“Al cap i a la fi, som el que fem per canviar el que som”. Aquesta frase del periodista i escriptor Eduardo Galeano serveix per definir la metamorfosi que ha experimentat l’Espanyol en només dos mesos i vuit partits de Lliga. L’arribada de Joan Francesc Ferrer ‘Rubi’ a la banqueta del RCDE Stadium ha estat un agitador emocional per als futbolistes i els aficionats, anestesiats per la mediocritat del futbol de Quique Sánchez Flores.
Plantilla més dèbil, jugadors més forts
L’Espanyol necessitava trobar el nord. El president Chen Yansheng havia apostat el seu primer projecte, amb Europa com a objectiu principal, en les mans d’un Quique que sempre va tenir més discurs que armes solucions. La seva segona temporada va ser el principi del fi. No hi havia excusa per no assumir la iniciativa ni quan te la regalaven. L’equip jugava per inèrcia i compromís. No tenia cap intenció de transcendir. Veure’l jugar es limitava a veure jugar Gerard Moreno, erigit en el valor diferencial sobre el descens.
L’etapa de Quique va acabar-se a la jornada 33. L’Espanyol era setzè i sumava 36 punts, nou més que el Deportivo, primer equip que perdia la categoria. El club no va esperar i va decidir rescindir el seu contracte. La dinàmica era molt perillosa. L’arribada de David Gallego, entrenador del filial, va suposar una solució provisional. Però els jugadors ja havien canviat de xip: quatre victòries i un empat. L’Espanyol va aprofitar els últims partits per maquillar els seus números.
Rubi, coneixedor del club, va acceptar el repte de reanimar l’equip, tot i la falta de recursos econòmics. Gerard Moreno va marxar al Vila-real. El nou davanter -i únic fitxatge de l’estiu- seria Borja Iglesias. El club va exercir l’opció de compra sobre Sergi Darder i va tancar amb el Màlaga la cessió de Roberto Rosales. El nou Espanyol celebrava la continuïtat de David López i estava obligat a competir empès pels jugadors de la casa, molts d’ells condemnats a l’ostracisme. “A vegades ens mirem al mirall i ens adonem que no donem per a més”, va dir Quique abans de fer les maletes.
La plantilla, a priori, era pitjor. Els 16 gols de Gerard Moreno a la Lliga podrien convertir-se en una llosa. Però el discurs de Rubi, des del primer dia, va fugir de personalismes i va centrar-se en el grup. La seva voluntat era construir un relat atractiu per connectar amb els futbolistes i enganxar la gent. La proposta és clara: protagonisme amb la pilota independentment del rival. Diego López, Mario Hermoso, Dídac Vilà, Marc Roca, Esteban Granero, Darder, Hernán Pérez, Óscar Melendo o Sergio García han vist la llum. Tots els futbolistes s'han revalorat després de vuit jornades i juguen sense complexos ni por a l’errada.
La celebració de l’última victòria contra el Vila-real explica part del canvi. Els onze futbolistes van abraçar-se al mig del camp mentre l’estadi aplaudia. Són els únics que no han deixat escapar ni un punt com a locals i han marxat a la segona aturada internacional sumant 14 punts, els mateixos que el Reial Madrid.
Anar a veure un partit de l’Espanyol ja no és un acte de fe. Ara, l’equip es diverteix i diverteix. No té sostre i és la revelació de la Lliga si analitzem pressupost i rendiment. Els resultats de Rubi en aquest primer tram de temporada el situen com el millor entrenador dels últims set anys. Si mirem més enrere, només el superen Mauricio Pochettino (2010/2011) i Ernesto Valverde (2007/08).
Classificació de l'Espanyol a la jornada 8
| Temporada | Punts | Temporada | Punts |
|---|---|---|---|
| 2018/19 | 14 | 2011/12 | 12 |
| 2017/18 | 9 | 2010/11 | 15 |
| 2016/17 | 7 | 2009/10 | 12 |
| 2015/16 | 12 | 2008/09 | 9 |
| 2014/15 | 9 | 2007/08 | 16 |
| 2013/14 | 11 | 2006/07 | 7 |
| 2012/13 | 5 | 2005/06 | 7 |
El calendari també somriu a l’Espanyol. L’equip té quinze dies per preparar el partit contra l’Osca, el cuer de Primera Divisió. Després jugarà contra el Reial Valladolid i l’Athletic Club. Nou punts factibles abans de jugar contra el Sevilla, actual líder. “Hem d’intentar guanyar la Lliga. Sabem que un 99,9% serà impossible, però hem de marcar-nos objectius ambiciosos. Ja tindrem temps de pensar que som un equip normal, ara pensem que som els millors”. Aquesta frase de Darder, abans de començar la temporada, resumeix com pensa el nou Espanyol. Una mentalitat que ja ha esborrat el passat.