La selecció espanyola de futbol va fer història als Jocs Olímpics de Barcelona. Va arribar a la final guanyant tots els partits, per després derrotar a Polònia en un duel igualat fins a l'últim minut. Tot i el patiment davant el combinat polonès, els homes dirigits per Vicente Miera van aconseguir una fita sense precedents.
El combinat espanyol, amb jugadors de màxim 23 anys, va arribar a Barcelona amb ganes de refer-se després de quedar fora de l'Eurocopa. Una derrota davant França (1-2) en l'últim partit de la fase de classificació va provocar l'eliminació, l'únic cop que 'La Roja' ha faltat en un gran torneig en les dues últimes dècades.
Tot i així, quedaven els Jocs Olímpics, a casa davant l'afició però amb molta pressió.
Vicente Miera, acompanyat de Ladislao Kubala, que va exercir d'ajudant, va convocar una sèrie de jugadors que van ser batejats com "La Quinta de Cobi", en honor a la mascota dels Jocs, creada per Javier Mariscal. Entre ells van destacar Pep Guardiola, Luis Enrique, Abelardo Fernández i sobretot, Kiko Narváez, protagonista de la final amb un gol a l'últim minut.
Jugador | Posició | Equip |
---|---|---|
Toni Jiménez | Porter | Figueres |
Santi Cañizares | Porter | Mérida |
Albert Ferrer | Defensa | Barça |
Rafa Berges | Defensa | Tenerife |
Roberto Solazábal | Defensa | Atlètic de Madrid |
Abelardo Fernández | Defensa | Sporting de Gijón |
Mikel Lasa | Defensa | Reial Madrid |
Juan Manuel López | Defensa | Atlètic de Madrid |
Miguel Hernández | Defensa | Rayo Vallecano |
Paqui Veza | Defensa | Tenerife |
Pep Guardiola | Migcampista | Barça |
Manuel Soler | Migcampista | Mallorca |
Gabriel Vidal | Migcampista | Mallorca |
David Billabona | Migcampista | Athletic Club |
Kiko Narváez | Davanter | Atlètic de Madrid |
Luis Enrique | Davanter | Reial Madrid |
Alfonso Pérez | Davanter | Reial Madrid |
Emilio Amavisca | Davanter | Lleida |
Antoni Pinilla | Davanter | Mallorca |
Javier Manjarín | Davanter | Sporting de Gijón |
Camí plàcid fins a la final
En el debut davant Colòmbia a València (Mestalla, estadi on la selecció va disputar tots els partits menys la final), Espanya va guanyar de forma contundent (0-4), justificant el clar paper de favorit, que va acabar de reforçar amb les següents victòries a la fase de grups: 2-0 i 2-0 davant Egipte i Qatar.
Itàlia, que venia de ser segona del Grup A per darrere de Polònia, va ser el rival als quarts. El duel va finalitzar amb victòria (1-0) gràcies al solitari gol de Kiko.
L'últim obstacle per arribar a l'anhelada final va ser Ghana. Tot i així, els amfitrions van anar per feina. A la mitja hora de joc ja guanyaven, tot i que no seria fins a la segona meitat quan Rafael Berges sentenciés el partit amb el definitiu 2-0.
L'or al minut 90
Un Camp Nou ple de gom a gom, amb gairebé noranta mil persones, va ser l'escenari de la gran final. Polònia ho va posar complicat fins al punt d'avançar-se en el marcador. Però en aquell moment va aparèixer Kiko Narváez, vestint-se d'heroi primer per avançar a Espanya a falta 18 minuts per al final, tot i que els polonesos van empatar (2-2), i ja quan s'havia complert el temps reglamentari, tornant a marcar el 3-2 que valia una medalla d'or.
El gol de Kiko va evitar la pròrroga i va acabar de desfermar l'eufòria al Camp Nou. A més, va servir perquè el futbol se sumés a la festa dels Jocs de Barcelona, contribuint amb una medalla al palmarès final de 22.