'Hola, caracola!' Si has entrat a llegir aquest article, probablement vol dir que has nascut entre els setanta i els vuitanta, que formes part de la generació tomàtic i que vas cursar l'Educació General Bàsica (EGB). 'Vaig bé, cirerer?' 'Tranquil, pernil', no vinc a jutjar-te. Vinc a recordar-te una col·lecció de frases i expressions que encara avui ens evoquen records entranyables de la nostra infància i adolescència. Okey Makey? Frases com 'Frena, balena!' o 'Afluixa, maduixa!' són més que simples paraules: són una porta a un temps en què les coses eren, aparentment, més senzilles. Aquestes expressions eren el pa de cada dia en el nostre llenguatge i, encara que no tinguessin gaire sentit, ajudaven a comunicar-nos d’una manera divertida. Aquí recuperem altres frases mítiques que, si les vas dir en algun moment, demostren que, 'efectiviwonder', tu ets de la generació EGB.
👅 Expressions iròniques per respondre preguntes quotidianes que denoten que ets català
💬 5 expressions catalanes que deia la iaia i que s'estan perdent
Expressions que deies i ja no dius i que demostren que vas estudiar l'EGB
Algunes expressions dels anys setanta o vuitanta encara perduren. Tot i que ja no es facin servir tant com abans, de tant en tant es deixen caure en una conversa, sobretot quan ens trobem amb antics companys de classe o quan volem posar-nos nostàlgics. Dir "¿Què passa, tron?" o "A la cola, Pepsicola" ens fa reviure aquells moments d’infantesa amb un somriure. La generació de l'EGB va créixer en una època en què es combinava la innocència amb l'enginy, i aquestes expressions són un testimoni viu de la nostra manera d'entendre el món. Ara, en un context digital i globalitzat, potser hem perdut part d’aquella frescor i espontaneïtat, però sempre podem tornar-hi, ni que sigui per uns instants, recordant les expressions que tants cops vàrem dir.
'Adeu, Andreu!'
Comencem amb el famós "Adeu, Andreu!" (o la seva variant en castellà, 'Hasta luego, cocodrilo'). Aquesta expressió es feia servir per acomiadar-se amb un toc de simpatia i complicitat. Era una manera de dir adéu amb un somriure, amb un to de broma que mai faltava en els patis de l'escola. I no només això, sinó que sovint es completava amb una resposta enginyosa, com ara "En un rato, lagarto!", demostrant la capacitat per improvisar i jugar amb el llenguatge que teníem de petits.
'Vas bé, cirerer!'
Quan algú anava ben encaminat en algun joc o assumpte, li deies "Vas bé, cirerer!". Aquesta frase transmetia suport i bon rotllo, i sovint anava acompanyada d’un gest d’aprovació amb el polze amunt. Avui dia, expressions com aquesta han estat substituïdes per emoticones i gifs, però en aquells temps, amb una frase tan senzilla com aquesta, ja mostraves que estaves de part seva.
'Era broma, poma!' o 'Era conya, cigonya!'
Quan algú es prenia seriosament una broma, de seguida podies dir-li "Era broma, poma!" o "Era conya, cigonya!" per treure-li ferro a la situació. Aquestes rimes absurdes eren la nostra manera de dir que no hi havia malícia, que tot formava part del joc. No hi havia whatsapp ni xarxes socials, però sabíem gestionar els malentesos amb molta habilitat verbal i, de passada, aconseguíem arrencar un somriure.
'En fi, Serafí!'
Quan una conversa arribava al seu final o ja no sabies què més dir, l'expressió "En fi, Serafí!" era la conclusió perfecta. Amb aquesta frase donaves a entendre que havies arribat al punt final, sempre amb un toc simpàtic. En castellà, l'equivalent era 'En fin, Pedrín'.
'Ben vist, Evarist!'
Quan algú encertava en alguna cosa, li deies "Ben vist, Evarist!". Això era una forma de reconeixement, de dir "ho has clavat" sense necessitat de gaires floritures. Era una expressió que, en la seva senzillesa, amagava una gran complicitat. Avui, possiblement, diríem un simple "bona!", però aquelles rimes tenien un encant difícil d'igualar.
'Hola, caragola!'
Aquesta salutació tan simpàtica, 'Hola, caragola!', la fèiem servir per trencar el gel, per iniciar una conversa amb un somriure. Avui, amb la rapidesa de les comunicacions digitals, pot semblar gairebé infantil, però en aquell moment era una manera encantadora de dir "hola".
'Nasti de plasti'
Quan volíem negar alguna cosa de manera rotunda, dèiem 'Nasti de plasti'. Aquesta expressió denotava un "no" clar i contundent, però alhora mantenia un to de broma que evitava que la negativa fos massa severa. Avui potser diem simplement "no" o utilitzem emoticones amb els braços en creu, però el 'Nasti de plasti' tenia un estil inconfusible.
Si alguna cosa et semblava genial, era 'Guai del Paraguai'. Aquesta expressió era sinònim de 'mola molt'. I si confirmaves alguna cosa amb absoluta seguretat, deies 'Efectiviwonder!', combinant 'l'efectivament' amb el nom del famós cantant Stevie Wonder. Expressions plenes d'humor i originalitat que feien que qualsevol conversa fos molt més divertida.
'Moure l’esquelet' i 'Ets un fitipaldi'
'Moure l’esquelet' era la forma més cool de dir que anaves a ballar. No era simplement 'ballar', era posar-te a 'moure l’esquelet', que sonava molt més autèntic i divertit. I si algú anava molt de pressa, fos caminant o conduint, li deies 'Ets un fitipaldi'. Una referència directa al pilot de Fórmula 1 Emerson Fittipaldi, que indicava que aquella persona era molt ràpida.
'Cantidubi'
'Cantidubi' era el prefixe obligatori per a qualsevol cosa que t’encantés. Deies que alguna cosa “mola cantidubi” quan t’apassionava de debò. Si algú arribava amb una joguina nova o explicava un pla increïble per al cap de setmana, tu responies amb un 'Això mola cantidubi!' i tothom entenia que allò era el millor del millor. 'Cantidubi dubi dubi, cantidubi dubi da!'
Fins aquí el recull de frases dels anys vuitanta!
Adeu, Andreu!