Víctor Font (Granollers, 1972), empresari i líder de la consultora Delta Partners, mira cap al futur i també amb el Barça a l'horitzó. És el primer en anunciar la seva intenció de presentar-se a les properes eleccions del club blaugrana, previstes per al 2021, i ja ensenya les primeres cartes del seu projecte 'Sí al futur'.
Queden tres anys per a la cita electoral a can Barça i Font posa sobre la taula les bases del seu projecte. Defensa l'herència del model de joc de Johan Cruyff, planteja una redefinició de la gestió del club, políticament reivindica les arrels catalanistes del Barça, vol ser fidel al poble de Catalunya i ja pensa en el Barça post-Messi.
Qui és Víctor Font?
Sóc un boig del Barça, d'aquests que ho portem a la sang i que ho vivim des que érem ben petits. Sense aquesta part de passió més absoluta, qualsevol cosa que tingui a veure a involucrar-te en un projecte d'aquestes característiques segur que no passaria. I a part d'això sóc amic dels meus amics, m'encanten els petits plaers de la vida, passar una bona sobretaula, passar temps amb els meus amics... i una persona molt determinada i treballadora.
I professionalment?
De tota la vida he estat al món dels serveis professionals, de la consultoria de gestió. M'he dedicat a ajudar a empresaris i a consells d'administració a gestionar les seves empreses. I des de fa dotze anys, quan vam impulsar el nostre projecte, fem consultoria estratègica, serveis d'assessorament de banca d'inversió, tot això en el sector de les telecomunicacions, mitjans continguts, mèdia i tecnologia en l'entorn digital.
Ara viu a Dubai...
Porto catorze anys vivint a Dubai. Primer hi vaig anar a fer un projecte, després a obrir l'oficina de l'empresa on treballava, i al final vam veure que hi havia una oportunitat molt bona, no de fer negoci allà, però tenim la seu central perquè és un molt bon hub per cobrir el món.
Per què decideix formalitzar que vol ser candidat a la presidència del Barça?
Estem convençuts que la situació és molt excepcional, que el repte que el Barça afronta en els propers anys és majúscul, i que si no s'afronta amb èxit pot fer que el Barça deixi de competir i convertir-nos en un Milan. Penso que aquest risc existeix si volem mantenir la propietat en mans del club, aquest tret identitari tan únic que és el que el Barça ha de fer, el risc s'incrementa. Has de rellevar un equip que cada cop es va fent més gran i que ha estat el millor de la història, i competeixes per fer aquest relleu amb competidors que tenen accés a més recursos dels que tens tu. El nostre sistema de propietat ens juga un desavantatge.
Per què fer-ho a tres anys vista?
Si ho féssim de forma accelerada, les possibilitats de fallar serien molt grans i els riscos també molt elevats.
Estem convençuts que la situació és molt excepcional
És un projecte que ve de lluny...
El projecte el vam començar abans del 2015 i després vam fer una primera roda de premsa on expliquem les línies mestres. Va ser després d'un triplet i aquesta vegada ho diem després d'un doblet. La consciència de que aquest risc podia ser més o menys cert, fent servir la metàfora del canvi climàtic, necessitàvem com a projecte tenir unes mínimes garanties que aquest repte el podem portar amb èxit.
Com ha evolucionat el projecte?
Hem detallat les idees de les línies mestres una mica més. Tenim la component programàtica del què i com s'ha de fer. S'han anat teixint més complicitats i s'ha complementat l'equip que podrà executar el projecte.
Es pot saber algun dels noms d'aquest equip?
Noms no en podem dir perquè algunes d'aquestes persones que s'han compromès tenen perfil públic i d'altres responsabilitats. Però aquesta és la típica informació que per al soci serà superrellevant quan toqui votar.
Vostè s'allunya també del concepte 'junta directiva'.
Un dels fonaments principals del projecte és la constitució del consell directiu, per no dir junta directiva. S'ha de convèncer a gent culer que mai pensaria ser part d'aquest repte. I vaig poder veure que tenia la capacitat de convèncer a un parell de persones que mai haguessin previst fer-ho, i que poden ser decisives, i crec que ara tenim massa crítica per començar a caminar. Estem corrent una marató i no podem guanyar amb un esprint.
I per què ho diferencia?
Ho dic per reforçar el canvi del rol i del mandat que té un directiu. S'ha de tenir un consell directiu que se centri en la presa de decisions estratègiques del club i delegar la gestió del dia a dia a l'equip executiu. Per això m'agrada reforçar aquest terme i emfatitzar que la junta directiva hauria de ser un consell d'administració amb les seves tasques.
Com es planteja aquest projecte?
La passió pel club, la inquietud i la preocupació de no ser un Milan, seguir guanyant Champions perquè en vull tenir sis, set, vuit, nou... miro al voltant i no hi ha res. Hi hem de fer alguna cosa? Intentar-ho amb tota la il·lusió, l'esforç i la dedicació, tenint molt clar els requisits necessaris per fer-ho bé.
Estem corrent una marató i no podem guanyar amb un esprint
Econòmicament ser president del Barça és costós i també s'ha d'avalar. En el seu cas els diners els posa vostè, té inversors...?
És una de les limitacions que té el model actual. El sistema dels avals l'hauríem de repensar perquè ara intenta ser un sistema garantista per assegurar que no hi hagi malversació, que no es posi en risc el patrimoni de la societat... però per altra banda té moltes limitacions. Sobretot en moments que el món canvia es desincentiva prendre decisions a curt termini que no tinguin un resultat immediat. Això és un desavantatge que hem d'eliminar.
I a què es refereix amb això?
El Barça hauria de pensar més enllà del 2021. Segur que en termes genèrics hi pensa, però des d'un punt de vista de presa de decisions l'espasa dels avals pesa i això és perjudicial.
Pensa que hi pot haver avançament d'eleccions?
Tot és tan imprevisible en el món del futbol i en el món del Barça que tot és possible. Tant de bo el mandat continuï perquè voldrà dir que les coses van bé i que aquesta generació encara continua guanyant. Tant de bo que guanyem la Champions una altra vegada, perquè no guanyar més Champions amb Messi al camp és un cost que no ens podem permetre.
Vostè també parla del post-Messi i de la seva gestió...
És part del repte i part del risc de gestionar el post-Messi en la part esportiva. Pensem que hi ha dos requisits clau: un és tenir molt clar quin model de joc, quin estil vols impulsar, que és preservar i reforçar el model de joc que ens ha convertit en el millor equip de la història; i l'altre, com s'executa perquè hem de comptar amb persones que tinguin el talent, l'experiència i hagin estat formades al voltant d'aquest model.
I defensant per sobre de tot el model Cruyff?
Com el defensa tothom. No conec ningú que hagi dit que no vol el model Cruyff de futbol. Una altra cosa és que li agradi tot el que Cruyff fes. Penso que el 100% del barcelonisme vol aquesta idea esportiva. No conec ningú que vulgui tornar a l'època en què guanyàvem Recopes.
Actualment s'ha deixat una mica de banda aquest model Cruyff?
En el com. El que no entenc és per què les persones que han de prendre decisions són persones que no vénen del món del futbol com el vicepresident esportiu (Jordi Mestre) o d'altres directius que estan en la comissió esportiva de futbol, o el mànager del futbol (Pep Segura), o l'assistent a la secretaria tècnica (Ramón Planes) que jo m'he mirat el seu currículum i no li veig cap relació molt explícita amb el que és el model Cruyff.
Per tant, no és partidari d'aquest duet Planes-Abidal?
Em sembla inconsistent.
Com a aficionat del Barça a qui fitxaria?
Falta trobar substituts de Xavi o Iniesta. No crec que aquest relleu s'hagi fet. Crec que seria òptim trobar la manera que hagi noves peces. No trobarem ni un altre Xavi ni un altre Iniesta, però sí gent que pugui complir funcions similars.
Falta trobar substituts de Xavi o Iniesta
Ha dit en diverses ocasions que vol que la gent que coneix la casa porti el club en un futur. A vostè li agradaria presentar-se a les eleccions amb Xavi d'entrenador?
A mi m'agradaria presentar un projecte que compti amb el compromís dels millors professionals, molts d'ells segur que vindran d'aquesta generació de futbolistes, i vull que gent com el Xavi no només hagi de servir com a entrenador. El seu rol en el futur ha de ser molt més ampli.
En aquest mateix sentit, dins del seu equip li faria un lloc a Gerard Piqué?
Estic convençut que el Gerard és una persona amb talent i experiència que el Barça ha de saber canalitzar. Seria magnífic i hem tenir aquesta capacitat de forma immediata que es pugui involucrar en qualsevol tasca, més enllà que vulgui ser president.
Què creu que falla en la gestió del Barça actual per fer el salt global?
Al Barça li falta tenir la visió més enllà del 2021 i prendre decisions que ens ajudin a afrontar aquest risc al que faig referència de forma més decidida. Hi ha decisions que s'haurien d'haver pres abans. I a la vessant esportiva, aquesta coherència.
Pot ser que un dels principals problemes del Barça és que ara es gestiona com una PIME i realment és una empresa molt més global?
El club té alguns aspectes que s'assemblen molt més a una multinacional que a una PIME i té altres aspectes que són més d'una mitjana empresa. El volum de facturació, però això és un problema de tots els clubs, pel nivell d'intermediació que hi ha són volums de mitjanes empreses. Aquí a Catalunya hi ha 100 empreses que facturen més que el Barça. En altres aspectes com a marca o impacte som una multinacional de les més importants. S'han d'aprofitar aquests actius que tenim per assegurar que tots els altres elements estan alineats.
I com explicaria el seu model de club?
Vull assegurar que tenim la capacitat de vendre productes i serveis directament a seguidors del Barça arreu del món. Si ho fem, tindrem una capacitat de creixement econòmic de generació de recursos i d'ingressos molt més grans.
En els últims anys hi ha hagut dos clars models de presidència al Barça: Laporta i Bartomeu-Rosell. Vostè amb quin s'identifica més?
Penso que hi ha diferències ideològiques, també d'idea esportiva, però els dos treballen dins d'un camp de joc que és molt semblant. Tenen un model de negoci similar, el mateix en el funcionament i en la governança del club, el sistema de representativitat del soci amb assemblea de compromissaris... No hi ha cap d'aquests temes que nosaltres creiem que el Barça del futur hagi de canviar.
Es consideraria també dels que en l'era Laporta els anomenaven com 'els nois del PowerPoint'?
Jo sóc d'aquesta generació, però una mica més jove que ells. Professionalment també sóc de l'escola del PowerPoint. Som de la generació de la revolució digital on la tecnologia està canviant la manera com ens relacionem, consumim, comprem, models de negocis... i això està afectant la indústria de l'entreteniment en general i del futbol en particular. I això és part del repte que té el Barça.
Políticament, el Barça de Víctor Font com es posicionaria?
Penso que el Barça, i no és interpretable, té les seves arrels basades en el catalanisme. Per tant, el Barça ha de ser fidel a la voluntat majoritària del poble de Catalunya. Hem de tenir en compte que totes les sensibilitats que formin part del Barça d'avui en dia i el país han de sentir-se còmodes amb la institució.
Creu que l'actual directiva del Barça està gestionant políticament d'acord amb el catalanisme històric que ha representat el club?
Crec que s'ha estat poc clar, a vegades gestionant molt els grisos, i sent poc contundents. Però la realitat és la que és. El Barça no ha de ser una feina política, però s'ha de ser molt clar.
El Barça, i no és interpretable, té les seves arrels basades en el catalanisme
Algun exemple?
El cas del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. El Barça s'hi va acabar adherint, però va ser un procés com si hi haguessin dubtes. I recentment hem vist que l'Athletic Club s'hi ha adherit de forma molt més clara i m'imagino que no han tingut cap dubte.
L'esport és política?
Absolutament. Això de dir que no es pot barrejar esport i política no m'ho crec massa. No es poden posar tanques al camp.
El dia 1 d'octubre hagués permès jugar el partit contra el Las Palmas?
De fet vaig tuitejar en aquells moments perquè aquell dia estava aquí al país i vaig intentar acompanyar a gent que anava a votar. Personalment pel fet de viure fora no estic empadronat aquí i el vot estranger no va ser possible, tot i que el vam demanar. I veient el que estava passant al país quan vaig saber que el partit es jugava vaig pensar que era una decisió molt errònia. Però en perspectiva te n'adones que no era una decisió fàcil.
Quina relació té amb Pep Guardiola?
El vaig conèixer quan estava a Nova York d'any sabàtic. És el millor entrenador de la història del Barça, el millor entrenador del món, una persona que admiro professionalment i personal, i que tinc la sort d'haver conegut i mantenir-hi una relació. Ara treballa en un projecte liderat per un amic (Ferran Soriano), i hi ha punts en comú.
Què en pensa que hagi dit que no vol tornar a entrenar el Barça?
És una gran llàstima. Hem de fer tot el possible per fer coincidir quan la seva realitat personal tiri cap a Catalunya i cap a Barcelona puguem canalitzar el seu talent i l'experiència pel benefici del Barça.
I que Julen Lopetegui sigui el nou entrenador del Reial Madrid?
Sorpresa total. Però veig el tema del Madrid com una oportunitat per a un club com el Barça, perquè el Madrid tampoc té una idea molt clara respecte quin model, quin estil i que tot sigui consistent. Ells tenen una manera diferent de gestionar-ho i nosaltres hem de ser fidels al que ens ha donat l'èxit.
El model Florentino és el que vostè no vol?
Exacte. Però al final Florentino Pérez en deu haver après. No hi ha una idea molt clara i és un tema de fitxar jugadors per guanyar sense que importi de quina manera es guanyi. I al Barça no només es vol guanyar, sinó que també importa de la manera com ho fem.
I com s'explica el domini del Madrid a Europa?
Han tingut molta sort i per desgràcia la sort també compta.
Quins seran els propers passos a seguir?
Ara ens hem de centrar en continuar donant a conèixer el projecte, detallar la part més programàtica i, sobretot, identificant dones que es puguin vincular amb el Barça.
També seria positiu tenir una presidenta que es postulés en les properes eleccions del Barça?
Si hi ha una dona amb talent, amb capacitat i amb voluntat de servir el club, preferiria tenir-la al meu equip.
Ser president del Barça és el gran repte de Víctor Font?
El repte és estratosfèric i majúscul. L'enemic està a Madrid, a Europa, i hem de sumar. La il·lusió, les ganes, la feina i la dedicació no faltaran. Ens faltarà l'encert i la sort, perquè sense sort els projectes no passen.