El Barça no aprofita l'embranzida de la Champions, empata contra el València a Mestalla i perd el liderat de la Lliga, ara en mans del Sevilla (1-1). Els blaugrana, fidels al seu estil, se sobreposen al gol inicial dels valencians gràcies a la lucidesa de Leo Messi, però acusen la falta de gol i no tradueixen en el marcador el seu domini sobre la gespa. 

La mateixa fórmula

Ernesto Valverde ha seguit aferrat al mateix sistema que va donar-li vida a Europa. Arthur tornava al mig del camp i Philippe Coutinho seguia a la banda. El Barça tornava a apostar per controlar el partit. I ho feia amb Thomas Vermaelen de central. El belga era l’única cara nova respecte l’últim partit contra el Tottenham. Valverde volia que l’equip s’entregués a les seves certeses davant un rival que ha despertat tots els seus dubtes en la primera jugada.

Una errada de Gerard Piqué a la sortida d’un córner ha servit en safata el gol a Ezequiel Garay, que només ha hagut d’empènyer la pilota sobre la mateixa línia de gol. El Barça es disparava al peu. Tocava remuntar. Una altra vegada. Mestalla, especialment motivada quan el rival vesteix de blaugrana, vibrava perquè el gol pintava el millor decorat possible. El València legitimava el seu pla, basat en un 4-4-2 gairebé letal quan pot desplegar-se al contracop.

La tempesta posterior a l’1-0 ha estat a punt d’endur-se per davant el Barça, que ho fiava tot a les mans de Ter Stegen. El València atacava per on volia. La sensació de perill despertava en qualsevol pilota a l’espai. Messi estava desaparegut. I aquesta era la pitjor notícia. El pas dels minuts ha premiat l’instint de supervivència del Barça. L’equip necessitava la pilota i a base de possessions llargues ha començat a recordar el dia de Wembley.

Messi s’ha convertit en el gran agitador del partit. El València, que perdia Gonçalo Guedes per lesió, es defensava amb comoditat, donant metres a les bandes i tapant els passadissos interiors. La pilota anava d’una banda a l’altra i ja trobava les botes del capità del Barça, que ha penalitzat els dubtes de Dani Parejo amb el gol de l’empat. Una paret amb Luis Suárez ha generat un espai a la frontal de l’àrea que Messi no ha desaprofitat. Xut enganxat al pal. Passada a la xarxa. Impossible per al porter Neto.

A mig camí

L’1-1 ha marcat un punt d’inflexió perquè la muralla del València s’havia esquerdat per on estava més fortificada. El Barça ha començat a jugar sense pressa, gestionant els temps del partit i acumulant passades a camp contrari. El València se sabia dèbil i extremava el seu plantejament, reduint les distàncies entre línies i aprofitant qualsevol errada per agafar aire.

El domini absolut del Barça no derivava en ocasions clares de gol. Suárez, frustrat, s’ha tornat a convertir en un aliat en la pressió i un enemic en la combinació. No està gens fi quan ha de jugar d’esquenes i generar avantatges pels companys. Ell sap que no passa pel seu millor moment i que es perd en lluites estèrils amb els centrals i protestes injustificades als àrbitres.

El Barça necessitava una guspira de talent individual per encendre la metxa de la remuntada. Faltava improvisació en atacs que gairebé mai morien a les mans de Neto. El València començava a evidenciar el desgast però no patia per defensar-se. Valverde no ha fet el primer canvi fins al minut 83. Dembélé ha estat l’arma blaugrana per intentar fer justícia amb la proposta d’uns i altres.

El resultat no s'ha mogut. L'equip ha pagat la falta d'idees i ha vist com les seves gairebé mil passades (992) es quedaven sense premi. Amb l'empat, el Barça desaprofita l'ensopegada del Madrid a Vitòria, perd dos punts més i el liderat.