Els Jocs Olímpics van molt més enllà de totes les estrelles multimilionàries que es reuneixen cada quatre anys per intentar allargar les seves llegendes en els seus respectius esports. Les Olimpíades són també els somnis i la il·lusió d'aquells esportistes que treballen de forma incansable (i invisibilitzada) per convertir-se en protagonistes durant dues setmanes. Quatre anys d'esforç i sacrifici per arribar a una cita on s'ho juguen tot. El treball físic i mental que han d'exercir aquests atletes és brutal, però moltes vegades va més enllà de l'entrenament esportiu. Perquè molts d'ells, han de compaginar una o dues feines amb el seu esport, dificultant l'òptim rendiment.
El somni olímpic, lluny de ser un camí de roses per a les esportistes
I en el cas de les dones, aquest fenomen es veu encara més agreujat. Així ho destaca l'informe 'Desigualtats de les esportistes d'alta competició a Espanya i mesures per a la igualtat efectiva', que ha presentat recentment l''Institut de les Dones'. Aquest estudi assenyala tant la cultura patriarcal de l'esport, que provoca un major abandonament de les esportistes dones en edat adolescent, i la desregulació del mercat professional de l'esport femení. Un còctel de factors que genera que la situació per a les esportistes, sobretot d'esports minoritaris, sigui encara més complicada.
"Moltes de les meves companyes d'equip no són només campiones, sinó també professores, propietàries de negocis, entrenadores, assistents mèdiques i d'altres professions. És possible que alguns no ho sàpiguen, però la majoria dels atletes olímpics necessiten una segona (o tercera) feina per poder perseguir el seu somni (inclosa jo mateixa!) i la majoria dels equips depenen de patrocinadors per a viatges, allotjament, suport nutricional, lloguer/allotjament i simplement, per permetre el luxe de viure en aquesta etapa", va explicar Maggie Steffens, una de les millors jugadores de l'equip USA de waterpolo, uns mesos abans de l'inici dels Jocs Olímpics.
Els Jocs Olímpics, una oportunitat única amb un gran desgast mental
El desgast de viure en aquestes situacions pot ser molt dura per a tots els esportistes. Ara bé, els Jocs Olímpics es poden convertir també en una oportunitat única per donar-se a conèixer i emprendre una etapa on poder focalitzar-se més en el seu esport. Això sí, el Comitè Olímpic Internacional no dona cap premi per als medallistes. Per tant, queda en mans del Comitè de cada país donar recompenses als seus esportistes.
En el cas d'Espanya, els premis són els següents:
Or:
- Proves individuals: 94.000 euros.
- Esports en parella: 75.000 a cada un.
- Esports col·lectius: 50.000 euros per atleta.
Plata:
- Proves individuals: 48.000 euros.
- Esports en parella: 37.000 euros a cada un.
- Esports col·lectius: 29.000 euros per atleta.
Bronze:
- Proves individuals: 30.000 euros.
- Esports en parella: 25.000 euros a cada un.
- Esports col·lectius: 18.000 euros per atleta.
A més, en el cas d'Espanya també cal destacar les beques ADO, ajuda econòmica que s'ofereix des de l'Associació d'Esports Olímpics perquè aquells esportistes més destacats del país puguin continuar amb l'exercici de la seva activitat esportiva durant el cicle olímpic. I si un esportista assoleix una medalla olímpica, se li garantirà aquesta ajuda durant dos anys. Un pas per regular una situació que continua afectant les dones esportistes principalment.