Tres punts més per al Barça però guanyant per la mínima a Valladolid (0-1). Sense convèncer i patint, el gol d'Arturo Vidal ha estat suficient per seguir esperant un miracle per optar a lluitar pel títol de la Lliga Santander.
Un canvi d'esquema i un gol
El Barça és una caixa de sorpreses. Nova aposta i nova variació de Quique Setién, amb Luis Suárez quedant-se a la banqueta, i tres centrals. Els blaugrana han jugat amb un 3-5-2, amb Sergi Roberto incrustant-se al costat de Piqué i Lenglet, amb Semedo i Jordi Alba de carrilers, i amb Arturo Vidal connectant Riqui Puig i Busquets amb Messi i Griezmann.
I el nou matís ha servit. Al principi. Millor sortida de pilota, circulació més ràpida i fent bo Semedo perquè no ha hagut de defensar. I com ja és normal, quan Messi connectava amb la pilota, tot era més fàcil.
El Valladolid, obligat a guanyar per escapar-se de manera gairebé definitiva del descens, ha estat atrevit. I això els ha perjudicat. Primer perquè el Barça amb espais és temible i perquè fins i tot Arturo Vidal es vesteix de golejador si Messi és l'assistent. Al minut 16 l'argentí ha filtrat una passada per al xilè, que ha creuat la pilota i ha marcat amb l'ajuda del pal.
El Barça ha dominat i ha tingut les millors ocasions. Griezmann podria haver mig sentenciat encara a la primera part, però ni ell es creu el misto que ha fet quan només havia d'embocar a gol. I Kike Pérez ha fet el mateix pel Valladolid: ha fallat un gol cantat quan estava davant de Ter Stegen.
Patint fins al final
I han passat els minuts, el Barça ha canviat i el partit també. Aquest Barça no pot aguantar 90 minuts de domini, i a Pucela ha tornat a patir. També perquè el Valladolid ha buscat l'empat amb un equip molt més ofensiu a la segona meitat. I el Barça ha perdut combinació després que Luis Suárez entrés en el lloc de Griezmann.
I sense Riqui Puig i Lenglet, per Rakitic i Araujo, ha arribat la decepció. De la mini il·lusió de la primera part a un Barça esfondrat a la segona. Partit trencat, amb problemes defensius i ofensivament tocats. Sort d'un altre habitual, Ter Stegen, que amb les seves estirades ha evitat que el club blaugrana perdi definitivament l'última esperança.
Des de la tornada a la competició el Barça sempre va de més a menys. I acaba els partits patint. Contra el Valladolid, tres punts més, però amb una victòria per la mínima. Venç però no convenç. I encara espera un miracle i que el Reial Madrid punxi en dos dels tres partits que li queden.