A mesura que les temperatures augmenten, una amenaça latent es fa més present en els nostres boscos i parcs: la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa). Aquest insecte, conegut per desplaçar-se en fileres característiques, aquest any ha arribat a Catalunya amb antelació. Segons els especialistes, la seva proliferació està vinculada a l’augment de les temperatures. Això ha convertit les zones arbrades en llocs potencialment perillosos per a les nostres mascotes. Davant d’aquesta realitat, és imprescindible que els propietaris d’animals siguin conscients dels riscos associats i aprenguin a reconèixer els primers senyals d’alarma en cas de contacte amb aquestes erugues.
🐶 Compte amb deixar el gos deslligat al bosc: la processionària ja és aquí i cada cop n'hi ha més
Per què la processionària del pi representa un perill pels animals?
Aquest tipus d’eruga es desenvolupa majoritàriament en pins i cedres, formant nius sedosos visibles als arbres. Quan arriba la primavera, descendeixen en processó fins a terra, on completaran la seva metamorfosi. El seu principal perill rau en el micro pèls urticants que cobreixen el seu cos. Aquests pèls contenen una substància tòxica, la thaumetopoeïna, capaç de provocar greus reaccions al·lèrgiques en animals i humans. Quan un gos o un gat hi entra en contacte –sigui per olorar, tocar o fins i tot ingerir-les–, les conseqüències poden ser greus.
Símptomes en gossos de la processionària del pi
Els gossos són especialment vulnerables a la processionària del pi, ja que la seva naturalesa curiosa els porta a investigar amb el musell i, en alguns casos, fins i tot a intentar menjar-se les erugues. Segons un estudi realitzat per la Universitat de Saragossa, els efectes del contacte amb la processionària en gossos inclouen:
Els primers signes que indiquen que un gos ha tocat o ingerit una processionària apareixen en qüestió de minuts. Entre els més freqüents destaquen:
- Hipersalivació excessiva: el gos comença a bavejar d'una manera anormal.
- Inflamació de la llengua i els llavis: la llengua pot tornar-se vermella intensa i, en els casos més greus, adquirir un to negrós a causa de la necrosi.
- Edema facial: inflor al musell i a la cara, signe clar de reacció al·lèrgica.
- Vòmits i dificultat per empassar: si la toxina ha arribat a la gola, pot dificultar la deglució.
- Erupcions cutànies i pruïja: si el contacte ha estat amb les potes o el musell, poden aparèixer enrogiment i irritació.
Els pèls de la processionària són tan fins i lleugers que poden desplaçar-se amb el vent o adherir-se a superfícies. Si entren en contacte amb els ulls del gos, poden provocar lesions greus, com ara blefaritis (inflamació de les parpelles, que poden veure’s inflades i enrogides), quemosi (una inflamació severa de la conjuntiva, que provoca inflor i molèsties), conjuntivitis greu (amb enrogiment, llagrimeig excessiu i picor) i úlceres corneals (si no es tracten a temps, poden provocar pèrdua de visió).
A més, si el gos trepitja, frega o s’estira sobre una processionària, la pell pot veure’s afectada per la toxina. Això pot provocar enrogiment sever acompanyat de picor, inflor a les zones afectades (generalment potes i musell) i pústules i úlceres que poden formar-se si el contacte ha estat prolongat.
Si es detecta algun d’aquests símptomes, és fonamental acudir immediatament al veterinari per evitar complicacions més greus. Davant de qualsevol d'aquests signes, la visita immediata al veterinari és imprescindible per evitar conseqüències greus.
Símptomes en gats de la processionària del pi
Els gats, per la seva naturalesa més reservada, tenen menys risc de contacte amb aquestes erugues. Així i tot, si arriben a tocar-les, poden patir:
- Inflamació i hipersalivació intensa.
- Úlceres doloroses en boca i pell.
- Dificultats per respirar, especialment si han inhalat pèls urticants.
- Irritació ocular severa.
A diferència dels gossos, els gats reaccionen netejant-se immediatament, la qual cosa pot empitjorar el problema si ingereixen pèls tòxics.
Què fer si el teu animal ha tingut contacte amb processionària?
Si sospites que el teu company de quatre potes ha estat exposat a aquesta eruga, segueix aquests passos sense perdre temps:
- Evita que es llepi la zona afectada. Això podria agreujar la intoxicació.
- Renta la zona amb aigua tèbia. No utilitzis aigua calenta, ja que pot dispersar més la toxina.
- No freguis la pell ni la boca. Això podria incrustar encara més els pèls tòxics.
- Acudeix al veterinari immediatament. Un tractament ràpid pot prevenir seqüeles greus.
Un diagnòstic i tractament precoç poden salvar la vida de la teva mascota.