Tony Adams és una llegenda viva de l'Arsenal. El central va estar tota la seva carrera esportiva en els gunners, 14 temporades com a capità, amb els quals va acumular 672 partits i va formar part d'una defensa històrica, la Famous Four, al costat de Lee Dixon, Nigel Winterburn i Steve Bould, que va fer del fora de joc un art. Adams era un central fort i expeditiu, tot caràcter, dels de la vella escola, un jugador que amb grapa i lliurament aconseguia minimitzar les seves carències tècniques amb la pilota als peus. Fora dels terrenys de joc, tanmateix, era feble, incapaç de controlar una addicció a l'alcohol que va anar a més amb el pas dels mesos i anys.

"Al final de la beguda, he vist coses sortir de l'armari. Estava paranoic. Vaig pensar que hi havia algú a la casa. Vaig pensar que estava matant gent", recorda ara Adams, en el funeral de James W, el director de Sporting Chance i la persona que li va salvar la vida. "Va ser un heroi, terapeuta, patrocinador i mentor. Em va salvar la vida i va netejar centenars de persones", ha afirmat l'excentral, molt commocionat.

Tony Adams, una joventut marcada pel futbol i l'alcohol

Per entendre la situació que va viure Tony Adams cal traslladar-se a la seva època i al seu entorn. A Anglaterra, fins i tot no fa tant, que els esportistes beguessin alcohol, especialment cervesa, era del més normal del món. De fet, anys abans era tradició anar-se'n de pintes després d'un partit, per fer grup i comentar la jugada. I Adams, com tantes altres persones, es va quedar atrapat fins a ser un addicte. El 1993, va haver de rebre 29 punts de sutura al front per una greu caiguda per les escales, una aparatosa intervenció que va sortir a la llum perquè el jugador va aconseguir poc després un gol històric en la FA Cup, contra el Tottenham, l'etern rival de l'Arsenal, amb el front.

En un entorn gens favorable, va conèixer la seva primera esposa, Jane Shea, que ell mateix va portar a rehabilitació. "La vaig posar en rehabilitació perquè va prendre crac i em vaig envoltar de gent malalta per sostenir-me. Vaig pensar que tots els meus problemes eren culpa d'ella: jo tenia la bandera de ser el capità d'Anglaterra".

De la borratxera del 96 a aconseguir la rehabilitació

I va arribar l'Eurocopa d'Anglaterra de 1996, un moment transcendental en la vida de Tony Adams. El país es va bolcar amb els Three Lions, en considerar que aquell equipazo amb jugadors del nivell de Gascoigne, Platt, Ince, Fowler, Shearer o el mateix Adams el tenia tot per guanyar una vegada per sempre l'Eurocopa. Anglaterra es va plantar en les semifinals, en eliminar Espanya, on l'esperava Alemanya, amb el famós gol fantasma de Geoff Hurst de 1966 en la ment de tots. Shearer va avançar Anglaterra, però Alemanya va aconseguir l'1-1 i l'eliminatòria se'n va anar als penals. Els Three Lions van caure 6-5, per un error de Shoutgate, el que va portar al país a la depressió col·lectiva. "Quan Southgate va fallar aquest penal, vaig estar borratxo 44 dies. Tenia 29 anys i no volia ser al planeta", reconeix Adams.

"Sabia que estava completament atrapat i que aquest és el pitjor lloc en el qual he estat. Al març, es van emportar els meus fills. No vaig beure a prop d'ells, però em vaig desmaiar un diumenge a la nit. Em vaig beure set ampolles de chablis. Així que la sogra es va emportar els nens". I va ser precisament Bàrbara, la seva sogra, la que li va donar el contacte de James W, que va aconseguir ajudar Adams a sortir definitivament de l'alcohol. "Estic completament recuperat, però continuo assistint a reunions periòdiques i vaig a tres o quatre presons a l'any, transmetent el missatge al nouvingut que hi ha ajuda".