El darrer dimecres va ser un d'aquells dies en què el Camp Nou obre les portes i s'omple d'aquells aficionats més il·lusionats. La presentació d'un nou futbolista del Barça va tenir lloc. Un d'aquells que potser no té tanta ressonància com la podria tenir la incorporació Robert Lewandowski en cas que es produís, però de la mateixa manera que amb el polonès, Xavi Hernández també hi té moltes esperances dipositades. Es tracta de Pablo Torre, jove futbolista que fins ara, militava a les files del primer equip del Racing de Santander tot i els seus prematurs 18 anys.
Pablo Torre, trencant tots els esquemes
De la generació del 2003, la irrupció de Pablo Torre al futbol professional no ha estat picant a la porta, sinó que ha estat enderrocant-la. Amb els verd-i-blancs ha firmat una temporada d'allò més espectacular i atípica per a un futbolista de la seva edat. Cal recordar que el cantàbric és mitjapunta, però ha aconseguit anotar 10 gols i repartir 11 assistències en 34 partits. D'aquesta manera, s'ha convertit en el segon jugador més influent en l'ascens dels santanderins a Segona Divisió pel que fa als seus registres.
Ràpidament, la llum del seu talent ha arribat a les oficines de les entitats més grans de la Lliga Santander i Reial Madrid i Barça van contactar amb els seus agents per tal de convèncer-lo a unir-se a ells. Florentino Pérez va voler informar-se de la seva disponibilitat i pretensions de cara al futur, però Xavi Hernández, convençut que és un jugar que amb un futur brillant, va trucar-li personalment explicant-li les raons perquè havia de vestir de blaugrana i no pas de blanc.
Una trucada de Xavi Hernández va ser suficient
El mateix Pablo Torre, en una entrevista concedida al periodista i 'Tiktoker' Adri Contreras, va revelar que el tècnic egarenc culer li va trucar personalment per exposar-li el projecte que volia dur a terme amb ell a Can Barça i perquè havia de desestimar la proposta del Reial Madrid.
En aquest sentit, segons explica Mundo Deportivo, Xavi va basar-se en els exemples de les dificultats que pateixen jugadors del seu perfil al Santiago Bernabéu. Mitjapuntes d'un marcat estil creatiu i associatiu com Isco Alarcón i Dani Ceballos no han sabut adaptar-se al 4-3-3 dels merengues, mentre que el característic joc ofensiu del Barça permet allargar els interiors per convertir-los en mitjapuntes i fer-los jugar entre línies. A més a més, Xavi Hernández va posar-li els exemples de Pedri González i de Gavi, exposant que tenen perfils similars al seu i que, en els seus casos, l'edat no importava, ja que tenien les característiques que el preparador de Terrassa necessitava.
En Pablo no s'ho va pensar. El Barça era l'opció. De fet, va destapar que jugar de blaugrana havia estat el seu somni des de ben petit i que els seus ídols eren Leo Messi, Xavi Hernández i Andrés Iniesta. D'afegida, també va fer esment que el Madrid li oferia més diners, però en aquest cas, una trucada de Xavi Hernández va ser suficient per convèncer-lo.
Imatge principal: Xavi Hernández, rient a la banqueta / EFE