13 de setembre del 2008. Un noi alt, espigat i fill de porter, es presenta en societat amb el Barça. L'empenta de Pep Guardiola situa el focus sobre una samarreta amb el número 28 a l'esquena. El migcampista, conegut pel cognom Busquets, debuta a Primera Divisió contra el Racing de Santander. Ara, deu anys després, tothom el coneix pel nom: Sergio. El fill ha superat el pare. 

L'arribada de Guardiola al primer equip va reparar l'ascensor del filial. Busquets no era protagonista al Miniestadi, però estava plenament capacitat per ser-ho al Camp Nou. L'aposta va derivar en el millor migcampista posicional del món. No és ràpid, ni físic. Però ningú entén el futbol del Barça com ell. El seu primer any va superar qualsevol expectativa: 41 partits (31 com a titular). La seva explosió, al costat de Xavi Hernández i Andrés Iniesta, va eclipsar Touré Yaya. Busquets havia arribat per quedar-se. També a la selecció espanyola.

El seu descobriment va estalviar un maldecap al club, que sense saber-ho havia guanyat un futbolista extremadament eficient en la passada que gaudia treballant a l'ombra del millor equip de la història. Sense fer soroll, Busquets va convertir-se en una peça fonamental mentre anava acumulant títols. No es perdia cap partit. Sortejava les lesions. Era una assegurança de vida. "La primera vegada que Guardiola el va pujar a entrenar amb nosaltres ja vaig veure que estàvem davant un jugador especial", va dir Xavi, el seu soci al mig del camp.

El pas de les temporades no va canviar el rol del jugador, indiscutible per tots els entrenadors. Els elogis dels actors del 'món futbol' eren inversament proporcionals a les seves nominacions per als premis individuals. Les gales no el tenien en compte, però això no el preocupava. Amb 21 anys ja ho havia guanyat tot i era campió del món. "Si fos jugador m'agradaria assemblar-me a Busquets". Les paraules del seleccionador Vicente del Bosque, sempre mesurat en el seu discurs, no eren casualitat.

Del número 28 va passar al 16. I quan Carles Puyol va dir prou, Busquets va heretar el 5. Amb el seu futbol i un perfil discret fora del camp s'ha guanyat el respecte del vestidor. Els companys el veneren. Els rivals l'admiren.

Busquets sembla un futbolista atemporal, allunyat de les estridències d'un esport extremat. No té Twitter. Ni Instagram. Ni Facebook. Ell parla al camp, amb la pilota. La seva figura, sense buscar-ho, s'ha convertit en un exemple per als gestors de La Masia. El Barça sap que passaran molts anys fins que trobi un altre Busquets. I és per això que vol celebrar el seu desè aniversari al primer equip amb una renovació a l'alçada del seu llegat.