La Supercopa d'Espanya femenina va arrencar el passat dimecres a l'estadi de Butarque de Leganés rodejada de dubtes. El partit encarregat d'aixecar el taló va ser un Barça - Atlètic de Madrid que, malgrat ser el duel més històric del futbol espanyol femení, va tenir un ambient fred, amb les graderies quasi buides. Un dels motius principals d'aquesta manca d'interès és que aquest duel no ha tingut seu fins fa només 26 dies, dificultant així el desplaçament de les aficions implicades i la planificació dels clubs que han de participar.

L'Aràbia Saudita, l'últim disbarat d'una competició...

Però aquesta no és l'única vergonya de la Supercopa femenina, el primer títol oficial de la temporada que des del 2020 va recuperar el format de final four. De fet, segurament és el mal menor d'una competició que, recentment, ha generat la indignació del futbol femení. I és que a l'horitzó hi ha l'amenaça real de l'Aràbia Saudita. Durant la celebració de la final de la Supercopa d'Espanya masculina, celebrada des de fa 5 anys en territori saudita, Rafael Louzán, l'actual president de la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), va assegurar que està "treballant" perquè la Supercopa femenina es traslladi també a l'Aràbia.

Evidentment, aquestes paraules van aixecar polèmica des d'un primer moment. Portar una competició femenina en un país que no respecta molts drets humans i que discrimina les dones i el col·lectiu LGTBIQ+ és un disbarat. Part de les jugadores que podrien ser implicades ja s'han manifestat en contra d'aquesta possibilitat. "Portar la Supercopa a un país que no respecta les dones? No ho veig", va afirmar Patri Guijarri, jugadora del Barça. L'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) va emetre un comunicat el passat dilluns en el qual s'oposava a traslladar la Supercopa a l'Aràbia Saudita perquè considera que blanquejaria la monarquia absoluta dels Saud, entre altres coses. 

A tot això, cal sumar l'assetjament que van patir les dones dels futbolistes del Mallorca de part del públic local durant la primera semifinal que es va disputar en aquesta edició, que va finalitzar el passat 12 de gener. Una evidència més dels problemes que podria generar dur una competició femenina a un país d'aquestes característiques. 

... sense benefici, sense interès i sense VAR

Amb l'amenaça de l'Aràbia Saudita a l'horitzó, la Supercopa tampoc viu una bona salut en territori espanyol. L'últim episodi escandalós el vam viure en el mencionat partit de semifinals. Després del final del matx que es va endur l'equip de Pere Romeu amb un clar 3-0, el Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) va emetre un comunicat per traslladar que el partit "no va poder comptar amb la tecnologia del videoarbitratge fins al minut 70 a causa de problemes tècnics de Mediapro, empresa proveïdora d'aquest servei, amb el processament de les imatges".

Cata Coll, portera del Barça, ha explicat que és "una cosa que no entenc. Abans d'iniciar el partit, Alexia ens diu que no hi ha VAR, que no funciona. No enteníem res. A més, crec que hi ha hagut jugades a la primera part que es podien haver debatut una mica... i després a la segona part de sobte veiem que el fora de joc el deixen seguir i no entenem el perquè. Al final del partit em dirigeixo a l'àrbitre i li dic que com que no ens avisa això, perquè crec que si es comença sense VAR s'acaba sense VAR".

Aquest nyap és només la punta de l'iceberg d'una competició que, a més, és deficitària, principalment per al Barça i la Reial Societat, que han de desplaçar-se fins a Madrid per a disputar-la. Els costos en estada i viatges ascendeixen a uns 63.000 euros, mentre que el premi per guanyar el torneig és de només 27.500 euros. Hi ha pocs motius per continuar creient una competició que no compta amb cap al·licient.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!