Ni 1, ni 2, ni 3. Primož Roglič ha guanyat La Vuelta a España per 4t cop. Madrid s'ha vestit amb les seves millors gales per a rebre amb flors una llegenda de la cursa i de l'esport. En una etapa final atípica, sense la clàssica volta en grup per la capital espanyola, La Vuelta s'acomiada del 2024 de la millor manera després d'haver deixat moments que quedaran en la memòria col·lectiva per sempre. I avui tindrem el gust de repassar-los tots, començant per la contrarellotge que ha tancat aquesta edició i acabant amb Roglič recollint el mallot vermell per 4a vegada.
Küng guanya la contrarellotge final
Madrid ha rebut, com gairebé cada any, l'última etapa de La Vuelta. Malgrat que la intenció d'aquesta edició era arribar al contrarellotge amb la general per decidir, el cert és que hi ha hagut un corredor molt superior a la resta. Roglič ja tenia sentenciada la seva victòria final, però encara hi havia altres interessos. Ben O'Connor, Enric Mas i Richard Carapaz estaven separats per només 58 segons, així que la segona, tercera i quarta plaça encara no estaven decidides. Mattias Skjelmose i Florian Lipowitz, sisè i setè a la general, també havien de decidir qui s'emportaria a casa el mallot blanc de millor jove. El danès havia de defensar 1 minut i 8 segons sobre l'alemany, que a la vegada tenia Mikel Landa ficant-li pressió a 31 segons. La resta de ciclistes, o bé sortien a disputar la victòria d'etapa, o bé gaudien d'un passeig de 24 km passant pels llocs més emblemàtics de Madrid.
El primer a marcar un temps competitiu ha estat un sospitós habitual: Victor Campenaerts. El belga s'ha assegut a la cadira del líder durant gairebé una hora, fins que han començat a arribar els grans especialistes. Arribava el mallot verd, Kaden Groves, celebrant el seu èxit, relaxat. Filippo Baroncini era el primer a rebaixar el temps del belga, però no ha pogut gaudir-ho massa estona. Quan ell arribava, sortia un tal Stefan Küng que ha destrossat tots els registres des de l'inici. S'ha assegut a la cadira calenta i ja no l'ha deixat. I entre els preferits, no hi ha hagut cap inspiració divina ni cap esfondrament, i tot ha quedat tal com estava. O'Connor ha mantingut la segona plaça i Enric Mas ha tancat el podi. Skjelmose, amb 23 anys, el millor ciclista jove d'aquesta edició.
La Vuelta "de menys a més"
Calor, cansament i igualtat per començar
Després d'una primera setmana amb molta calor pel sud d'Espanya, La Vuelta anava en camí de ser la cursa menys entretinguda de l'any. Però poc se'ls pot demanar als corredors quan passen 5 hores al dia sota el sol a 37 graus. Els moments més memorables, Roglič arribant tard a la presentació de l'equip i la guerra entre Groves i Wout van Aert per les victòries d'etapa i el mallot verd. I no podem oblidar Lennert Van Eetvelt celebrant la victòria d'etapa mentre Roglič el superava per l'esquerra abans de travessar la meta. I, a la sisena etapa, la poca competitivitat dels favorits va donar una mica més de vida a la carrera. Exhibició de Ben O'Connor a l'escapada, guanyant fins a 5 minuts a la general respecte als grans preferits i presentant la seva candidatura.
Es trenca la treva
La segona setmana va començar amb una tònica completament diferent. Els equips es van traslladar a Galícia, on la temperatura va donar una nova vida a la cursa. Des de la primera etapa, molta més velocitat, molts més intents de fuga i molta més lluita per part del pilot. Cada victòria demanava un esforç titànic i més intel·ligència que força. Es va demostrar que saber quan atacar és la millor virtut. I, en la dotzena etapa de La Vuelta, el moment més emocionant. Pablo Castrillo, del Kern Pharma, aconseguia la seva primera victòria en una gran volta, i la primera d'un equip continental aquesta temporada. I tot això, en el dia que coneixíem la mort de Manolo Azcona, fundador de l'equip i l'home que va portar Castrillo a l'elit del ciclisme. Entre llàgrimes, l'espanyol pujava al podi per dedicar-li la victòria.
Però l'èxtasi de Castrillo només havia fet que començar. Pujant el Cuitu Negru, un dels ports més mítics de La Vuelta, amb els darrers quilòmetres plens de gent sortint entre la boira, l'aragonès tornava a sorprendre tothom per endur-se una de les etapes més espectaculars d'aquesta edició. Les escapades van tenir molt èxit, però no pas per la passivitat del pilot. Enric Mas i Primož Roglič van començar la seva pròpia cursa per intentar desbancar O'Connor, amb atacs constants i molta ambició. Ciclistes com Mikel Landa i Richard Carapaz també donaven més vida a una carrera que guanyava en emoció amb cada dia que passava. Amb la caiguda i abandonament de van Aert, ens quedàvem sense un gran dominador, així que les etapes estaven encara més obertes.
Una setmana de lluites i estratègies
Aquesta baixa del neerlandès la va notar molt el català Marc Soler. Després d'haver estat tercer en 3 etapes, per fi va trobar el seu moment. La tercera setmana començava amb molt bones notícies per la seva victòria, però era només el començament. La pujada a Lagos de Covadonga ja va deixar una general igualadíssima, amb Roglič a 5 segons d'O'Connor i amb Mas i Carapaz ben a prop. Kaden Groves va ser el gran beneficiat de la caiguda de van Aert, perquè es va trobar amb el mallot verd gairebé sentenciat. Només havia d'arribar a Madrid per a endur-se'l a casa, i així ho ha fet. A més, amb 3 victòries d'etapa. I, si el Kern Pharma ja havia salvat la temporada completa amb les dues victòries de Castrillo, encara es van apropar més al cel amb la d'Urko Berrade. Qui els hauria dit fa un mes que marxarien a casa amb 3 triomfs?
✊ 𝙈𝘼𝙍𝘾 𝙎𝙊𝙇𝙀𝙍 is the 𝙎𝙐𝙋𝙀𝙍𝘾𝙊𝙈𝘽𝘼𝙏𝙄𝙑𝙀 of #LaVuelta24
— La Vuelta (@lavuelta) September 8, 2024
🏆 Lagos de Covadonga
7⃣ days in the breakaway | días en fuga
🔝 Most KM in the breakaway | Más km en fuga
✊ 𝙈𝘼𝙍𝘾 𝙎𝙊𝙇𝙀𝙍 es el 𝙎𝙐𝙋𝙀𝙍𝘾𝙊𝙈𝘽𝘼𝙏𝙄𝙑𝙊 de #LaVuelta24
📸 @cxcling pic.twitter.com/OShRfAdmCL
I, amb tot obert, vam arribar a les últimes 2 etapes en línia. Va aguantar fins a l'etapa 19, però finalment el líder va cedir la seva plaça. Exhibició de Roglič al Moncalvillo per a agafar i pràcticament sentenciar el mallot vermell. En tot moment se l'havia vist amb més força que els rivals, però li va costar molt demostrar-ho. A 2 etapes pel final, Enric Mas ja no va poder aguantar a la seva roda, en gran part pel magnífic moviment estratègic del Bora en la pujada final. Però la millor etapa de La Vuelta 2024 va ser la penúltima, l'etapa reina. Lluita per la general, pel podi, per l'etapa i pel mallot de la muntanya. Ho va tenir tot. Segona victòria, i inesperada, de Dunbar, O'Connor aguantant les embranzides de Mas, Roglič ja sense preocupacions. Un final d'etapa espectacular després d'una baralla molt intensa entre Jay Vine i Marc Soler pel mallot de la muntanya. Si la tercera setmana començava amb bones notícies pel català, no acabava de la mateixa manera, perquè l'australià li va treure el mallot per 2 punts. Tot i això, ha acabat aconseguint el premi al supercombatiu de l'edició.
Així ha conclòs la tercera i última gran volta de la temporada. Una temporada en què els seguidors del ciclisme no es poden queixar. Les noves generacions tenen assegurat el futur d'aquest esport.