El Barça de Xavi Hernández es va apagar a la Champions League contra el Paris Saint-Germain a Montjuïc en un partit marcat per l'expulsió de Ronald Araujo. Després d'ampliar el seu avantatge amb un gol matinal de Raphinha, l'equip de Luis Enrique va tenir via lliure per remuntar contra un equip que amb 10 jugadors es va perdre completament. Quasi un any més tard d'aquell fatídic episodi, el conjunt barceloní s'ha retrobat amb una situació similar amb la vermella que ha vist Cubarsí en el minut 22 del duel d'anada dels vuitens de final contra el Benfica.
Tanmateix, en aquesta ocasió, la resposta de l'equip ha estat magnífica, sumant una victòria que val or gràcies a un solitari gol de Raphinha i una actuació defensiva admirable, comandada per Szczesny, autor de vuit aturades clau. Ara bé, què ha canviat en menys de 365 dies per veure aquest canvi tan radical a l'hora d'afrontar un partit llarg amb inferioritat numèrica?
Una mentalitat i una proposta que no es negocia
El primer punt que cal assenyalar, i potser el més important, és que el Barça no va canviar quasi el seu pla amb 10 jugadors. Evidentment, el Benfica va tenir més la possessió que en els primers 15 minuts, però sempre va voler ser protagonista. Liderats per un Pedri que va portar la batuta de l'equip, l'equip de Flick va sumar diverses possessions llargues que van neutralitzar part de l'ambició local.
Dani Olmo, el canvi escollit per Hansi Flick
Aquest canvi de mentalitat es va veure ja en la modificació que va fer Hansi Flick just després de l'expulsió de Cubarsí. En canvi de treure un dels tres futbolistes del trident ofensiu, l'alemany va decidir prescindir de Dani Olmo, el tercer home del migcamp, per ubicar Araujo a l'eix de la defensa. L'equip es va estructurar amb un 4-4-1 que podia amenaçar constantment el Benfica per bandes. La decisió va ser tot un encert, ja que el Benfica no va estar còmode en cap moment.
Una direcció de camp excel·lent
D'altra banda, la direcció de camp de Hansi Flick durant els noranta també va ser immaculada. Especialment important va ser el canvi de Lamine Yamal, que va poder sorprendre, però que tenia tot el sentit del món. El Benfica estava fent molt mal per la banda del jove futbolista culer en la segona part. Sense tenir cap mirament, Flick el va canviar i va posar Raphinha al costat dret, un jugador amb més sacrifici defensiu. A més, el brasiler després va veure porteria amb un golàs espectacular.
Szczesny dona una vida més al Barça
En aquest gran resultat que va sumar el Barça no es pot obviar el paper que va tenir Szczesny. El porter polonès va ser un dels millors del partit, amb vuit aturades que van ser absolutament claus. Sense la seva autoritat sota pals seria impossible haver sobreviscut amb 10 jugadors.
Ningú corre més que el Barça de Hansi Flick
Per acabar, cal destacar el gran sacrifici que ha fet el Barça durant els més de 90 minuts que ha durat el partit. Entre tots els jugadors, els culers van córrer 112,4 quilòmetres, sis menys que els locals, que van tenir un home més des del minut 22. La mitjana dels futbolistes blaugrana és d'11,23 quilòmetres, mentre que la dels locals és de 10,81. Cap equip de la resta dels vuitens de final va córrer més. Una dada que mostra que aquest equip està més viu que mai.