Osca ha viscut un miracle. La ciutat ha embogit gràcies a un equip de futbol que ha superat totes les expectatives fins a aconseguir, per primera vegada en 58 anys d’història, l'ascens a la Primera Divisió. Al 18è pressupost de la categoria li han sobrat dues jornades per cristal·litzar el somni que semblava impossible. I tot, gràcies a l’entrenador català Joan Francesc Ferrer Rubi (Vilassar de Mar, 1970).

Rubi ja ha anunciat que no entrenarà l’Osca en el seu debut a Primera i es perfila com el relleu de David Gallego a la banqueta de l’Espanyol. “Aquestes respostes prefereixo aguantar-les”, diu quan se li pregunta pel seu futur més immediat: “No em marco cap data límit perquè hi ha moltes parts implicades”.

En només una temporada, Rubi ha encisat una afició que aprofita els últims dies per acomiadar-se, sense retrets, d’un entrenador que ja forma part de la història del club: “L'afecte i el reconeixement de la gent és molt difícil de combatre i et complica les coses a l’hora de prendre una decisió”.

El tècnic, amb més de 15 anys d’experiència a les banquetes, també fa balanç d’una carrera que va començar al camp municipal Xevi Ramon de Vilassar, a Tercera Divisió, i continuarà a l’elit, després d’entrenar el filial de l’Espanyol, formar part del cos tècnic del Barça i dirigir equips com el Llevant o l’Sporting de Gijón: “El fet de no haver jugat a Primera Divisió fa que molts entrenadors tinguin oportunitats abans que els que venim de sota”.

Se sent un dels homes de moda del futbol espanyol?

No perdo gaire temps pensant en aquestes coses, però és cert que la gesta que hem assolit és d’una magnitud molt gran. És normal que es parli del que hem aconseguit pels mitjans que teníem i per com ho hem fet.

Què suposa convertir l’Osca en equip de Primera Divisió?

La gent que viu aquí et fa molt evident tot el que ha significat l’ascens. És un canvi molt bo per a la ciutat en tots els àmbits; econòmic, social, cultural... La gent està molt animada perquè sembla que això podrà millorar el seu nivell de vida.

I el vostre objectiu no era l’ascens...

Els gestors del club tenen molt clar com de difícil és sobreviure a Segona Divisió. És cert que, tot i venir d’una bona temporada, érem conscients que no era fàcil repetir-la. La gent que mana va dir que l’objectiu era la permanència, però nosaltres també vam arribar dient que no ens conformaríem i buscaríem fites més ambicioses.

Viu el seu millor moment com a entrenador?

El futbol és un món molt competitiu. Hi ha gent que només mira els resultats quan li interessen. I quan tens un resultat com el nostre, aquesta gent ho ha de respectar. Teníem el divuitè pressupost de la categoria i se li ha de donar valor més enllà de l’entrenador.

L’equip va tenir dubtes després d’encadenar vuit partits sense guanyar?

Algú es va posar una mica nerviós, però el vestidor, el cos tècnic i el club sempre vam estar tranquils per seguir treballant sobre tot allò que podíem millorar. També érem conscients que podíem passar per una fase a la Lliga on les coses costessin un pèl més. Això és normal. A més, si analitzes les quatre derrotes veus que vam perdre contra el segon, el tercer, el quart i el cinquè. Si aquests partits haguessin estat distribuïts en el calendari, potser no parlaríem de vuit partits sense guanyar. Però tampoc parlaríem de dues fases de deu partits amb vuit i set victòries. Al final, tot això és un còmput global.

La temporada se li ha fet llarga?

Aquesta és una frase habitual entre els que treballem a la Segona Divisió. Nosaltres comencem el 10 de juliol i els equips que hagin de jugar play-off acabaran el 20 de juny. Això suposa que només hi ha el cap de setmana de Nadal per descansar. És una barbaritat, però és la nostra feina i ens hem de sentir afortunats. És la categoria més dura, sense cap mena de dubte.

Ningú li ha regalat res...

Són molts anys entrenant. Vaig començar el 2001 i sempre he intentat millorar els meus coneixements. Mai he pensat que no tenia res per aprendre, però he notat una dificultat molt gran; el fet de no haver jugat a Primera Divisió fa que molts entrenadors tinguin oportunitats abans que els que venim de sota. A mi m’ha costat moltíssim i tinc clar que no em puc adormir ni relaxar perquè el mercat d’entrenadors és molt ampli.

Vostè és un estudiós del vídeo i les jugades d’estratègia. Creu que els detalls marquen les diferències en un futbol cada vegada més professionalitzat?

Va haver-hi un moment en què semblava que només s’havia de treballar la preparació física, la pilota aturada, els vídeos... Nosaltres intentem que el nostre equip sigui alegre i tingui llibertat i creativitat. A més, volem tenir el màxim de coses controlades. Al final, tots tenim unes virtuts i uns defectes, i has de treballar en funció de tot això per guanyar partits.

El vostre joc dona encara més valor a l’ascens?

Quan començava a entrenar la gent em deia que a Tercera i a Segona B no es podia jugar així. Nosaltres intentem ser un bon equip en atac i en defensa. El nostre punt de partida és la valentia i ens agrada que els jugadors intentin desenvolupar tot el que tinguin dins. I no és el primer cas d’un equip que assoleix els seus objectius a través d’aquesta via. Tenim molts exemples. Però del que ens sentim més orgullosos és que la gent d’Osca ens ha dit que mai havien vist un futbol així i que s’ho han passat molt bé.

El reconeixement de la gent és millor que algun títol?

Hi ha gent que, a part de mirar el resultat, li agrada passar-s’ho bé. I així som nosaltres. Sempre hem intentat defensar aquest discurs.

Ha estat difícil deixar l’Osca?

Sí, molt. L’estima i el reconeixement de la gent és molt difícil de combatre. Això et complica les coses a l’hora de prendre una decisió. Al final, fas balanç i busques el millor per a tots. Crec que per a l’Osca tampoc és dolent. Nosaltres marxem deixant moltes coses pel que fa al creixement del club, com la manera de treballar i l’estructura professional. Les dues parts estem molt satisfetes de la feina que hem fet.

El seu futur sembla lligat al de l’Espanyol...

Aquestes respostes prefereixo aguantar-les. Ara em dec a l’Osca i ja hem fet un pas molt important anunciant que no seguirem. En un futur ja es veurà.

En un futur proper?

Espero que sí, perquè al final vull treballar. I com més aviat posem fil a l’agulla, millor. No em marco cap data límit perquè hi ha moltes parts implicades i acords per tancar. No puc comprometre’m a res.

Guarda un bon record de l’Espanyol?

Seré molt sincer. Per sort, no sé si per la forma de ser del meu cos tècnic, guardo molt bon record d'allà on he passat. No sé si algú parla malament de mi, però jo no puc parlar malament de gairebé cap lloc on he treballat.