L'estiu sempre ha estat una època internacional. En el passat, perquè era quan tots els regnes i senyors aprofitaven per fer-se la guerra uns als altres. Avui, perquè ens n'anem de vacances i tot s'omple d'estrangers, o de nosaltres, que som els estrangers d'altres. En qualsevol cas, època ideal per conèixer nous amics estrangers, o retrobar-s'hi!
💬 4 llocs on potser no pensaves que parlaven català
🤓 12 refranys en català sobre l'estiu per presumir de saviesa popular
I per fer que s'enamorin de la nostra terra, res millor a posar-los al dia de les tradicions catalanes més característiques i que més diuen de nosaltres. A La Gandula d'ElNacional.cat, la nostra secció d'estiu, t'hem preparat les 5 més flipants, que a nosaltres ens semblen normalíssimes perquè estem acostumats, però als guiris els sona superexòtic i rar. Una mica com quan algú de Texas arriba a Andalusia en Setmana Santa i veu un natzarè amb la cucurulla de les processons i es creu que hi ha una convenció del Ku Klux Klan.
Les tradicions catalanes que has d'ensenyar als teus amics guiris
Menjar calçots
Digueu als vostres amis que ja van tard per a això, que els mesos bons de calçots són el gener, el febrer i el març. Digueu que no saben el que es perden, perquè és la cosa més bona i més rica que et puguis imaginar. Que han de tornar a l'hivern si volen ser partícips de l'experiència gastronòmica prèmium de Catalunya.
I quan et demanin més detalls, explica'ls que als catalans ens encanta ajuntar-nos per inflar-nos a menjar cebes, que a més són una espècie de cebes deformes allargades que emboliquem en diaris vells, que les servim en teules en comptes d'en plats, que ens posen pitets com si fóssim nadons, i que mengem tot això d'una forma porquíssima.
I després dona'ls a provar la salsa romesco i entendran que tot està justificadíssim.
Ballar sardanes
Qui va dir que la sardana era morta? Bé, pot ser que ho digués molta gent, però mai no falten colles formant els seus cercles i saltant a les festes de guardar, i ara a sobre el grup The Tyets les ha posat de moda com a possibilitat discotequera juntament amb la bachata i el perreo pur.
Que no marxin sense sentir almenys el coti x coti! Si aneu a algun dels festivals d'aquest estiu ho tindreu fàcil perquè The Tyets actuen en gairebé tots...
Fer castells humans
Això és molt curiós d'explicar: resulta que als catalans ens agrada ajuntar-nos en grups i començar a crear torres humanes, com si fóssim equilibristes del circ, però a gran escala. Creem enormes torres de diversos pisos, amb dones i homes. Els més fornits a baix, fent de base, forts i una mica més lleugers en mig, de columna, i a dalt enviem nens petits com si fossin petits micos!
Per què ho fem? Ves a saber. És perillós, et pots trencar el cap, has d'anar faixat perquè no et surti una hèrnia... però crea pinya com poques coses ho fan.
Aquesta és una tradició catalana molt divertida d'explicar als escocesos, perquè ells tenen la seva pròpia tradició esforçada i una miconeta absurda: llençar troncs gegants, que sembla la manera ideal de fer caure un castell humà. Potser seria hora d'agermanar-nos i crear un nou joc de bitlles humanes?
Balls de Diables
Això sí que poden veure-ho els teus amics guiris, per poc que te'ls emportis a alguna festa major. Perquè Gegants i Capgrossos hi ha en altres indrets, no només a Espanya sinó a Europa (a França o els Països Baixos, per exemple), però els Diables és una cosa molt catalana: un munt de gent vestida de dimoni amb robes ignífugues, encenent bengales i tirant petards i, per què negar-ho, espantant una mica a la gent, que veu que com es descuidin es cremen.
"Estan bojos aquests catalans!" seria una traducció aproximada del que pensen molts estrangers quan els expliques això.
Fer cagar el Tió
Aquesta tradició és nadalenca, però els pots posar algun vídeo de Youtube si no s'ho creuen. I pot ser que no s'ho creguin, perquè això del Tió de Nadal és per fer-s'ho mirar: explica-li al teu amic estranger que tenim un petit tronc amb cara i ulls, que alimentem amb escombraries orgàniques (pells de mandarina, galetes resseques, etc.) fins que el dia de Nadal o la nit abans li clavem una pallissa amb un bastó obligant-lo que ens cagui regals a canvi de totes les escombraries que li vam donar.
Ho expliques així i Ebenezer Scrooge sembla el Papa Francesc en comparació.
I és que això és el més preciós de les tradicions de cada país: que moltes només tenen autèntic sentit dins de la comunitat local, i per als de fora són la cosa més surrealista del món. Que t'expliquin els teus amics guiris les seves tradicions, que seran per l'estil!