Què és veritat i què és mentida? Ja no se sap res amb certesa del Barça. Semblava que els pitjors moments del club ja havien passat amb tota la greu crisi econòmica, però aquesta crisi institucional i tot l'enrenou que el club està formant al voltant de la figura de Xavi Hernández està danyant la seva pròpia imatge i això és encara més complicat de recuperar.
El cas és que des del diari Sport asseguren que el que s'ha dit des del Barça és que els nous dubtes sobre la continuïtat de Xavi venen del seu canvi de discurs d'optimista a pessimista, però que Xavi sempre hauria defensat el mateix missatge i que aquest seguiria sent el mateix que ha fet públic en diverses rodes de premsa. Concretament, el tècnic de Terrassa hauria mantingut davant el president la seva il·lusió de continuar, però sí que hauria sol·licitat que, per tal de competir, el Barça necessita fitxar.
Futbolistes desequilibrants, claus per ser un equip amenaçador
Xavi parlaria de fitxar 4 o 5 futbolistes desequilibrants, però el club no podria facilitar les seves arribades per raons evidents. El cas és que, realment desequilibrant, el Barça només té un xaval de 16 anys que fa cosa d'una temporada era tot un desconegut.
La deserció d'Ousmane Dembélé va fer més mal del que es podria haver esperat. Va deixar el Barça sense el seu ganivet més afilat i, a més, ho va fer a canvi de 50 milions d'euros. El Barça mai l'hagués venut perquè per a Xavi el francès era crucial, però posats a donar-lo de baixa de la plantilla, l'actual futbolista del PSG era dels pocs futbolistes que es podien haver apropat a les 9 xifres.
Lamine Yamal va ser la benedicció del club. Benedicció perquè té 16 anys i el que pot venir en el futur és, com a mínim, il·lusionant. No obstant això, el prematur present del jugador ha fet oblidar futbolísticament Ousmane Dembélé i això que, recordem, hauria d'estar jugant amb el Juvenil A ja com a avançat perquè és Juvenil, però de primer any.
Nico Williams, Bernardo Silva i companyia
İlkay Gündoğan ha estat l'altra benedicció de la temporada. L'alemany marca diferències quan juga a tres quarts de camp, i encara que molts cops actua més a prop de la base perquè Fermín i Raphinha estan a un gran nivell jugant per dins, que un jugador de la seva qualitat arribés gratis i sigui tan determinant, valgui la redundància, no té preu. Bernardo Silva costaria 58 milions d'euros, però és el mateix estil de desequilibri de què Xavi parla. Per la seva part, Nico Williams sí que és el desequilibri individual, el més semblant a Dembélé dels que sonen. En aquest cas, són només poc més de 50 milions d'euros els que costaria.