En català, com en qualsevol llengua, és fàcil caure en errors comuns a l'hora de parlar o escriure, especialment quan ens trobem amb paraules que semblen correctes, però que, en realitat, no ho són. Molts d’aquests termes s'han arrelat tant en l’ús quotidià que sovint passen desapercebuts fins i tot per als parlants més experimentats. En aquest article de La Gandula, descobrirem set paraules en català que, tot i semblar correctes, són errònies. Si vols millorar el teu català i evitar errors comuns, continua llegint i aprèn a perfeccionar el teu vocabulari!
🍺 Les 10 coses que el cambrer del bar odia que facis (i no n'eres conscient)
7 paraules en català que sovint diem o escrivim malament
❌ Calers
✅ Calés
Comencem pel clàssic dels clàssics. Cada català que descobreix això posa la mateixa cara de desconcert. És sorprenent que una paraula tan associada als catalans com són els calés, la majoria de nosaltres l’escrivim malament. La paraula prové del caló, i vol dir “negre” o “fosc”, i feia referència a les monedes de coure enfosquides per l’ús i el temps. És a dir, que la paraula no porta “r”, escriure “calers” és incorrecte.
I és un d’aquests casos en que la realitat sembla estat equivocada, i l’error sembla ser el correcte. Perquè la paraula demana a crits aquesta “r” que, de fet, sí que porta a paraules derivades com “calerets” o “calerons”.
❌ Culés
✅ Culers
Aquest és el cas contrari al dels calés: amb aquesta paraula, el que acostumem a fer és treure una “r” que en realitat es treu en castellà... però no en català. La paraula ve de “cul”, ja que aquest és el nom que es va posar al aficionats del Barça en el seu primer estadi, que no tenia graderies, i la gent que passava pel carrer veia tota una filera de culs asseguts a la part alta del mur del camp. Llavors, de cul venen els “culers”, i amb aquesta “r” s’ha d’escriure.
❌ Capricorni
✅ Capricorn
Els signes del zodíac són complicats de traduir a qualsevol idioma, perquè alguns signes es diuen quasi igual en totes les llengües, i d’altres no. Així, el que en castellà és “Libra”, en català no es Lliura sinó “Balança”, igual que “Virgo” es diu “Verge”. Però possiblement el que més s’escapa erròniament és “Capricorn”, perquè tothom tendeix a dir “Capricorni”. Fica-t’ho al cap si has de traduir-ho!
❌ Decimonònic
✅ Vuitcentista
Decimonònic sona tan bé, oi? Elegant, fi... encaixa molt bé i no sembla pas un préstec del castellà. Però ho és. “Decimonónico” ve de “Diecinueve”, al referir-se al segle XIX. Però en català ho diem d’una altra manera: vuitcentista, perquè el segle XIX és el del 1800 al 1899.
❌ Usufructe
✅ Usdefruit
El llenguatge jurídic i administratiu és un malson habitual per tothom que no s’hi dediqui, però en català no parem de caure, una vegada i una altra, en el mateix terme: usufructe. Com en el caso de “decimonònic”, sona bé, sona natural, no sembla forçat. Però ho es, perquè en català correcte es diu “usdefruit”.
❌ Assafata
✅ Hostessa
No no no i no! Assafata no! És una cosa que es diu molt, se sent sovint, i és del nivell de dir “aterrissar”, “buçó” o “ventanes”, un barbarisme que no podem permetre, tenint com tenim la bonica paraula “hostessa”.
❌ Ou fregit
✅ Ou ferrat
D’acord, és cert que “ou fregit” no està pas malament. I hi ha qui fins i tot diu que ferrar un ou no és exactament el mateix que fregir-lo. Al fòrum de Llengua i literatura de Racocatala.cat hi ha un parell de fils amb llargues discussions al respecte. Però, en essència, podem dir que a Catalunya els ous es ferren, i l’ou ferrat és la corona del nostre esmorzar de forquilla.
I tu, quines d’aquestes paraules acabes de descobrir que les deies o escrivies malament? Segur que la de “calés” és la que més es repeteix!