L’Espanyol no ha pogut fer història. Els homes de Rubi han empatat a l’estadi José Zorrilla (1-1) de Valladolid i no aconsegueixen assolir la somiada primera posició de la Lliga Santander. Els blanc-i-blaus s'han avançat amb un gol de Borja Iglesias, però Daniele Verde ha empatat el duel amb un golàs de falta directa en temps d'afegit. L'Espanyol ha mostrat una molt bona cara a la primera meitat, però al segon temps ha pecat de conservador, ha cedit la possessió als castellans, i ho ha acabat pagant quan ja cantava victòria.
Borja Iglesias dona ales a l’Espanyol
El primer temps ha estat un festival d’ocasions. A diferència del partit d’Osca, on els homes de Rubi van aconseguir la victòria a base de picar pedra, el duel contra el Valladolid ha servit per veure l’Espanyol més desbocat de la temporada. A la prèvia, l’entrenador blanc-i-blau deia que assolir el liderat era un estímul, i el cert és que els futbolistes blanc-i-blaus han demostrat que dormir al primer lloc de la classificació, sens dubte, els motivava.
Durant el primer quart d’hora, però, el Valladolid ha demostrat perquè és un conjunt que venia de sumar quatre victòries consecutives. Els futbolistes de Sergio González han exercit la seva pressió alta habitual i han incomodat, i molt, la defensa de l’Espanyol. Toni Villa, primer i Enes Ünal, després, han pogut situar l’1-0 en els primers compassos de l'encontre, però els seus xuts han sortit desviats per poc.
EFE
Així, després de l’ensurt inicial, l’Espanyol ha començat a combinar amb l’ambició de qui ho vol tot. Sergi Darder, que reapareixia després d’una gastroenteritis, ha estat el motor de la sala de màquines blanc-i-blava. Borja Iglesias ha assumit el paper de canó: el gallec ha perforat la meta de Jordi Masip al minut 20 amb un cacau des de fora l'àrea, sumant d’aquesta manera el seu cinquè gol de la temporada.
La diana ha esperonat el seu equip, que a partir d’aquest moment s’ha llançat sense complexes cap a la meta del porter català del Valladolid. Hernán Pérez ha pogut marcar el segon gol després d’una increïble rematada de cap, però Masip s’ha lluït. Sergio García i Dídac Vilà també han tingut ocasions, però no han estat encertats i l’Espanyol ha marxat als vestidors per la mínima. Els de Rubi mereixien una renda més àmplia.
Rubi peca de conservador
La segona meitat ha començat amb una tònica completament diferent. L’equip val·lisoletà ha tirat d’orgull i ha aconseguit acostar-se amb perill a la portaria blanc-i-blava. L’ocasió més clara l’ha tingut Rubén Alcaraz al minut 62, moment en què l’ex jugador del Girona s’ha plantat a l’àrea de l’Espanyol per afusellar Diego López. Incomprensiblement, el migcampista ha volgut rebentar l’esfèric quan només l’havia de col·locar.
Per part de l’Espanyol Pablo Piatti, Víctor Sánchez i Óscar Duarte han substituït Hernán Pérez, Óscar Melendo i Sergio García. El darrer canvi era més que significatiu, un davanter per un central. Rubi mostrava la seva faceta més defensiva i, a la vegada, llançava missatge molt clar: calia resistir. El Valladolid ha monopolitzat la pilota i ha disposat d'ocasions, però Mario Hermoso i David López es mostraven colossals.
L'estratègia de l'entrenador català de l'Espanyol era a cara o creu i aquest cop ha sortit creu. Quan la parròquia blanc-i-blava ja cantava victòria, una falta directa executada per Daniele Verde en temps afegit ha situat l'empat a un al marcador. Diego López, impecable durant tot el partit, s'ha mirat la pilota amb certa parsimònia i no ha sabut reaccionar a temps.
Diuen que la victòria té molts pares i les desfetes només un. En aquest cas, hi ha qui apuntarà cap al porter de l'Espanyol, però el cert és que el partit contra el Valladolid ha demostrat que Rubi, encara que fins ara ho hagi semblat, no és perfecte.