Xavi Hernández està fent experiments amb els onzes inicials. El tècnic egarenc és conscient que, amb l'inici de la Champions, el calendari es comença a estrènyer i cal cuidar el físic dels jugadors per tal d'evitar lesions. Ha començat les rotacions, i ho va deixar ben clar amb l'alineació davant el Celta de Vigo, on va donar descans a jugadors que acostumen a ser fixes des d'inici, com ara Alejandro Balde o Gavi. Tot i les rotacions, hi ha qui segueix sense tenir minuts: són les noves ovelles negres de Xavi.
Íñigo Martínez, últim en les rotacions
Un dels punts forts d'aquest mercat d'estiu ha estat el reforç de la línia de defensa. La temporada passada, quan hi havia algun jugador de baixa per lesió, l'última línia quedava molt compromesa. De fet, quan Ronald Araujo, que desafortunadament té tendència a les lesions, o Andreas Christensen no hi eren, el Barça tenia molta dificultat a tirar endavant els partits i, sovint, punxava. Aquesta temporada han arribat reforços. Gràcies a la cessió de Joao Cancelo, Jules Koundé ja no ha de jugar com a lateral, de manera que Xavi compta amb un central més a la rotació. A més, el Barça també ha fitxat Íñigo Martínez, però, de totes les opcions, és la menys preferida de Xavi.
L'ex de l'Atlètic de Bilbao va arribar a la ciutat comtal arrossegant una fasciïtis plantar, una afecció que ja el va obligar a perdre's partits durant el curs passat. Tot i que és una lesió complicada pel que fa als temps de recuperació, sembla que s'ha recuperat sense problema. Va debutar davant l'Osasuna en el temps afegit, però la seva actuació no va acabar de convèncer Xavi, que el considera l'última opció en defensa. Va quedar clar en el partit de la gloriosa remuntada davant el Celta, quan el tècnic blaugrana va decidir jugar amb tres centrals en un tram del partit, i els escollits van ser Araujo, Koundé i Christensen. De moment, Íñigo Martínez no entra als plans.
La defensa, el mur del Barça
El Barça ha millorat molt en àmbit defensiu, un dels seus punts febles. Gràcies a les incorporacions d'aquest estiu, el nivell ha augmentat de manera exponencial i es nota en tots els aspectes del joc. Balde i Cancelo són dos punyals per les bandes i, a més de ser claus en defensa, són dues de les armes més importants de l'equip en atac. La velocitat de Balde per l'esquerra i el talent i la versatilitat de Cancelo per la dreta estan sent molt importants en aquest inici de temporada.
Com a centrals titulars, tres gegants. Christensen ja ho va demostrar la temporada passada, és net i pulcre i no comet errors. Araujo és una peça clau en aquest equip. Es nota molt quan no hi és, i n'hi va haver prou de veure com li va canviar la cara a l'equip quan va trepitjar el verd durant la segona part contra el Celta. Koundé, per la seva part, feia una temporada que demanava jugar com a central, la seva posició natural. El temps li ha donat la raó: durant la baixa d'Araujo s'ha convertit en central indiscutible i s'ha consolidat com un dels millors centrals del món. Íñigo Martínez té un panorama difícil per poder jugar entre aquests tres monstres, però serà clau com a revulsiu per poder donar descans als habituals i evitar sobrecàrregues i lesions.