L'intercanvi de paraules entre el català i el castellà son molt més habituals del que podeu arribar a pensar, encara que aquest fet pot portar molts dubtes entorn de l'origen de les paraules. De fet, la llengua catalana és la que més paraules ha introduït al vocabulari del castellà. Tot i això, hem de tenir cura de no fer afirmacions totals en aquest àmbit de la llengua, ja que tot pot ser debatible i susceptible de diferents interpretacions. 

🤩Aquestes paraules catalanes que fa segles que no es fan servir, però tenen un significat fascinant

 

Les 10 paraules castellanes que tenen origen català

D'altre cantó, el català també ha incorporat paraules al seu vocabulari que provenen d'altres llengües com el francès o l'alemany. A continuació us presentem 10 paraules en espanyol que s'utilitzen de manera molt recurrent, però que tenen el seu origen en el català. 

  1. Alioli: El nom de la salsa més popular del nostre territori es va incorporar al castellà respectant quasi tot el nom original de l'allioli. 
  2. Retrete: Potser no ho sabíeu, però 'retrete' en castellà té la seva besant catalana en retret, que a la vegada té un significat diferent que va referència a un lloc apartat. 
  3. Esquirol: Aquest terme, que fan servir vulgarment per referir-se a tota la gent que no s'uneix a vagues, prové de la localitat barcelonesa de l'Esquirol. Aquest terme es va començar a usar quan al segle XIX treballadors de Manlleu van ocupar el lloc de treball reemplaçant a molts treballadors que van voler anar a una vaga general. 
  4. Gresca: Aquesta paraula catalana també s'usa en castellà per referir-se a un sinònim de conflicte. 
  5. Semblante: Del català semblant, és un adjectiu que també va ser modificat en la llengua espanyola encara que manté quasi tota la paraula original. 
  6. Guante: Aquesta paraula primer va ser una derivada de "wantus" en el llatí medieval, "gant" en francès i finalment guant en català. 
  7. Picaporte: La paraula que fa referència a l'instrument per obrir i tancar portes és una combinació de termes catalans pica i portes. 
  8. Reloj: Segons indica el Diccionari Etimológico de la Llengua Castellana de Corominas, el nom de "reloj" té el seu origen en el català antic "relotge" conegut ara com a rellotge. 
  9. Cantimplora: Aquesta paraula té un significat molt especial, ja que va crear-se utilitzant el so que fa aquest mateix recipient en buidar-se, ja que popularment es deia que canta i plora, d'aquí el terme cantimplora. 
  10. Capicúa: Sobren les explicacions de l'origen d'aquesta paraula, ja que és idèntic que en el català capicua. 
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!