El Palau d'Esports de Granollers acollirà a partir d'aquest dijous el Preolímpic d'Handbol, on la selecció espanyola buscarà assegurar la seva plaça per als Jocs Olímpics de París de 2024. Després de ser l'escenari on es va disputar el Torneig Internacional d'Espanya a principis de gener, el pavelló del BM Granollers tornarà a ser la casa dels Hispanos.
L'equip de Jordi Ribera obrirà la fase classificatòria, la qual es disputarà entre el 14 i el 17 de març, contra el subcampió asiàtic, Bahrain (18:30h, Teledeporte). Les altres dues seleccions que lluitaran per aconseguir una de les dues places en joc seran Eslovènia i Brasil, subcampió panamericà. A priori, els dos equips europeus són els favorits. Tanmateix, Adrià Figueras (Barcelona, 1988) no vol confiar-se i, en declaracions a ElNacional.cat, afirma que "no té gaire sentit parlar de favorits en un torneig tan curt".
Una oportunitat per a reivindicar-se
La precaució del pivot barceloní té un motiu: la dura eliminació que va patir la selecció a l'últim Campionat Europeu que es va disputar a Alemanya el passat mes de gener. El conjunt espanyol va caure de manera sorprenent a la ronda preliminar del torneig, en un grup on, com passa al Preolímpic, partia com a favorit. "Va ser una suma de molts factors. Ofensivament, ens va faltar fluïdesa i en defensa ens va faltar la compenetració que acostumem a tenir", assenyala Figueras com a principals raons per explicar la derrota d'Espanya. Joan Cañellas (Santa Maria de Palautordera, 1986), en canvi, ho redueix tot a un tema mental: "Aquest grup de jugadors no havia estat mai en aquesta situació d'inseguretat, i en els moments clau ens van venir l'ansietat i els nervis".
Tot es va començar a tòrcer en la primera jornada, quan la selecció va caure contra Croàcia (29-39). Malgrat que en el següent partit contra Romania (24-36) van refer-se amb una gran actuació, l'empat d'Àustria contra els croats els obligava a guanyar en l'últim partit de la fase. Els Hispanos van aconseguir arribar a l'últim minut de partit amb avantatge d'un gol després d'haver estat molts minuts per darrere del marcador. El gol de Jonko Bozovic quan faltaven nou segons pel final va posar el 33-33 definitiu què deixava fora del torneig al combinat espanyol.
"Hem de demostrar que tot allò va ser un error", afirma Ian Tarrafeta (Sabadell, 1999), qui amb els seus set gols contra els austríacs va permetre al seu equip somiar amb la classificació. El central de 25 anys és un dels encarregats d'agafar el testimoni que ha deixat la reeixida generació formada per jugadors com Raúl Entrerríos, Dani Sarmiento, Jorge Maqueda o el mateix Joan Cañellas. "Han deixat el llistó alt", reconeix Tarrafeta, encara que assegura que "el nostre objectiu serà igualar-lo o superar-lo".
Granollers, un escenari especial
Més enllà de la darrera eliminació a l'Europeu, tant Tarrafeta com Figueras i Cañellas confien que aquesta sigui una "ensopegada" que els serveixi per a "ser més forts i conscients del complicat que és guanyar". Tots tres coincideixen en el fet que els nombrosos èxits de la selecció durant la darrera dècada "ens han acostumat massa a què sempre guanyem". "Totes les seleccions, inclosa França (campiona de l'últim Europeu) han tingut el seu moment en què han fracassat, precisament perquè estàvem nosaltres", defensa Tarrafeta.
Agafant l'últim torneig com una oportunitat per a aprendre, la selecció vol deixar el passat enrere i concentrar-se ja en el següent objectiu, la classificació per als Jocs Olímpics. Un objectiu què pot aconseguir en un escenari molt especial per als tres jugadors catalans, el Palau d'Esports Granollers, on van viure una part important de la seva carrera. "Tornar a casa sempre és especial", coincideixen Figueras i Tarrafeta, els quals van coincidir al BM Granollers entre 2017 i 2020, abans de marxar a la LNH francesa per camins diferents. Cañellas, qui va estar al club vallesà en dues etapes, va un pas més enllà definint Granollers com "el meu lloc".
A la recerca d'un adeu per la porta gran
"Quan vaig saber que Granollers era la seu del Preolímpic i en Jordi em va convocar, va ser una alegria. Tinc molts records a la ciutat i al pavelló. Si em poso a pensar, se'm posa la pell de gallina", explica emocionat Cañellas, qui afronta els seus últims reptes amb la selecció. Tot i que no vol assegurar que sigui el seu últim any jugant, és conscient que està vivint els seus últims partits internacionals i amb el seu club, el Kadetten Schaffhausen suís, on ja saben que no té intenció de renovar tot i estar en el seu últim any de contracte. Serà el final d'una etapa plena d'èxits al qual vol afegir l'únic que li falta, una medalla dels Jocs Olímpics.
Tot i la infinitat de títols que completen el seu palmarès, el lateral català només ha participat en uns Jocs Olímpics. Van ser el 2012, quan un gol a l'últim segon contra França els va deixar a les portes de les semifinals. Als Jocs de Rio de Janeiro, la selecció ni tan sols va poder estar per culpa de Suècia, en el que Cañellas considera "el cop més dur" de la seva carrera. En els últims Jocs de Tòquio, en què els Hispanos van aconseguir medalla de bronze, el de Santa Maria de Palautordera va patir una lesió al darrer partit de preparació que el va deixar fora de la llista. Una trajectòria cruel que vol tancar penjant-se una medalla, com ja va fer Figueras aquell any.
Van ser les seves primeres olimpíades, amb una estrena difícilment millorable. Amb 35 anys, però, admet que poden ser les últimes. "Pot ser que sigui l'última oportunitat que tinc de ser-hi. Però no m'ho plantejo", afirma el pivot del Chartres Metropole, qui espera "seguir anant amb la selecció durant molt de temps".
Tres jugadors amb carreres diferents. Tres jugadors de característiques diferents que comparteixen la seva estima per Granollers, on començaran el camí que els pot portar a París. Per a Tarrafeta, seran els primers Jocs Olímpics. Per a Figueras i Cañellas, poden ser els últims. Un torneig que, en qualsevol cas, afrontaran "amb la mateixa o més il·lusió" que el primer cop.