Wout van Aert guanya la seva tercera etapa de La Vuelta a Espanya 2024. El ciclista belga, destacat mallot verd i un dels grans dominadors de la cursa, ha tornat a ser el més fort (i el més intel·ligent) del pilot. Ell mateix ha format la fuga en un dia que ha començat a una velocitat trepidant, i no ha baixat el ritme fins a consolidar-la. La bona col·laboració dels escapats ha certificat la seva victòria quan encara faltava un port per pujar i el del Visma, coneixedor que no era el millor escalador del grup, ha llançat el seu atac poc abans de començar l'ascens. Només Quentin Pacher ha pogut marxar amb ell, però el francès no ha pogut anar-se'n en solitari quan la carretera picava cap amunt. I en finals com els d'avui és molt complicat guanyar un mà a mà contra van Aert. Tercer triomf pel líder de la regularitat, que s'ha mostrat molt superior en tot moment. Ben O'Connor es manté líder de la general en una jornada en què els favorits no han lluitat massa en els darrers quilòmetres. 

La segona setmana de La Vuelta ha començat a Galícia. Volant per la vora del riu Miño, els ciclistes podien escapar de les temperatures infernals del sud del país. 160 km entre Ponteareas i Baiona, ben a prop de Portugal, en què els corredors havien de passar quatre ports de muntanya (1 de tercera categoria, 2 de segona i l'últim de primera), amb la meta tot just acabar l'últim descens. Una etapa que cridava a tots els ciclistes que encara no han pogut brillar en aquesta edició i que podrien intentar un nou final lluny dels grans favorits. 

La lluita per a formar la fuga

La jornada d'avui ha començat com si es tractés d'una cursa de Fórmula 1. Després d'un dia de descans, La Vuelta tornava a portar una etapa de mitja muntanya, ideal per a una fuga. I tots els equips ho sabien perfectament. Amb l'Alto de Fonfria a l'inici, desenes de corredors han accelerat per formar una escapada nombrosa, consolidar-la abans de coronar el port i pràcticament assegurar-se l'etapa en un grup menor. Però el pilot s'ha aixecat amb ganes de guerra, i guerra ha donat. Han superat la primera hora de cursa a un ritme vertiginós i sense una fuga creada, però amb un grup reduït amb poc més de 60 ciclistes entre els favorits. Una escabetxina total. L'únic grup que ha aconseguit treure un mínim avantatge ha aparegut quan ja s'havien recorregut més de 50 km. 

5 corredors, amb el català Marc Soler i Wout van Aert com a destacats, ha aprofitat la baixada i els quilòmetres plans per a intentar obrir un forat. Per darrere, altres petits grups han intentat sortir del pilot, sense èxit. Amb el descans, les temperatures més suaus i el final ideal per a ciclistes explosius que passin bé la muntanya, diversos equips han decidit que volien un final entre els favorits, i tenien les forces per a fer-ho. Però els ciclistes de davant eren de gamma alta, i la lluita que han ofert ha acabat fent cedir al pilot. Han hagut de passar 80 km a una velocitat altíssima, però, finalment, s'ha format la fuga. Per davant, un port de tercera, un de segona i un de primera. I per darrere, un segon grup reintegrant-se al gran. Al voltant de 100 corredors perseguien els escapats, però amb molta més calma que a l'inici de l'etapa. 20 km després, el grupet ja tenia 6 minuts de marge. 

Van Aert, molt superior a la resta

Passat el primer dels ports encadenats al final de l'etapa, ningú ha fet cap moviment important. Quedaven 50 km a l'inici del descens, i la distància entre pilot i fuga es mantenia. Per darrere, el Decathlon, equip del líder, tenia el control de la situació, però sense retallar segons. Després de l'esforç de l'inici, el cansament començava a fer mal, i tothom volia esperar a les darreres 2 complicacions muntanyoses per a fer els primers atacs. L'entrada a l'Alto de Mabia ha significat un canvi al gran grup. El Red Bull de Primož Roglič ha començat a accelerar, i els minuts han començat a caure. Però, quan tot apuntava al fet que la fuga no tindria cap opció, el ritme ha caigut en picat. Començaven a caure efectius del pilot, però Roglič ha dit als seus companys que baixessin la intensitat, i els segons han tornat a pujar de nou. Han acabat el port, han acabat la baixada, i es mantenien els gairebé 6 minuts de marge. La victòria estava servida. 

A menys d'1 km de començar l'ascens final a l'Alto de Mougas, van Aert ha intentat sorprendre els seus rivals amb un atac molt dur, sense gairebé aixecar-se de la bicicleta. Només Quentin Pacher ha pogut sortir a temps, i el francès i el belga han marxat sense mirar enrere. Marc Soler ha quedat a 20 segons dels líders, però sense abaixar el cap. I tots sabem com el català acaba millor del que comença. Avui, però, no ha sigut així. Van Aert no ha afluixat i, fins i tot, ha estat a punt d'acabar la pujada en solitari, directe a una nova victòria. Per darrere, a 22 km pel final, el ritme ha tornat a pujar, ja sense pensar en l'etapa, però pensant a despenjar algun dels favorits. Però no hi ha hagut sort, ni massa ganes. 

Els últims 10 km tornaven a ser plans, amb alguna pujada menor, de camí a la localitat costanera de Baiona. El triomf estava entre el francès i el belga, i en un esprint així, hi ha un gran preferit. I Pacher ho sap. Per això ha intentat sorprendre amb un atac a falta d'1 km i mig. Però van Aert ha respost de manera molt fàcil, demostrant un cop més el seu domini. Han arribat junts al final i, sense cap problema, el Visma ha estat molt més ràpid, amb temps per a celebrar amb el públic mentre travessava la línia de meta. A 2 minuts ha arribat el grup de Marc Soler, que ha estat tercer, i a 5 minuts, els preferits, sense diferències. 3 victòries en 10 etapes per a Wout van Aert, que manté el mallot verd i encara tindrà més opcions d'augmentar aquest nombre. 

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!