A Catalunya tenim expressions que ens són tan naturals que ni ens aturem a pensar en el seu significat profund. Però quan algú de fora ens pregunta què volen dir, ens adonem que sovint són autèntiques perles de la llengua. Una d’aquestes és n’hi ha per llogar-hi cadires, una expressió que deixa perplexos els qui no estan familiaritzats amb el nostre idioma. Per als catalans, aquesta frase és una d’aquelles que surt de manera espontània quan ens trobem davant d’una situació sorprenent, surrealista o fins i tot indignant. Però, què vol dir exactament? I d’on prové? Esbrinem-ho!
👄 Aquesta frase que fem servir tots els catalans fa petar el cap als de fora: impossible de desxifrar
💬 Aquestes expressions catalanes et deixaran desconcertat en qualsevol altre idioma
Un espectacle digne de veure: l’origen de l’expressió
La frase n’hi ha per llogar-hi cadires es refereix a situacions tan espectaculars, curioses o insòlites que mereixerien que la gent s’assegués a observar-les, com si es tractés d’un gran esdeveniment. L’origen d’aquesta expressió es troba en els actes públics que se celebraven antigament a les places dels pobles. Quan es programava un espectacle important, l’anunci del pregoner sovint incloïa la frase s’hi llogaran cadires, indicant que l’acte era prou rellevant perquè la gent volgués seure còmodament per gaudir-ne.
Així doncs, l’expressió es va anar adaptant fins a significar que alguna cosa era tan increïble —fos en un sentit positiu o negatiu— que fins i tot caldria llogar cadires per veure com es desenvolupava. És a dir, que l’escena mereixeria una audiència atenta.
Per exemple, imaginem que algú explica que el seu cunyat s’ha comprat un cotxe de luxe després de queixar-se tota la vida que no tenia diners. La resposta automàtica d’un català podria ser: Això sí que és per llogar-hi cadires! O quan un polític fa una promesa electoral inversemblant, també podem exclamar: N’hi ha per llogar-hi cadires!
Aquesta expressió té un equivalent en castellà: Ser algo para alquilar balcones, que fa referència als grans esdeveniments, com processons o desfilades, que es veuen més bé des d’un balcó. Però, com sempre, el català li ha donat un toc més quotidià i proper, amb la imatge de les cadires a plaça.
La Trinca ja ho deia: coses de l’idioma
La frase n’hi ha per llogar-hi cadires és tan popular que fins i tot va ser citada per La Trinca a la seva cançó Coses de l’idioma, que fa una reflexió sobre les peculiaritats del català i les expressions d'ús comú que són poc traduïbles al castellà. Aquest trio musical, que va marcar una època amb el seu humor fi i intel·ligent, sabia bé que la nostra llengua està plena de girs lingüístics que poden deixar descol·locats els qui no hi estan avesats. En aquesta cançó, La Trinca reivindica la riquesa de la llengua catalana i ho fa amb exemples com aquest, que són tan nostres que formen part de la identitat col·lectiva. Perquè, al cap i a la fi, el català no és només un idioma, sinó una manera de veure el món.
Per això, expressions com aquesta no només ens fan somriure quan les diem, sinó que també ens recorden la importància de preservar el nostre patrimoni lingüístic. Quan diem n’hi ha per llogar-hi cadires, estem connectant amb una tradició viva, amb una llengua que ha evolucionat, però que continua mantenint la seva essència.
I tu, ja llogues la cadira? Si mai has intentat explicar aquesta expressió a algú de fora, segurament et deus haver trobat amb una mirada desconcertada i amb un Però què vol dir això? I és normal! Cada llengua té les seves pròpies maneres de captar la realitat, i aquesta és una de les que fan que el català tingui una personalitat única.
La pròxima vegada que visquis una situació tan surrealista que ni tan sols sabries com descriure-la, recorda aquesta expressió. I si algú t’ho pregunta, simplement contesta: N’hi ha per llogar-hi cadires! Perquè, al cap i a la fi, això forma part de la màgia del català.