Laura García-Caro recordarà, sense cap indici de dubte, el divendres 7 de juny de 2024. Després de superar una COVID persistent, l'atleta espanyola tornava a competir, els 20 km marxa femení que allotjava el fòrum itàlic, amb la intenció de tornar a assaborir la glòria. I el que va poder ser un motiu de satisfacció i d'orgull, una gesta per al record, es va convertir en un malson per a la de Huelva, que a escassos metres per travessar la línia de meta, i quan ja celebrava el bronze, va veure com la ucraïnesa Olyanovska, li passava per la dreta. El rostre de Laura García ho deia tot, era un poema.
Les paraules de la protagonista
"Jo, en l'última volta, la veritat que ho anava donant tot, estava bastant rebentada i al final...", començava dient l'atleta espanyola, que no trobava explicació al succeït. "De fet, he intentat esprintar com més aviat millor perquè sabia que un esprint final no anava a ser el millor per a mi i volia intentar aconseguir l'avantatge més gran possible", continua dient Laura García-Caro, intentant fer front a una dolorosa realitat, encara que el seu mànager, Peñafiel Álvaro Rodríguez, l'espera amb un ram de roses, una abraçada i unes paraules de consolació per intentar passar el tràngol.
"Sí que és veritat que en el 300 i en el 200 anava mirant per enrere perquè sabia que la portava relativament a prop, però en el 100 he tornat a mirar i veia que no sé si li portava 40 o 50 metres i he intentat esprintar al màxim amb el que tenia i ja pensava que no m'agafava. I la veritat que ja ni l'he sentit i pensava que ja el tenia. I ni he mirat la pantalla gegant de l'estadi. Anava focalitzada en arribar. I sí, potser m'han donat massa aviat, en entrar a l'estadi, la bandera d'Espanya, però en cap moment no m'he sentit medallista abans de temps", explicava la de Huelva, tractant de matisar que no s'ha sentit vencedora del duel per la tercera posició en cap moment.
"Realment he passat un any i mig bastant dolent i he aconseguit donar-li la volta amb totes les meves forces", deia l'atleta de Lepe en finalitzar la cursa, abans de concloure el tema, assegurant que "espero aprendre d'aquest error. Continuar lluitant, continuar treballant i tornar en la pròxima vegada més forta".
El resultat final
En l'aspecte purament esportiu, les amfitriones Palmisano i Trapletti van protagonitzar la lluita per la primera i la segona posició. Va ser la de la Pulla que es va emportar l'or (1h:28:08), seguida de la seva compatriota, que es va emportar la plata (1h:28:37). El bronze, que semblava ser de Laura García-Caro, que ja l'estava acariciant amb el rovell dels dits, l'hi va acabar arrabassant la ucraïnesa Olyanovska, ambdues amb un temps final d'1h:28:48. Una acció que ha generat polèmica, ja que la ucraïnesa 'va córrer' en una aparent incorrecció de marxa atlètica, una cosa que els jutges no van veure així.