S'apropa l'hora de la veritat de les eleccions a la presidència del FC Barcelona i els precandidats van esmolant el seu discurs, a la recerca d'acabar de convèncer els socis i sòcies de l'entitat blaugrana que encara dubten sobre a qui donar el seu vot. I el cas més evident és el de Víctor Font, que des de fa uns dies, sempre que pot, llança algun atac contra Joan Laporta, a qui considera el seu gran rival per accedir a la presidència del Barça.
Font, primer, va començar afirmant que el club no podia ser presidencialista, en al·lusió a Laporta. Veient que el discurs no calava, va passar a afirmar que no es podia votar només sota els efectes de la nostàlgia.
Víctor Font ha endurit últimament el seu discurs contra Joan Laporta / Sergi Alcàzar
Laporta, però, ni s'ha immutat, sent conseqüent amb el principi que ja va anunciar el dia de la presentació de la seva candidatura que amb l'entitat en una situació delicadíssima calia deixar de banda les picabaralles del passat i remar tots junts per reflotar al Barça.
Així i tot, Font ha seguit a l'atac, i pujant el grau de crítica, fins a arribar al punt de menysprear els èxits que va obtenir el Barça amb Joan Laporta a la presidència. "No tinc Laportitis, el que jo tinc és una voluntat molt gran de comparar models, de debatre. Quin avantatge té Laporta? Que el coneix tothom. Quin altre avantatge té? Que malgrat que, com tots els presidents, en el seu mandat hi ha llums i ombres, i més llums al principi i més ombres al final, estem tan malament, que la gent només recorda l'època de Guardiola, que va ser també perquè estaven Messi, Xavi, Iniesta, Puyol... perquè estava fins i tot, que en pau descansi, Johan Cruyff fent gairebé de vicepresident esportiu de facto. Tot això avui dia no existeix" ha afirmat Font en una entrevista al 10 del Barça.
❗@victor_font sobre @JoanLaportaFCB en l'entrevista per a @10delBarca pic.twitter.com/A3eBtxSEu3
— Adrià Regàs (@RegasAdria) January 8, 2021
Les declaracions de Víctor Font han aixecat ampolles a les xarxes socials, on alguns aficionats li han volgut recordar que Laporta no es va trobar a Guardiola, sinó que va apostar per ell, amb el qual, en el seu últim tram de mandat, va aconseguir un sis de sis.
La pancarta de Laporta, el punt d'inflexió
Hi ha un abans i un després en el discurs de Víctor Font a partir del moment en què Joan Laporta va col·locar la famosa pancarta a un edifici de Madrid proper al Santiago Bernabéu. Aquella impactant campanya va agafar amb el peu canviat a Font, que fins aquell moment s'havia mostrat amable i cordial, dominant els tempos de la precampanya. "Jan, en això ets el puto amo. Amb pancartes, ni guanyarem Champions, ni farem un estadi nou ni resoldrem el deute del club. Per tant, a contrastar projectes", va afirmar Font en un vídeo improvisat a les xarxes socials.
La famosa pancarta de Joan Laporta, amb el Bernabéu en la part del darrere / Europa Press
No s'ha d'oblidar, a més, que aquell discurs improvisat va arribar tres dies després del desencís amb Jordi Majó, el qual va ser anunciat com a nou membre de Si al futur per a, quatre hores després, ser "acomiadat" per uns tuits que havia escrit en el passat. A tot això li van seguir les crítiques de Jair Domínguez, que amb el seu afilat estil habitual va posar en dubte el promès i repetit "foc nou" de Si al futur. "No sé si Victor Font està muntant un equip directiu o un museu de cera". I és que en aquells moments Font havia anunciat el nom de Maria Teresa Andreu, que al seu dia va ser portaveu de la junta de Joan Gaspart, i el d'Annamari Basora, vinculada al Grup Godó, el que molts barcelonistes van interpretar com un acostament de Font a Sandro Rosell.
¿Per què els comptes de Twitter d'aquestes empreses perden el cul per fer servir el castellà i l'anglès, i no el català? https://t.co/UmVoOAwPhr
— Quim Monzó (@QuimMonzo) January 8, 2021
I aquest divendres també va ser rellevant un tuit de Quim Monzó, en referència a l'equip de Víctor Font per fer-se càrrec de l'àrea econòmica. "Per què els comptes de Twitter d'aquestes empreses perden el cul per fer servir el castellà i l'anglès i no el català?". Entre el nom dels encarredats de l'àrea econòmica, a més, estava el d'Óscar Pierre Miquel, el fundador i director general de Glovo, empresa els treballadors de la qual han denunciat reiteradament ser falsos autònoms, per la "falsa flexibilitat", a més de denunciar viure en una situació laboral precària.
Un discurs amb incongruències
I un altre aspecte que molts socis del Barça no acaben d'entendre és el canvi constant de Font en algunes opinions, la qual cosa no deixa clara la seva veritable opinió. La més recordada va ser quan en una entrevista a la Cadena COPE va afirmar que volia que Espanya guanyés l'Eurocopa i es va preguntar perquè no podia jugar la roja al Camp Nou. Hores després, Font va rectificar declarant-se independentista.
Jordi Majó va ser durant quatre hores membre de la precandidatura de Si al futur / @sialfutur
Aquesta no va ser la seva única rectificació, ja que ja ho va haver de fer abans en els casos de Griezmann, quan va afirmar que el seu fitxatge havia estat innecessari, i de Koeman, al qual va sentenciar "guanyi el que guanyi" per després fer marxa enrere. I tampoc es va acabar d'entendre que després dels anuncis que Font va fer de Xavi Hernández i de Jordi Cruyff, tots dos es desmarquessin del procés electoral. De fet, en la presentació de l'àrea esportiva, Víctor Font ja va afirmar que en el cas de guanyar ambdós s'incorporaran al club com més aviat millor, sense posar data.
Imatge principal: Víctor Font, durant l'entrevista que va concedir a ElNacional.cat fa unes setmanes / Sergi Alcàzar