L'equip espanyol femení de waterpolo, format en la seva quasi totalitat per jugadores catalanes com són Martina Terré, Laura Ester, Judith Forca, Maica García, Bea Ortíz, Paula Leitón, Anni Espar, Paula Crespí, Nona Pérez, Elena Ruiz i Isabel Piralkova, és sinònim de resistència. No es rendeix mai, i quan pitjor estan les coses, treu a col·lació un caràcter que avui les permet ser finalistes olímpiques i continuar aspirant a l'or a París. Les noies entrenades per Miki Oca han derrotat als penals els Països Baixos, el seu botxí a la final del Mundial 2023 i de l'Europeu 2024, després d'una lluita històrica (19-18), i es mesuraran al guanyador del duel entre els Estats Units i Austràlia en la gran final.
La selecció de Miki Oca es venja dels Països Baixos
La venjança s'ha servit de la forma més èpica possible, amb un partit que ha tingut de tot, no apte per a cardíacs. L'inici de la selecció espanyola ha estat immillorable, amb un joc que ha fregat la perfecció, tant en defensa com en atac. Aquesta superioritat tècnica, física i tàctica s'ha traduït en un 6-1 segellat en tan sols vuit minuts que ha deixat el Paris La Defense Arena sense paraules. Ningú no s'esperava un partit tan desigualat, amb un únic equip dirigint el rumb del resultat. Ara bé, les coses han tornat a la normalitat després del primer temps mort, demanat pel seleccionador neerlandès per esbroncar les seves jugadores.
I és que el moviment ha estat molt útil, perquè les jugadores dels Països Baixos han aterrat definitivament a la piscina per començar la remuntada. Això les ha permès sumar un bon parcial, però el partit ha marxat al descans igualment amb cinc gols d'avantatge a favor de les 'Guerreres de l'Aigua'. En canvi, el partit sí que ha acabat de canviar després de la mitja part. Els Països Baixos han connectat gols de forma continuada, mentre que la desconnexió d'Espanya defensiva i ofensiva era total, amb un balanç d'un gol en tretze minuts. L'embranzida neerlandesa ha propiciat uns darrers minuts d'infart: Espanya estava per davant quan faltaven 40 segons, però Sleeking ha enviant el duel als penals en la darrera possessió del partit amb una diana que era un gerro d'aigua freda per a les de Miki Oca.
Els penals allarguen l'agonia i Espanya vola a la final
El desenllaç no podia ser més tràgic, i encara faltava viure un capítol més, el de la tanda de penals, que ha servit per allargar més el drama. Els vuit primers llançaments han estat gols, però en el cinquè de les neerlandeses ha aparegut Martina Terré per aturar un fort tir creuat i regalar-li a Maica Garcia la possibilitat de segellar el triomf. La boia no ha fallat i Espanya ha tornat a una final olímpica.
Però ara no hi ha gaire espai per a la celebració, la gran final ja és a l'horitzó. Això sí, l'or o plata ja estan garantits. Només falta superar el darrer gran escull, el que sempre es resisteix, per convertir aquest grup de jugadores en encara més immortals.