Els insults són una part essencial del llenguatge. Ens ajuden a expressar frustració, a posar límits i fins i tot a fer broma amb els amics. Però, malauradament, molts insults genuïnament catalans han anat quedant en l’oblit, substituïts per expressions manllevades del castellà o de l’anglès. Però, per què hauríem de deixar perdre aquesta riquesa lingüística? L’insult ben triat no és només una parauleta, sinó un recurs expressiu que forma part de la nostra identitat. Això mateix defensa el filòleg Pau Vidal al seu llibre 100 insults imprescindibles: Dels cretins, tòtiles i poca-soltes a les putes i la seva descendència, on reivindica la importància de preservar aquestes expressions. Segons ell, un bon insult ha de tenir enginy, història i autenticitat. Per això, avui recuperem set insults catalans que val la pena tornar a fer servir. No es tracta de fomentar la mala educació, sinó de recordar paraules que defineixen situacions i persones amb una precisió que els equivalents moderns no tenen. Així que, pren-ne nota, perquè potser aquests insults et faran servei algun dia!
🤬 Els 15 insults en català per desfogar-te sense caure en els castellanismes
🏆 Campionat d'insults: són millors els insults en català o en castellà?
1. Cagabandúrries
“Va, home, no siguis cagabandúrries i digues-li el que penses!”. 'Cagabandúrries' és un d’aquells insults que només amb el so ja fan riure, però el seu significat és ben clar. És una barreja entre 'cagar' i 'bandúrria' (un instrument musical de corda), i s’utilitza per referir-se a una persona covarda, algú que s’espanta fàcilment i evita els problemes en comptes d’afrontar-los.
2. Capsigrany
“Mira’l, ha tornat a perdre les claus! És que és un capsigrany de manual.” Aquest insult prové del nom d’un ocell, el capsigrany (Lanius senator), que destaca per ser agressiu i una mica descontrolat. En català, dir-li a algú 'capsigrany' vol dir que és un beneit, un maldestre o simplement algú que fa les coses sense pensar.
3. Mesell
“Li han dit de tot i encara ni s’ha immutat… és més mesell que una pedra!” La paraula 'mesell' ve del llatí misellus, que vol dir ‘miserable’. En el seu origen, es referia a les persones afectades de lepra, però amb el temps ha passat a descriure algú que sembla immune a tot, que no reacciona ni quan el critiquen ni quan el trepitgen. En resum, és una persona insensible, apàtica i que es deixa trepitjar sense protestar.
4. Mestretites
“Ja tornem-hi! Aquest mestretites sempre ha de donar la seva opinió, encara que ningú li ho hagi demanat.” Si coneixes algú que sempre es creu més llest que la resta i ha de corregir tothom a la mínima, aquí tens l’insult perfecte. Un 'mestretites' és una persona que es pensa que ho sap tot i que vol donar lliçons constantment, encara que sovint no en tingui ni idea.
5. Passerell
“Encara ets un passerell… ja veuràs quan hagis viscut una mica més.” Aquest és un insult relativament suau, però molt útil. Un 'passerell' és una persona ingènua, inexperta i fàcil d’enganyar. Normalment, es diu de persones joves o d’aquells que encara no han après a desconfiar quan toca.
6. Tarambana
“No confiïs en ell per acabar el projecte a temps, és un tarambana de cap a peus.” Si algú és inconstant, irresponsable i mai es pren les coses seriosament, aquest és el terme adequat. Un 'tarambana' és aquella persona que sempre va despistada, no sap el que vol i sovint s’acaba ficant en embolics per la seva poca organització.
7. Trinxeraire
“Aquesta colla de trinxeraires sempre estan embolicats en baralles.” Aquest és un insult perfecte per descriure algú que sempre està buscant problemes. Un 'trinxeraire' és una persona conflictiva, que es mou en ambients marginals i sovint causa maldecaps allà on va.
Recuperar aquests insults no només ens permet expressar-nos millor, sinó que també ens connecta amb una tradició lingüística que no hauríem de deixar perdre. Com explica Pau Vidal, l’insult en català té una força i una riquesa expressiva que sovint no trobem en altres llengües. I, sincerament, no és molt més divertit dir 'cagabandúrries' en lloc de gilipolles?
O sigui que la pròxima vegada que hagis de posar algú a lloc, en comptes de recórrer als insults habituals, prova amb un bon 'capsigrany' o 'mestretites'. Segur que et queda molt més autèntic.