cara més alegre, i bromista al nivell del president Piqué ha continuat una festa que s'ha anat desvirtuant. Ha començat a córrer la cervesa, i quan ha arribat a bon port, l'alcohol ha fet el seu efecte. Els futbolistes han iniciat la segona batalla amb la beguda per acabar amb vambes volant pels aires.
Fora del bus l'afició estava exultant i immortalitzant amb els seus telèfons mòbils el pas dels campions. Shakira sonava pels altaveus, però es mantenien els crits d'Iniesta, Iniesta com a banda sonora.
Carrer Urgell i avinguda Sarrià. Més de dues hores i mitja de recorregut. Uns entrepans i unes pizzes a càrrec de Luis Suárez, del seu restaurant Chalito, per acabar el dia amb la panxa plena, amb el sol que començava a marxar, amb els futbolistes començant la fase rem de la rua, amb Ernesto Valverde veient el panorama amb calma i amb Iniesta encara amb la seva mirada perduda.