Ernesto Valverde no és entrenador pel Barça. La sentència arriba en un dels dies més ridículs de la història del club, però ha estat vàlida i extensible durant tota la temporada. Amb la Lliga al sac, tothom qui critica l’estil de joc que proposa el tècnic extremeny és titllat de talibà fonamentalista. Quan la realitat colpeja amb més força que mai, però, el panorama canvia completament.
Davant d’un Liverpool debilitat, els futbolistes de Valverde han tornat a protagonitzar una nit negre que cap culer oblidarà mai més. Han passat més de 365 dies del desastre de Roma i tots -afició i periodistes- ens hem cansat d’escoltar que s’havia après la lliçó. Potser alguns jugadors sí que la van aprendre, però Valverde, evidentment, no.
Lluir l’escut del Barça és un orgull -fins i tot en dies com avui- però també una responsabilitat. Els colors blaugrana exigeixen que es domini els partits, que la pilota no cremi i que defensar sigui una prioritat secundària. Valverde no ho va entendre a l’Olímpic i no ho ha entès aquesta nit. Tampoc durant tota la temporada. Tot el que no sigui una dimissió en sala de premsa serà una decepció.