Quan arriba un nou entrenador a un club, es converteix en tota una referència en tots els sentits, sigui en els bons o en els dolents. Un futbolista pot esperar ser menys important amb un entrenador que amb un altre i a l'inrevés, però també pot fer aquest mateix efecte cap a jugadors d'altres entitats. És a dir, un nou entrenador pot servir d'al·licient per a un futbolista per a fitxar per un club o per un altre. 

N'és un exemple Ferran Torres amb Xavi Hernández. El futbolista de Toios va veure clar l'opció de fitxar pel Barça en saber que amb Xavi, la seva carrera seguiria la projecció que apuntava des dels temps en què jugava pel València. Un cas contrari és el d'Eduardo Camavinga amb el Reial Madrid. Zinédine Zidane, exentrenador dels blancs, és un total enamorat del seu compatriota. Amb 16 anys va debutar amb el Rennes davant el Paris Saint-Germain i amb 17 va fer-ho amb la selecció absoluta de França. 

Zinédine Zidane, dirigint al Reial Madrid davant l'Osasuna / EFE

Camavinga, no tant de l'estil d'Ancelotti

El migcampista franc-angolès du l'etiqueta de ser una de les futures promeses de la selecció de França i d'assumir el comandament del mig del camp del futur del Reial Madrid. Va arribar al Santiago Bernabéu per expressa petició de Zidane a canvi de 31 milions d'euros. Tot apuntava al fet que el Madird s'havia fet amb una ganga al mercat, ja que Camavinga està taxat en 55 milions d'euros pel portal web trsansfermarkt.es.

Amb tot, qui seu a la banqueta del Bernabéu ja no és Zidane, sinó que és Carlo Ancelotti. El tècnic de Reggiolo té una manera de fer molt seva i estableix els criteris que creu convenients per controlar la seva plantilla. Un d'ells implica assegurar els partits amb els homes en qui més confia i, en el cas dels migcampistes, el trident conformat per Carlos Casemiro, Toni Kroos i Luka Modric és intocable. 

Carlo Ancelotti donant indicacions a Eduardo Caamvinga / EFE

Una situació que pot anar a més

De moment, tan sols es tracta d'una qüestió esportiva. Camavinga no va decidir fitxar pel Reial Madrid per ser l'etern suplent com li ha passat a jugadors com Nacho Fernández o Lucas Vázquez. Ell vol la titularitat. Sap que va ser fitxat perquè significa el relleu generacional dels veterans Kroos i Modric, però no està content amb el seu rol de suplent per decret.

Paral·lelament, amb Frenkie de Jong al Barça, tot va començar sent una qüestió esportiva i ara es parla de la seva possible sortida del club. Amb el dorsal 25 del Reial Madrid, podria ocórrer el mateix. Malgrat tenir 32 i 36 anys respectivament, el nivell de Toni Kroos i de Luka Modric és cada cop més elevat. Especialment en el cas del croat, que sembla trobar-se en el millor moment de la seva carrera malgrat ser el jugador més veterà de la plantilla blanca. Si els onzes d'Ancelotti segueixen sense canviar, podem estar davant una possible venda forçada per a Florentino Pérez.