El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat l'absolució de l'exfutbolista Xabi Alonso i de dos dels seus assessors fiscals del delicte contra la Hisenda Pública que se'ls atribuïa per la cessió de l'explotació dels seus drets d'imatge a una empresa establerta a l'estranger, informa l'agència Europa Press aquest dimecres.

Els magistrats de la sala penal han rebutjat el recurs que va presentar l'Advocacia de l'Estat en representació d'Hisenda —al qual es va adherir la Fiscalia— contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Madrid de confirmar la decisió de l'Audiència Provincial d'absoldre l'exjugador de delictes contra la Hisenda Pública relatius als exercicis del 2010, 2011 i 2012.

En la sentència, recollida per Europa Press, el Suprem ha considerat que no és procedent anul·lar la conclusió a la qual va arribar l'Audiència Provincial de Madrid que Alonso no va actuar amb mala fe en subscriure el contracte de cessió dels seus drets d'explotació d'imatge.

El TSJ madrileny va avalar aquella conclusió i va apuntar que Alonso va actuar "en la creença que aquesta manera de procedir era conforme a dret" i que no es tractava d'"ingressos opacs, ocults o falsejats o exclosos pel contribuent del coneixement de l'Agència Tributària.

Així mateix, va concloure que, encara que l'exfutbolista en les declaracions tributàries dels exercicis en qüestió no va retre compte dels rendiments per l'explotació dels seus drets d'imatge, no hi va haver un ànim d'ocultació per part de l'exjugador, la qual cosa "impedeix" d'apreciar que hi va haver simulació.

Ara el Suprem ha fet el mateix i ha confirmat l'absolució en recordar que —tal com va dir l'Audiència de Madrid— no es pot "parlar de simulació quan no es falseja la realitat, simulant operacions que no responguin a cap propòsit il·lícit".

La sala penal ha explicat que, encara que traslladar fora d'Espanya l'empresa per gestionar els seus drets d'imatge pot ser un indici de frau fiscal, en aquest cas s'ha provat que no hi va haver intenció de defraudar.

Així les coses, els magistrats han recalcat la importància de separar clarament aquells supòsits en els quals la prova evidencia una actuació del contribuent clandestina i fraudulenta, cridada a ocultar rendiments econòmics, d'altres en els quals aquests rendiments han estat declarats, com en el cas d'Alonso.

Diferències del cas d'Alonso amb altres condemnats

En el marc de la resolució, el Suprem ha subratllat la diferència entre el procés penal que ha afectat Alonso davant aquells altres futbolistes professionals que van ser condemnats per l'Audiència Provincial de Barcelona i, en algun d'aquests casos, van veure confirmada la condemna pel Suprem.

En aquest cas, els magistrats han explicat que no es tracta de casos equiparables perquè els altres acusats van ser condemnats en considerar-se provat que sí que hi va haver intenció de defraudar; cas diferent del d'Alonso, perquè l'Audiència de Madrid va fixar en els fets provats que no hi va haver cap dol.

En 70 folis, el Suprem ha defensat que la pretensió de l'Advocacia de l'Estat i del Ministeri Fiscal d'anul·lar la sentència absolutòria i ordenar la repetició del judici oral o, en un altre cas, de dictar ara una sentència condemnatòria, xoca amb els obstacles imposats per l'especial naturalesa del recurs de cassació perquè el Suprem no pot revisar els fets provats.

Així mateix, la sentència —de la que ha estat ponent el president de la sala, el magistrat Manuel Marchena— ha donat resposta a la queixa de l'Advocacia de l'Estat que l'Audiència de Madrid no es va decantar pels informes tècnics oferts pels pèrits oficials, funcionaris de l'Agència Tributària.

"No es pot detectar cap anomalia en el fet que el tribunal atribueixi més credibilitat al peritatge ofert per la defensa, davant la qual cosa s'ha anat anomenant el peritatge oficial. És més, s'hauria de considerar un símptoma —lamentablement poc freqüent— de proximitat als principis de contradicció i el dret de defensa que actuen com a veritables fonts legitimadores del procés penal", han assenyalat els magistrats.

Cal recordar que Alonso va ser traspassat l'agost del 2004 de la Reial Societat al Liverpool FC, on hi va estar fins a l'estiu del 2009. Durant la seva estada a l'equip anglès, va tributar com a "resident no domiciliat" al Regne Unit conforme a les normes vigents allà.

L'agost del 2009 la situació va canviar. Alonso va fitxar pel Reial Madrid i hi va jugar fins al 2014, quan se'n va anar al Bayern de Munic. D'aquesta manera, des de l'1 de gener del 2010, va passar a estar subjecte als impostos espanyols, per adquirir la condició de resident fiscal a Espanya.

Entre 2010 i 2012, Alonso va presentar i va satisfer, mitjançant retencions i pagaments a compte, en concepte d'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) uns 6,7 milions d'euros. Però no va declarar els rendiments obtinguts per l'explotació dels seus drets d'imatge.

El llavors jugador es va acollir a través d'un dels seus assessors "a una opció fiscal que li resultava era més avantatjosa, en la creença que complia amb la legislació vigent", segons la sentència del TSJ. El 2009, abans de tenir residència fiscal a Espanya, va fer cessió de l'explotació dels seus drets d'imatge a la societat Kardzali —establerta a Madeira, Portugal— mitjançant la firma d'un contracte amb durada de 5 anys a canvi de 5 milions d'euros.