El que hem viscut en el primer partit del grup C del Mundial de Qatar és una de les fites històriques que es recordaran al llarg dels propers anys. La selcció de l'Aràbia Saudita ha estat capaç de remuntar un gol matiner de Leo Messi amb duess dianes gairebé consecutius després del descans i aconseguir la primera victòria de la seva selecció contra un equip del contintent sud-americà en una cita mundialista. Un resultat que ha estat celebrat amb magnificència als carrers d'un país que ha presenciat la victòria més important de la història de la seva selecció. És per aquesta raó que, Salman bin Abdelaziz, el rei de l'Aràbia Saudita ha decretat que aquest dimecres serà festiu a tot el país amb motiu de "la victòria de la selecció saudita contra la selecció argentina a la Copa del Món".
El somni d'Hervé Renard contínua viu
Ara bé, qui ha acapart tots els focus de la premsa internacional ha estat la frustració de l'Argentina de Leo Messi. Perquè al món del futbol, quan es dona un resultat d'aquest estil, se sol posar més l'ull en la selecció derrotada que en la que ha realment ha protagonitzat la gesta de la victòria; i curiosament, aquestes darrers, solen tenir al voltant històries que van molt més enllà de l'esport. És el cas, com no, de la selecció de l'Aràbia Saudita, liderada per Hervé Renard, un entrenador que amb el triomf d'avui somia tornar a fer història i portar als Falcons Verds als vuitens de final d'un Mundial 22 anys després, tenint un rol protagonista. I és que aquesta selecció saudita porta la segella de l'entrenador francès, i la victòria davant del combinat albeceleste ha estat una nova mostra del ben treballats que estan els seus equips. Amb una reraguarda que ha brillat tant exhibint una línia alta durant els primers 75 minuts, com replegant-se prop d'un Mohammed Al Owais que en el tram final de la matx s'ha ergit com l'heroi dels fills del desert amb diverses parades que l'han portat a adjudicar-se el premi de millor jugador del partit.
Però malgrat dotar els seus equips sempre d'una solidesa defensiva admirable, Hervé Renard no té un passat d'un entrenador de màxim nivell convencial. Perquè l'actual entrenador francès no va ser un futbolista de prestigi - tan sols va poder arribar a jugar un partit a la Primera Divisió Francesa. Per aquesta raó, després de penjar les botes, va haver d'alternar feines d'electricista amb la seva faceta d'entrenador amateur a l'Sporting Club de Draguignan, un equip de la sisena divisió francesa. Com a tècnic, va anar escalant de nivell fins a poder ser l'ajudant de Le Roy, una llegenda del futbol francès. Amb ell, va donar les primeres passes al futbol professional amb seleccions com la Xina o la Ghanesa. Allà, es va donar conèixer pel contient africà i va aconseguir portar a Ghana i Costa d'Ivori a ser campió de la Copa de l'Àfrica, convertint-se en el primer entrenador en ser capaç de guanyar l'esmentat campionat amb dos seleccions diferents; i dirigint la selecció marroquina en el Mundial de 2018. Tanmateix, quan la seva història semblava ja estar relacionat amb el continent negre, una oferta estratosfèrica de la federació de l'Aràbia Saudita li va fer replantejar-se el seu futur. I ell va tenir els seus dubtes, però, finalment, va decidir acceptar el repte de dirigir els Falcons Verds en el Mundial dels seus veïns. Això sí, ho va fer amb una condició, la de tenir màxim poder per prendre decisions, punt que sembla haver estat respectat per tots els integrants d'una selecció que ha escrit la pàgina més daurada de la història del seu futbol.
Estats Units 94' com a mirall
Abans del partit contra l'Argentina, la selecció de l'Aràbia Saudita només havia estat capaç de guanyar tres dels 16 partits que havia jugat anteriorment a la Copa del Món: 2-1 al Marroc i 1-0 a Bèlgica als Estats Units 94;' i 2-1 a Egipte a Rússia 2018. Així, la victòria d'avui davant de l'Argentina cobra una dimensió major, ja que és el triomf contra el rival de més prestigi que ha aconseguit fins ara. A més, el resultat convida a l'optimisme de cara a poder, volver a superar la primera fase del Mundial com en els Estats Units 94 quan van acabar segons, només per darrere dels Països Baixos de Dennis Bergkamp.
Ahiora, haurem d'estar molt atents al camí d'una selecció que ens ha regalat d'una de les històries més boniques dels últims mundials. Una selecció que arribava a Qatar amb el cartell de ventafocs, però que ha acabat amargant l'estrena de l'últim Mundial de Leo Messi i regalant als seus compatriotes un dia dia festiu extra.