Jonas Vingegaard ha donat un cop molt fort a la taula i s’ha endut l’etapa 11 del Tour de França 2024. Un cop més, hem pogut gaudir d’un espectacle de primer nivell en un dia en què s’esperava un primer tanteig entre els preferits abans de l’alta muntanya i ha acabat sent una batalla plena d’emocions. L’holandès ha protagonitzat una remuntada èpica davant un Tadej Pogačar que semblava intractable i ha aconseguit vèncer-lo en un esprint a dos. L’eslovè manté el seu avantatge sobre Vingegaard a la classificació i ha augmentat la renda amb els altres rivals, però el cop moral que ha rebut pot significar l’inici dels dubtes. Si la cursa ja estava sent igualada fins ara, el que ens espera a partir d’avui serà d’infart.
Després d’una etapa sense gaire a comentar per començar la segona setmana, els ciclistes sortien d’Évaux-les-Bains per afrontar l’onzena etapa d’aquesta edició. 211 quilòmetres sense gaires complicacions a l’inici, però amb un final que prometia molt: 4 ports encadenats en els darrers 45 km i un esprint en baixada en un terreny perillós. Si algun dels grans candidats tenia ganes de moure la cursa, el dia d’avui semblava propici. I, com ja ens té habituats, el més valent ha estat el mallot groc, Tadej Pogačar, que ha posat al seu equip a tirar amb un ritme infernal des del primer quilòmetre.
Pogačar deixa enrere els seus rivals
Qui també tenia una oportunitat d’or avui era l’escapada. 9 ciclistes han buscat sorprendre a l’inici de la jornada, entre ells, Ben Healy i Oier Lazkano, que ja han estat protagonistes en altres etapes. Però el líder tenia clar que avui era el seu dia i el seu equip, l’UAE, s’ha assegurat que la victòria estigués entre els més forts del pilot. En cap moment els han deixat marxar gaire, i al primer dels 4 ascensos finals ja els han atrapat, malgrat els intents de Healy i Lazkano per seguir endavant. Han coronat el Col de Néronne amb un grup ja molt reduït, i l’UAE, que semblava tenir la cursa controlada, ha començat a mostrar els primers símptomes de feblesa.
El Puy Mary Pas de Peyrol, la pujada de més entitat del dia, ha dinamitat la cursa. A menys d’un quilòmetre del cim, Tadej Pogačar s’ha cansat d’esperar i ha llançat un atac poderosíssim que ningú ha estat capaç de seguir. Roglič, Evenepoel i Vingegaard s’han quedat mirant com el líder començava a treure temps i marxava en solitari cap a la victòria d’etapa i, pràcticament, del Tour. L’eslovè tornava a ser el ciclista més fort i més explosiu. Però, a poc a poc i abans de coronar, Jonas Vingegaard ha començat a retallar segons sense fer cap canvi de ritme. Evenepoel, que semblava patir més que els seus rivals, també ha aconseguit recuperar sensacions. Al final del descens, Pogačar tenia 35 segons de marge sobre un grup on ja només quedaven les seves tres grans amenaces. 20 km per endavant i dues pujades més, curtes però explosives. I aquí ha començat el que ningú s’esperava.
🇫🇷 #TDF2024
— Team Visma | Lease a Bike (@vismaleaseabike) July 10, 2024
What a ride this was?! 🤯🥇 pic.twitter.com/IhWi9WbsFN
La remuntada de Vingegaard
L’ascens al Col de Pertus ha estat un malson pel líder de la general, que ha vist com Vingegaard imposava la seva llei per darrere. Mantenint el seu ritme, l’holandès ha despenjat Roglič i Evenepoel i s’apropava a una velocitat de por. Encara amb 16 segons de marge, però, Pogačar ha mostrat signes de debilitat per primer cop, mirant enrere i perdent, momentàniament, la concentració. La fortalesa a la qual ens té acostumats semblava desfer-se per moments, i les cames de l’eslovè no responien com ell volia. Abans del cim, Vingegaard ja l’havia atrapat. Els altres dos, a 40 segons. Tots quatre han mantingut un ritme constant en els darrers 5 km, sense atacs ni pèrdues de temps, esperant l’últim descens cap a la meta.
Dins de l’últim quilòmetre, desastre per Roglič. Caiguda i pèrdua de temps que li podia complicar el podi. Però direcció de carrera, en una decisió molt polèmica, li ha donat el mateix temps que a Evenepoel, un moviment que no ha agradat gens a l’equip del belga i que no s’entén gaire. Per davant, també s’ha vist l’impensable. Vingegaard ha guanyat, per primer cop, un esprint a dos amb Pogačar i s’ha endut l’etapa i els segons de bonificació per ajustar una mica més la general. No hi ha hagut gaires diferències, però la jornada d’avui ha obert un nou capítol dins d’aquest Tour que està sent una muntanya russa d’emocions. L’holandès estava visiblement emocionat després de la victòria, i és que fa cosa d’un mes no sabia si podria participar en la cursa. Avui ha demostrat que no només podrà acabar-la, sinó que té molts arguments per aconseguir el seu tercer Tour consecutiu. Pogačar s’ha endut dos cops morals molt forts en veure’s incapaç de mantenir l’avantatge que tenia i, després, perdre el duel contra el seu gran rival a la línia de meta. Veurem com arriben les cames i el cap a l’alta muntanya: dissabte, Tourmalet, Hourquette d’Ancizan i final en alt a Saint-Lary-Soulan.