Les llengües viatgen, es barregen, canvien amb els segles i l'ús. En indrets costaners arriben gents diferents i fan que es parli diferent a llocs més d'interior. I les diferents invasions i migracions històriques ens han portat paraules que algunes llengües agafen i d'altres no. I aquest exercici és prou divertit de fer amb les llengües romàniques. 

👎 7 paraules en català que et pensaves que eren correctes i no ho són
 

🧐 Paraules en català que són completament diferents al voltant de Catalunya
 

Per exemple, tenim un bon grapat de paraules germanes que ens han vingut del llatí i són molt semblants en moltes llengües, com nocte, que ens ha donat nit (català), noche (castellà), notte (italià), nuit (francès) o noite (portuguès). O educatio, que ens ha donat educació (català), educación (castellà), educazione (italià), éducation (francès) o educaçao (portuguès). També la llibertat ens ve del llatí libertas, i és germana de la libertad castellana, la libertà italiana, la liberté francesa o la liberdade portuguesa.

Però, sabies que també hi ha paraules llatines que en català són molt semblants a l'italià o el francès, però, en canvi, en castellà són molt diferents? Et deixem aquestes 10 que ens semblen molt significatives, però n'hi ha moltes més! T'animes a deixar-nos alguna de la teva collita?

10 paraules catalanes semblants a l'italià o el francès, però molt diferents del castellà

Cama

Des del llatí camba, ens ha vingut cama en català, gamba en italià, o jambe en francès. Però en castellà va fer fortuna pierna... que, si ho penses, també ve del llatí, perna, que era la part comestible de la cama. I fixa't: és el que nosaltres anomenem pernil i en castellà diuen jamón... que és el que ve del llatí camba! És a dir, hem creuat completament els mots.

Cercar

La paraula llatina circare volia dir envoltar, però a l'edat mitjana va agafar el sentit que per nosaltres té cercar en català, chercher en francès, o cercare en italià. Però, en castellà, es diu buscar, mentre que cercar manté el sentit original d'envoltar, en aquest cas amb una tanca o "cerca".

Cuixa

Seguint amb extremitats, el llatí medieval ens va deixar el terme coxa per parlar del que nosaltres en diem cuixa, en francès es diu cuisse, i en italià coscia. En castellà, en canvi, és el muslo.

Dona

La domina llatina (senyora de la casa o domus) va agafar la forma dame en francés, i dama en castellà... però mantenint un sentit de poder i posició social. En canvi, per parlar d'una humana femenina, en castellà diuen mujer, mentre que en català mantenim dona, i en italià, donna.

Finestra

Del llatí medieval fenestra, que significava "obertura", ens ha arribat la finestra catalana, la finestra italiana, o la fenêtre francesa. En castellà, en canvi, el terme emprat és ventana.

Forquilla

Mireu quin joc lingüístic tan divertit tenim aquí. La forquilla gairebé no l'empraven els romans, és un invent de la baixa edat mitjana, que en italià medieval es va anomenar forchetta, i com a tal va passar al francès com fourchette i al castellà com a forcheta i, més endavant, horquilla. Tanmateix, el català va fer un calc del castellà amb la forquilla que tots tenim a taula... però llavors el castellà va canviar i del llatí tenere (agafar, dominar) va crear el mot tenedor.

Formatge

Un altre joc molt divertit des del llatí. En llatí clàssic, el formatge es deia caseus, i d'aquí ve el terme queso en castellà. Però a l'edat mitjana el terme emprat era caseus formaticus (perquè es feia amb un motlle o "forma"), i tant a Catalunya com a França o Italia ens vam quedar amb la darrera part del terme, i per això diem formatge, fromage o formaggio.

Llit

L'etimologia d'aquesta paraula és molt curiosa, perquè del llatí lectus ens ha vingut el llit català, el lit francès o el letto italià. També el lecho castellà... però que és més aviat un cultisme, perquè en el llenguatge popular es diu cama... i ningú no té gaire clar d'on ve. No sembla tenir gaire relació amb la "camba" que va originar la "cama" catalana, i potser vindria del grec chamaí, que significa "a terra".

Menjar

El llatí vulgar va transformar el manducare en mandicare, i d'aquest doblet ens ha arribat el menjar català, el mangiare italià o el manger francès. També el manjar castellà, però en aquest cas parlem d'un àpat especialment bo. Per l'acte de menjar, en castellà diuen comer, que ve del llatí comedere, que vol dir "menjar-s'ho tot". Ja sabeu: no es deixa res al plat!

Ocell

Acabem amb un últim joc lingüístic que mostra com són d'imprevistes les llengües. El llatí medieval tenia la paraula avis per anomenar les aus, i va fer un diminutiu avicellum per les més petites. D'aquesta paraula, catalans, francesos i italians vam derivar ocell, oiseau i uccello. En castellà, en canvi, es diu pájaro... que ve del terme francès passeron, que a la vegada ve del llatí passer... que era com anomenaven els pardals. 

No és fascinant com canvia la llengua, i territoris tan propers poden dir coses molt semblants, o canviar-les totalment? Quines altres paraules que són semblants en francès o italià coneixes que siguin molt diferents en castellà?