Cada país té les seves coses, aquests costums tan arrelades que et semblen el més normal del món, però que cada vegada que ve algú de fora (tant si ve d'una altra part d'Espanya com d'un altre país) cal explicar perquè si no flipen. De mateixa manera, tots tenim concepcions sobre els llocs en els quals no vivim, que quan arribem allà ens colpegen a la cara com una plantofada.

🗣️ Aquestes expressions catalanes no tenen cap sentit en altres idiomes
 

🤬 4 coses que els turistes odien dels catalans
 

En el cas de Catalunya i els catalans, aquestes 5 coses hem d'explicar-les sempre.

1. No, no tot Catalunya és Barcelona

"Ei! Vindré uns dies a Barcelona la setmana que ve, ens veurem, no?". Qui no ha sentit una frase com aquesta en la seva vida? Però clar, no tothom viu a Barcelona. És cert que la majoria de població de Catalunya es concentra en l'àrea metropolitana de Barcelona i les comarques adjacents, però que aquesta àrea és molt gran, i pot ser un autèntic maldecap haver de desplaçar-se fins a Barcelona des de ciutats dels voltants.

Així que sovint hem d'explicar que, si alguna vegada hem dit allò de "soc de Barcelona" per no complicar-nos, això no significa que la tinguem a prop o ens sigui pràctic anar.

2. Sí, mengem un munt de coses amb les mans

La nostra gastronomia és així: molts dels nostres plats més importants prescindeixen de coberts. La base de la dieta catalana és el pa amb tomàquet amb fuet, pernil o el que sigui, que t'apanya un sopar la mar de bé, encara que a d'altres això els sembla (sense mala intenció) un "menjar de pobres".

Els cargols a la llauna tampoc no són per utilitzar forquilles, i els calçots, protagonistes del ritual gastronòmic català per excel·lència, són la cúspide del menjar amb les mans. Què hi farem...

3. Sí, les nostres festes nadalenques són una mica escatològiques

L'amor dels catalans per l'escatologia és conegut, però el que més en sorprèn qualsevol que arribi aquí al desembre és que l'hàgim incorporat a les nostres festes nadalenques. Hi ha alguna cosa entre transgressor i desconcertant en el fet d'agafar una festa sagrada i omplir-la de culs, però això és just el que fem: al pessebre sempre tenim el nostre caganer, aquesta figura d'un pastor cagant, i el dia de Nadal agafem al nostre tió i li baldem a cops cridant-lo que ens cagui coses. Segurament això és el que més desconcerta la gent quan ho senten o veuen per primera vegada.

4. No, no sabem quan acabaran la Sagrada Família

La data estimada en aquests moments és el 2026, un any que encanta a les autoritats perquè és el centenari de la mort de Gaudí, però és millor ser prudent, perquè en tres anys poden passar moltíssimes coses. A més, quina pressa hi ha ja? No fa falta córrer: Gaudí no anirà enlloc, i millor no posar presses a l'obra no anem a haver de lamentar una desgràcia. Simplement, gaudim del viatge que suposa veure-la pujant. (I del debat sobre si és bonica o lletja).

5. No, la coca que tant esmentem no és la que s'esnifa

No negarem que hi ha cocaïna a Catalunya, però quan ens sents dir "ja porto jo la coca per a les postres" o "que bona està aquesta coca!", el més probable és que ens estiguem referint a aquests pans de pessic nostres que tant no agraden i mengem, en les seves diferents variacions, per Sant Joan i altres festes, o simplement de diari si parlem de la coca de vidre, o d'una coca de recapte.

I sí, fa falta explicar-ho sempre. Si no ens creus, mira com a aquesta tiktoker murciana això la va deixar totalment KO:

🤯 Una influencer murciana al·lucina perquè els catalans ens posem "fins al cul de coca"
 

I tu, si ets català, quines altres coses has d'explicar sempre a la gent?