93 dies. Aquest és el temps que ha passat des que l'Eibar i la Reial Societat van disputar l'últim partit de Primera Divisió abans de l'aturada pel coronavirus. El duel d'Ipurúa, celebrat el 10 de març, ja es va disputar sense públic a les graderies, senyal inequívoca que l'epidèmia que començava a atemorir els ciutadans d'arreu del món també alteraria l'ordre de l'esport rei. Tres mesos després, i en un context orwellià de silencis, distàncies incòmodes i protocols militars, la pilota ha tornat a rodar. L'escenari escollit ha estat el Ramón Sánchez Pizjuán, un dels feus emblemàtics de la competició, i els protagonistes han estat els jugadors del Sevilla i el Betis (2-0). El futbol ha tornat i el clickbait ha passat a millor vida: ho sento, el que llegiràs a continuació no et sorprendrà.

La il·lusió per bandera

Seria molt fàcil acusar els futbolistes d'ambdós equips d'haver mostrat un to físic indigne de Primera Divisió. Al cap i a la fi, després de passar-se gairebé tres mesos confinats hagués resultat completament comprensible. El cert, però, és que a la primera part el Sevilla i el Betis han ofert un espectacle entretingut. Tant, que per moment ha estat possible oblidar que a les sempre efervescents graderies del Pizjuán no hi havia ni un espectador.

Els homes de Rubi han volgut la pilota des del primer moment –quelcom indiscutible per a l'entrenador català– però qui ha aconseguit controlar el partit ha estat el Sevilla. Així, els de Julen Lopetegui han pogut marcar ben aviat, al minut 9, quan Lucas Ocampos ha enviat la pilota a la creueta des de la banda dreta de l'àrea. L'extrem argentí ha estat el millor del partit.

EFE

Jules Koundé, en un servei de córner sense distàncies de seguretat, i Luuk De Jong, a centrada de Munir, han pogut batre Joel minuts més tard; però les seves rematades han sortit fregant el pal. El Betis, paral·lelament, no aconseguia connectar Carles Aleñá, Sergio Canales i Nabil Fékir, els seus homes més dotats tècnicament. I així, entre desencert local i desconcert visitant, Mateu Lahoz ha enviat els equips als vestidors.

El Sevilla, molt superior

A la segona part, i tot i que Rubi ha introduït Zouhir Feddal per tal d'intentar contenir l'espigat De Jong, la realitat és que el Sevilla ha estat encara més superior que el Betis. De fet, quan només s'havien disputat deu minuts del segon temps Marc Bartra ha posat el braç al clatell del davanter holandès dins de l'àrea i Mateu, home de poques dubitacions, ha assenyalat penal. Des de la sala VOR, ja ho saben, no li han parat els peus: la intensitat del contacte és subjectiva i, per tant, la decisió de l'àrbitre va a missa. Ocampos ha batut Joel des dels onze metres i, a banda d'encarrilar el partit, ha marcat un gol que es recordarà durant moltes dècades.

EFE

Després de rebre la diana local, el Betis s'ha descompost de manera alarmant i el Sevilla, en el minut 61, ha marcat el segon. El gol ha estat de Fernando però el protagonista ha tornat a ser Ocampos, qui l'ha habilitat amb un gran toc d'esperó al primer pal perquè el brasiler només hagués d'empènyer la pilota. Durant la celebració no hi ha hagut cap protocol, això segur.

La resta del partit no ha estat memorable, precisament. Lopetegui, amb bon criteri, ha aprofitat la norma dels cinc canvis per construir una formació defensiva i Rubi, per la seva banda, ha demanat més valentia als seus homes, però l'única ocasió clara ha arribat al minut 69, quan Borja Iglesias ha estat incapaç d'enviar al fons de la xarxa una centrada lateral.

Gols, polèmica i pinzellades de futbol d'alta qualitat. La Lliga torna de la mateixa manera que va marxar. Hem vist un gran partit? Bé, potser simplement teníem ganes de veure algun partit. Tal com estan les coses, no estem en condicions de posar-nos exigents.