Després de tres setmanes de competició i amb moltes medalles repartides es posa punt i final als Jocs Olímpics de París 2024. Han estat uns dies intensos, amb moltes llàgrimes d'alegria i també de tristesa, però sobretot amb un gran orgull dels esportistes que s'han reunit a la capital francesa per competir en les seves disciplines i convertir-se en herois per uns dies. Tots tenien l'objectiu de brillar a la capital de la llum, amb la Torre Eiffel de fons i acabar amb una o vàries medalles penjades del coll.
Els Estats Units ha continuat liderant al medaller, fins i tot augmentant el número de medalles aconseguides anteriorment, arribant a les 126, sent 40 d'elles d'or. La Xina i el Japó, també al podi de Tòquio, han repetit a la segona i tercera posició respectivament. I Espanya, que esperava superar el rècord de Barcelona 92, s'ha hagut de conformar amb la 15a posició i 18 medalles insuficients (5 d'or, 4 de plata i 9 de bronze) i 18 quartes posicions amb la medalla de xocolata. I d'estrelles n'hi ha hagut unes quantes per tot el que han aconseguit.
Els reis de la velocitat sobre la terra
L'estatunidenc Noah Lyles és el nou rei de la velocitat després d'imposar-se a la gran final dels Jocs Olímpics, els 100 metres llisos, però és que també va acabar sent bronze als 200 metres sabent que tenia covid. Pel que fa a la reina de la velocitat és Julien Alfred perquè ha estat la primera medallista de la història d'un país com Santa Lucía, i ho ha fet guanyant els 100 metres llisos femenins i sent plata als 200 metres. Encara en atletisme cal destacar els tres ors aconseguits per l'atleta dels Estats Units Gabby Thomas, imposant-se en els 200 metres femenins, en el relleu 4x100 i en el 4x400, sent una de les referents a l'Stade de France.
I parlant de fondistes hem de fer menció a la kenyana Beatrice Chebet, or a les proves de 5.000 i 10.000, com també a la neerlandesa Sifan Hassan, bronze a les proves guanyades per Chebet i or merescudíssima a la marató femenina. Però és que l'altre atleta que ha continuat fent història i ha volgut dir la seva a París ha estat el suec Mondo Duplantis, que ha aconseguit l'esperat or i també un nou rècord mundial al salt amb perxa, ja arribant als 6,25 metres.
El domini a l'aigua
Mirant a la piscina, on es va vibrar més en els primers dies de competició, el francès Léon Marchand és el nom propi: cinc medalles, amb quatre ors i un bronze, però amb dos rècords olímpics als 200 metres braça i als 200 metres papallona al mateix dia. Una habitual com Katie Ledecky ja és l'estatunidenca amb més medalles sumant els ors als 800 i 1500 lliures, la plata dels 4x200 lliures femenins i el bronze dels 400 lliures.
Encara al Paris La Défense Arena s'ha de sumar la jove canadenca de 17 anys Summer McIntosh, el futur de la natació, que en els seus segons Jocs Olímpics s'ha penjat tres ors (200 metres papallona, 200 metres estils i 400 metres estils) i una plata (400 metres lliures). Per acabar dins de la piscina cal fer menció al xinès Pan Zhanle, amb dos ors i una plata, però aconseguint establir un nou rècord del món als 100 metres lliures amb un temps de 46,40.
Les estrelles amb més nom
I més enllà del que ha passat a l'estadi olímpic i a la piscina també cal destacar com l'estatunidenca Simone Biles ha engrandit la seva llegenda olímpica amb tres ors (concurs complet individual i per equips, i salt) i una plata (exercicis de terra), i ja és la gimnasta més llorejada de la història amb 11 medalles. Precisament, un altre nom propi és la gran rival de Biles, la brasilera Rebeca Andrade, l'única capaç de guanyar una prova a l'estrella dels Estats Units, amb l'or als exercicis de terra, però és que també va ser plata al concurs complet individual i al salt, i va sumar el bronze al concurs per equips.
Al món del bàsquet cal destacar l'exhibició dels estatunidencs, sobretot d'Stephen Curry per guanyar l'or. Però també cal mencionar LeBron James, que als seus 39 anys ha guanyat el seu tercer or en quatre participacions olímpiques i ha estat nomenat l'MVP, segurament en els seus últims Jocs Olímpics. El mateix que la jugadora estatunidenca Diana Taurasi, de 42 anys i amb poc protagonisme en la consecució de l'or, però sent la seva sisena medalla daurada olímpica, imbatuda des d'Atenes 2004. I com no mencionar Novak Djokovic, que per fi ha pogut guanyar l'or olímpic, l'únic títol que li faltava al seu palmarès, per coronar-lo com el millor tennista masculí de tots els temps. I Mijaín López, lluitador cubà que ha estat or a París i porta cinc medalles daurades consecutives en Jocs Olímpics.
L'èxit espanyol
Ja en clau espanyola s'ha de mencionar Saúl Craviotto, el català que ha aconseguit la seva sisena medalla olímpica amb el bronze al K4 500m de piragüisme i ja és l'esportista espanyol amb més medalles de la història. Un altre català com Florian Trittel va aconseguir el primer or amb Diego Botín a la categoria 49er de vela. María Pérez i Álvaro Martín, or al relleu mixt de marxa, i plata i bronze respectivament a les proves individuals també han estat els grans herois espanyols a París. Però també s'ha de recordar l'or de l'atleta del Barça Jordan Díaz, el millor del triple salt, i els ors aconseguits pel futbol masculí i el waterpolo femení, amb un gran nombre d'esportistes catalans.
No cal oblidar les plates de Carlos Alcaraz al tennis, Ayoub Ghadfa al boxa i les jugadores del 3x3 de bàsquet femení. I també els bronzes de Fran Garrigós a judo, Pau Echaniz al K1, Enmanuel Reyes a la boxa, el duet de Cristina Bucsa i Sara Sorribes al tennis, l'equip de natació artística, Joan Antoni Moreno i Diego Domínguez al C2 500m, l'equip del K4 500m de piragüisme, com també l'última medalla espanyola de l'equip masculí d'handbol.
Tristesa pel comiat agredolç de Rafa Nadal, que podria haver jugat els seus últims Jocs Olímpics sense guanyar a la seva pista preferida, la Philippe-Chatrier. I quina ràbia amb la greu lesió de Carolina Marín que la va privar de lluitar per l'or i guanyar algun metall que tenia a la butxaca al bàdminton. A la propera, a Los Angeles 2028, Espanya tindrà novament el repte de millorar el seu resultat al medaller... i qui sap si se superaran les encara imbatudes 22 medalles aconseguides a Barcelona 92.