La Superlliga Europea, avalada. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha resolt que la posició de la UEFA i la FIFA respecte a la creació de la Superlliga Europea de futbol —impulsada pel Reial Madrid i el FC Barcelona, a més d’altres grans equips— és contrària a les normes europees de competència, segons la sentència feta pública aquest dijous.
🔴 Sentència de la Superlliga, DIRECTE | Reaccions del Barça, Reial Madrid i LaLiga, última hora
El tribunal, amb seu a Luxemburg, ha donat resposta així a les qüestions prejudicials plantejades per un jutge de Madrid, que va demanar a la màxima instància administrativa de la UE que aclareixi si la FIFA i la UEFA van incórrer en abús de posició dominant en bloquejar, amb l'amenaça de sancions, la creació d'un torneig alternatiu, la Superlliga.
Fa un any, l'advocat general assignat al cas, Athanasios Rantos, va concloure que la FIFA i la UEFA no van incórrer en abús de poder, la qual cosa va suposar un revés per al torneig que van impulsar alguns dels majors clubs d'Europa i que encara recolzen el president del Madrid, Florentino Pérez i el del Barça, Joan Laporta, que ara podrien fer ombra a la Champions League. Ara, de forma excepcional, el TJUE ha dit tot el contrari i avala la Superlliga.
La Liga, dirigida per Javier Tebas, ha estat dels primers a reaccionar a la sentència i en un comunicat ha afirmat: "Avui més que mai recordem que la Superlliga és un model egoista i elitista."
Sense transparència
En la sentència, el Tribunal de Justícia de la UE afirma que les normes de la Federació Internacional de Futbol (FIFA) i de la Unió Europea de Futbol (UEFA), que supediten a la seva autorització prèvia qualsevol projecte de nova competició de futbol de clubs, com la Superliga, i que prohibeixen als clubs i als jugadors participar en aquesta, sota pena de sancions, “són il·legals" perquè “la FIFA i la UEFA no estan subjectes a cap criteri que garanteixi el seu caràcter transparent, objectiu, no discriminatori i proporcionat”.
Hi afegeix que les normes que atribueixen a la FIFA i a la UEFA un control exclusiu sobre l'explotació comercial dels drets derivats d'aquestes competicions "poden restringir la competència", tenint en compte la importància que aquestes últimes tenen per als mitjans de comunicació, els consumidors i els teleespectadors".
És una activitat econòmica
En la resolució, el Tribunal de Justícia de la UE afirma que la FIFA i la UEFA són associacions de dret privat i que "l'organització de competicions de futbol de clubs i l'explotació dels drets de difusió són, clarament, activitats econòmiques". En conseqüència, sosté que aquestes activitats han de respectar les normes en matèria de competència i les llibertats de circulació, a pesar que l'esport, com a activitat econòmica, presenti unes certes característiques específiques, com l'existència d'associacions dotades de facultats normatives, de control i sancionadores. El Tribunal de Justícia de la UE fa constar així mateix que, a més de disposar d'aquestes facultats, la FIFA i la UEFA organitzen elles mateixes competicions de futbol.
Què passa ara?
La societat espanyola European Superleague Company va presentar el projecte de la Superlliga amb el suport de dotze clubs europeus el 2021. Davant la visceral resposta de la FIFA i la UEFA, la societat va presentar una demanda, que va recaure en el jutjat mercantil 17 de Madrid, en què denunciava que les normes de la FIFA i la UEFA vulneraven els drets de la Unió en tenir un monopoli en el sector del futbol i va demanar empara contra les sancions, que es van aturar. El magistrat de Madrid, en tenir-hi dubtes, va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE, el qual aquest dijous ha donat la raó a la Superlliga. Així, ara el jutge del mercantil de Madrid haurà de dictar una sentència en què doni la raó als creadors de la Superlliga. La resta és qüestió dels clubs.