Cristhian Stuani és el referent del Girona i ho ha tornat a demostrar a la Lliga (2-0). Aquesta vegada la víctima ha estat un rival directe com és l'Athletic Club, que s'ha vist doblement golejat pel davanter uruguaià, i per la seva culpa han tornat a Bilbao sense cap punt.

Stuani ho explica tot

L'entrega és màxima, la passió també i la fe és inevitable. Però per sobre de tot, el Girona s'encomana a Stuani. L'equip viu al seu voltant i l'internacional uruguaià és l'únic capaç de trencar totes les defenses de la Lliga. Lluitant a esquenes dels rivals, entrant des de la segona línia per rematar de cap, o simplement anant a buscar les pilotes que el fan d'or.

No serà ni el pitxitxi de la Lliga ni el màxim anotador d'Europa, però segueix escalant posicions entre els màxims golejadors i no deixa dubtes que encara té molt futbol guardat. Stuani és un futbolista d'aquells guerrers, que no deixa cap pilota per perduda, i precisament això defineix el Girona.

L'encaix entre Stuani i el Girona és l'ideal per a un equip que segueix rendint a les mil meravelles. No hi ha rival que no pateixi contra els gironins, i més a Montilivi. Ara hi ha caigut l'Athletic Club perquè Stuani ha decidit fer un doblet, però abans ja s'hi han deixat punts el Las Palmas, el Getafe, la Reial Societat, el Reial Madrid, l'Atlètic i el Màlaga.

Un gran de Primera

El Girona segueix demostrant que ja és un dels grans de la Lliga i un rival temible per a qualsevol. Pablo Machín ha seguit impregnant els seus jugadors d'humilitat i d'una filosofia de joc sòlida i guanyadora. Contra l'Athletic no hi ha hagut patiment. El gol inicial de penal d'Stuani al minut 7, afegit a la sentència del minut 65, ha acabat portant el partit en territori gironí.

Els catalans no han tingut més feina de la necessària. Han estat incisius en atac, i efectius quan tocava; mentre que en defensa han demostrat una gran solidesa davant d'un Athletic poc propositiu i mancat de claredat.

Sis mesos després del debut a Primera divisió, el Girona segueix demostrant la seva gran vàlua com a equip. I a tot això tenen un premi afegit. Amb aquesta nova victòria, la quarta jornada seguida sense perdre, els gironins s'apropen a només dos punts de les posicions d'Europa League. El somni i la història que es va aconseguir la temporada passada pot pujar a un altre nivell d'aquí quatre mesos. O potser no es pot pensar en gran?