Els llocs abandonats sempre transmeten una sensació de respecte i fins i tot por quan els visites. Hi ha hotels abandonats, estacions de tren, cases… Però què passa quan són pobles sencers que han estat totalment abandonats? Visitar un poble fantasma és una experiència que s’ha de viure almenys un cop a la vida. Tens una sensació molt estranya quan camines pels carrers buits amb cases i cases al teu voltant i saps que fa anys era un lloc ple de vida com qualsevol altre poble. Alguns dels pobles abandonats que veurem tot seguit, havien tingut més d’un centenar d’habitants! Des de La Gandula et proposem 8 pobles abandonats de Catalunya per a visitar i passar un dia molt misteriós!
🤫 Els 6 llocs secrets de Catalunya que els 'influencers' no volen que coneguis
🏡 Així és el poble més petit de Catalunya: no arriba ni a 1 km²
Els 8 pobles abandonats de Catalunya on podràs passar un dia molt misteriós
1. La Mussara (Baix Camp)
El poble fantasma de la Mussara es troba abandonat d'ençà que l'any 1950 la plaga de la fil·loxera, els problemes de sequera i diverses derivades van pràcticament obligar els seus ciutadans a anar-se’n. Es tracta d'un poble envoltat de misteri, hi ha diverses llegendes al seu voltant, en gran manera per la boira que normalment l’acompanya. De fet, alguns creuen que fa de frontissa en un portal dimensional que hi ha.
Tan sols hi resten vuit edificis en runes -que eren el total de cases que hi havia en el poble en el seu moment-, i només queda dempeus l'església de Sant Salvador, la qual està envoltada de misteris en haver aparegut pintures i motius satànics, així com algunes psicofonies, segons els amants dels fets paranormals.
Ara mateix és un pas obligat per molts senderistes, però el seu aspecte fa que molts no amaguin la seva por en passar per un indret com aquest.
2. Jafre (Garraf)
El poble abandonat de Jafre està situat al terme municipal d'Olivella, dins del parc natural del Garraf. Es tracta d’un llogaret situat en un turonet. El poblet es troba abandonat des de mitjans del segle XX. Tan sols hi van quedar diverses masies aïllades després de la Guerra Civil. Encara es poden veure les cases del baró de Jafre, de diversos masovers i fins i tot la capella de Santa Maria de Jafre. El poble és origen de llegendes de fantasmes i altres històries antinaturals que criden molt l’atenció de les persones amants de tots aquests temes.
3. Peguera (Berguedà)
Com a part del municipi de Fígols, el poble de Peguera es troba completament abandonat avui dia. Fa un segle, vivia de l'extracció de la fusta i especialment de la mineria. Precisament va ser la fallida de l'explotació minera i forestal el que va propiciar la marxa dels habitants del poble, així com el fet d'estar a 1.600 metres d'altitud i no tenir ni aigua corrent ni electricitat.
Aquest poble, però, té dues peculiaritats: és el primer indret on es va practicar l'esquí a Catalunya, al segle XIX; i és la localitat on va néixer el famós maqui català Ramon Vila Capdevila, anomenat Caracremada, l'últim de tots els guerrillers que quedaven.
4. Aramunt Vell (Pallars Jussà)
Aquesta vila del Pallars Jussà va ser devorada per la natura a causa de la despoblació. Es troba en una de les comarques més llunyanes de les zones urbanes. Va arribar a tenir més d'un centenar de cases i centenars d'habitants. La vila fou abandonada del tot durant els dos primers terços del segle xx, tot i que encara va servir de refugi durant la guerra del 1936-39, i les cases van anar esfondrant-se, com també les dues esglésies que hi havia. Una peculiaritat és que Aramunt Vell era una vila closa i per entrar-hi, s’ha de fer a través de dos portals.
El 1969 es va fer un intent de reconstruir les cases i tornar a habitar la vila vella, però no va funcionar.
5. Marmellar (Baix Penedès)
El poble de Marmellar és d’aquells amb un passat fosc. Pertany al municipi de Montmell i va quedar despoblat amb la Guerra Civil. S'hi pot arribar caminant des de la urbanització Talaia del Mediterrani, i actualment hi ha diverses cases i masies en runes, així com una església i el seu campanar. Només hi van arribar a viure un màxim de 60 persones el segle XIX, i va quedar completament abandonat a finals dels anys 70. El poble és conegut perquè el 1993 es va trobar el cos cremat d'una jove a l'interior de l'església, semienterrat. I el 1996 es va trobar el cadàver d'una jove de dinou anys que treballava en una benzinera de l'Arboç, i que fou segrestada en un atracament. Els dos fets, juntament amb algunes pintades satàniques que s'han trobat entre les runes, el converteixen en un poble abandonat tacat de negre.
6. Molinàs (Alt Empordà)
Molt a prop de la Catalunya del Nord, aquest veïnat construït l’any 1773 va arribar a tenir un centenar d'habitants fins que diversos estralls i calamitats van deixar-lo totalment abandonat a les acaballes dels anys 70. Les plagues de fil·loxera, la necessitat de cercar feina en zones de costa, la glaçada de 1956, la mancança de comunicacions adequades i que moltes famílies van perdre la descendència perquè es van casar amb militars o guàrdies fronterers van condemnar el poble. Es troba a 4 km de Colera, el municipi del qual pertany.
Ara mateix es troba en procés de recuperació i s’utilitza com a residència puntual.
7. Pinyeres (Terra Alta)
La vila abandonada de Pinyeres es troba enmig del no-res. Situada al terme municipal de Batea, constava de divuit cases, les quals van quedar completament abandonades quan el 1973 se’n va anar la darrera família que restava en el poble. Un fet curiós, però, és que els familiars i descendents que resten de totes aquelles famílies que van viure en aquest municipi tornen cada primer cap de setmana d'agost per celebrar una missa el dia de la que va ser la festivitat del poble: Sant Salvador, de manera que omplen de vida momentàniament aquest poble fantasma.
8. Conill (Urgell)
Conill era un petit poble del terme municipal de Tàrrega. El formaven solament cinc cases pairals, construïdes durant la segona meitat del segle XVIII. També s'hi va construir una església, situada a la plaça del nucli. Un dels motius pels quals va quedar sense gent l'any 1980 va ser un particular acord que prohibia d’edificar més cases.
Actualment, hi queden algunes cases en un estat regular, però es tracta d'un poble protegit com a bé cultural d'interès local (BCIL). Hi ha hagut algun projecte que ha volgut dinamitzar o recuperar l'espai, sense prou èxit per ara.