Gerard Piqué és un futbolista que trenca esquemes. El central del Barça, a diferència de la majoria de jugadors, no té cap inconvenient en mullar-se sobre temes d'actualitat política, fet que ha provocat que sovint se'l critiqui des de Madrid. El defensa no es talla davant dels micròfons i tampoc amb els seus companys, encara que aquests juguin a l'etern rival i tinguin idees oposades sobre Espanya.
Aquesta setmana, El País publica una conversa entre Iker Casillas i l'exseleccionador espanyol Vicente del Bosque en la qual l'exporter del Madrid revela diverses anècdotes sobre les interioritats de 'La Roja'. I Piqué, és clar, n'és un dels protagonistes.
En relació als quatre Clàssics que Barça i Madrid van disputar durant el 2011, Casillas se sincera: "No estàvem preparats per aquells quatre partits en tan poc temps. Ens hi jugàvem moltes coses. Aquells quatre partits van marcar el futbol espanyol i tot el que ens envoltava, va arribar a tenir una magnitud política. Si guanyava el Barça era com si Catalunya estigués per sobre de Madrid", diu. I, després que Del Bosque intenti treure pes a les conseqüències que van tenir a la selecció nacional, el porter afegeix: "En aquells dos partits que vam jugar l'any 2011 amb la selecció, la sensació que es respirava no era igual. L'ambient ja no era el mateix. No estàvem bé. La relació amb Xavi, Puyol... els jugadors de Barça i Madrid no teníem la mateixa afinitat. La vam recuperar gairebé un any després".
Del Bosque, guanyador d'una Eurocopa i un Mundial amb Espanya, defensa a la conversa que la tensió va néixer per culpa de José Mourinho, que va dur al límit als futbolistes blancs. Segons Casillas, el mal ambient va estar a punt de trencar relacions d'amistat. "Nosaltres no vam tenir la culpa, però vam dur el conflicte a la selecció. Al vestidor, això s'ensuma. Vèiem que la relació no era la mateixa. Puyol, amb qui tinc una gran relació, em va arribar a dir que tenia ganes d'aixecar-se i fotre'm dos hòsties", revela.
Per últim, del Bosque afirma que, així i tot, a la selecció espanyola no es parlava de política. "Davant meu mai vaig sentir com en parlàveu", diu l'exentrenador. És llavors quan entra en escena el nom de Piqué. "Això és perquè no s'ajuntava amb en Gerard a les nits. Ens tornava a tots bojos", sentencia.