Els partits entre Atlètic de Madrid i Reial Madrid comencen molt abans que l'àrbitre faci sonar el seu xiulet. Ja és habitual que durant els dies previs es vagi caldejant l'ambient d'un encontre amb una rivalitat històrica i que ha regalat moltes tardes i nits de gran futbol. Però en aquest últim cas, s'han sobrepassat tots els límits. Entre setmana, les polèmiques declaracions de Koke, capità dels matalassers, sobre el madridista Vinícius, van avivar unes flames que l'afició de l'Atlético es va encarregar de convertir en incendi.
Koke va escalfar el derbi i va despertar el racisme atlètic
Koke va assegurar que si Vinícius marcava al derbi i ho celebrava amb algun dels seus habituals balls, segurament hi hauria problemes. Al Reial Madrid es va entendre com una manera de llançar al brasiler als lleons per convertir el partit en una caça de bruixes contra ell, mentre un sector sorollós dels atlètics, ja dies abans del partit, van mostrar que el racisme continua sent una de les xacres més grans de l'esport espanyol.
El món de l'esport es va bolcar amb Vini, i twitter es va omplir de missatges de "Baila Vini Baila" o "Dança Vini Dança" de molts compatriotes brasilers com Neymar o Gabriel Jesus. El mateix Vinícius va publicar un vídeo a les seves xarxes socials agraint el suport i assegurant que no deixaria de ballar. Arribats al dia del partit, va ser rebut al Civitas Metropolitano amb uns vomitius càntics racistes que deien "Ets un mico, Vinícius ets un mico".
Vinícius va ballar i va respondre a Twitter
A més, durant el partit, l'afició matalassera va aprofitar alguna simulació i algun mal regat per dirigir tota la seva ira cap a ell. Però Vinícius va ballar. Ho va fer en el gol del seu compatriota Rodrygo, el 0-1 que va obrir el camí madridista a la victòria (1-2). Però si els derbis comencen abans, també acaben més tard del xiulet final, i Vinícius va voler burxar a la ferida, i va convertir el racisme que havia estat patint en burles.
Ho va fer a través del seu compte de Twitter, primer publicant una foto del seu ball amb Rodrygo, i després escrivint dues frases d'un dels càntics que més dolen a l'Atlético: "Van plorar a Lisboa, van plorar a Milà", fent referència a les dues finals de Champions que els van guanyar els merengues. La cançó diu així: "Els anys van passant, i tot continua igual. Perdent les finals contra el nostre Real. No importa el que diguin, mai ho oblidaran. Van plorar a Lisboa, van plorar a Milà. Els anys van passant i tot continua igual. Perdent les finals, contra el nostre Real"
El cap de setmana del 25 i 26 de febrer, al Santiago Bernabéu, la segona part.