Marc Guiu va decidir canviar d'aires aquest estiu, deixant enrere el FC Barcelona per fitxar pel Chelsea a canvi de 6 milions d'euros. El jove davanter tenia la promesa de minuts en un dels equips més potents de la Premier League. Tanmateix, la realitat ha estat ben diferent. Des de la seva arribada a Londres, Guiu no ha tingut el protagonisme esperat i ha vist com el seu somni de triomfar a Anglaterra s'ha convertit en un malson.
Guiu es va trobar amb un Chelsea hipercompetitiu, que no ha parat de reforçar-se en atac. L'arribada de noms com Joao Félix, Jadon Sancho i Pedro Neto, entre d'altres, ha fet que la competència sigui ferotge i les oportunitats, escasses. Lluny de tenir aquells minuts de qualitat promesos, el jove davanter ha passat més temps a la banqueta que en el camp, observant com d'altres prenen el seu lloc. A Stamford Bridge, les portes al primer equip estan pràcticament tancades per a Guiu, que cada vegada veu més complicada la seva situació en un club on els fitxatges llampants tenen prioritat.
Mentrestant, a Barcelona, les coses no podrien ser més diferents. Sota la batuta d'Hansi Flick, l'equip blaugrana va com un tir. Flick ha donat protagonisme als joves, donant oportunitats als del planter perquè es llueixin i demostrin la seva vàlua.
En l'entorn de Guiu, ja comencen a sorgir veus que suggereixen que la seva decisió de deixar el Barça va ser, com menys, precipitada. Els dubtes sobre el seu futur es multipliquen, i el penediment sembla instal·lar-se en la ment del jove davanter. Però hi ha una cosa que Marc Guiu té molt clar: tornar al Barça no serà una opció mentre Joan Laporta continuï sent el president.
Laporta va deixar clar des del primer moment que no anava a tolerar la sortida d'un jugador amb tant potencial sense lluitar per la seva continuïtat. Considerava Guiu com un dels futurs valors del club, i la seva marxa a Anglaterra no li va provar gens bé. Laporta, ferm en la seva postura, manté una política de zero segones oportunitats per als qui decideixen abandonar el vaixell. Si algú decideix anar-se'n, no torna.
Ara, Guiu s'enfronta a una realitat dura a Londres, veient com el tren del Barça continua avançant sense ell. I encara que pugui sentir el penediment, sap que la seva decisió de partir ha tancat, potser per sempre, les portes del Camp Nou.