És Barcelona una ciutat hipster? Haurem de dir que ja no, ja que el concepte hipster ha quedat desfasat: es podria dir que fou aplicable als modernets fins a mitjans de la dècada del 2010, prou abans de la pandèmia de la covid-19. Els modernets d’ara vindrien a ser més aviat indies, alternatius o, simplement, moderns.
📌 Aquests són els 5 pobles més petits de Catalunya
📍 Aquestes són les platges més perilloses de Catalunya
Qualsevol cosa abans que hipster, paraula associada a aquells tardomil·lenistes que ara tenen uns 35 o 40 anys i que van gaudir de l’auge de grups com Sidonie, Love of Lesbian o Mishima. A La Gandula d’ElNacional.cat et portem 5 arguments que no fallen per demostrar que la capital catalana ja no és hipster.
1. Els 'hipsters' de Barcelona ja no són tan joves
Les tendències culturals modernetes sovint es diferencien unes de les altres pel factor generacional, com veiem entre els bohemis, els hippies, els mods, els hipsters i el que hi hagi ara. Mentre que els hipsters són tardomil·lenistes, les persones que actualment estan en la seva vintena formen part de la generació Z. Aquest fet generacional (i d’altres que veurem endavant) s’explica molt bé al documental Apolo. La juventud baila, sobre els 75 anys de la Sala Apolo i el canvi d’aquestes tendències culturals a Barcelona. Els protagonistes de la mítica sèrie Pop Ràpid (de TV3), hipsters suposadament a l’ordre del dia de les últimes novetats, veuen com la ciutat ja no és seva. Un dels diàlegs mostra molt bé aquesta qüestió de l’edat: "De quin any ets?", "Del 98", "Ostres, l’any del meu primer Sónar".
2. Influència americana vs. Influència asiàtica
Quedi clar que no és científic ni exacte, però és veritat que existeix una estranya sensació al voltant del país de referència que pren una subcultura o l’altra. Als hipsters els hi encanten els Estats Units i moririen per anar a Nova York, mentre que els nous modernets estan enamorats del Japó i el viatge dels seus somnis és anar a Tòquio. No és coincidència el boom de restaurants japonesos i d’altres bandes d’Àsia a Barcelona en els últims anys. El Super3 i el 3XL tenen una mica de culpa aquí, ja que les persones que ara estan en la seva vintena van créixer amb el millor anime.
3. Barcelona sense barbes 'hipster'
Enrere han quedat ja les grans barbes dels nois, així com la roba negra o les camises de llenyataire tan característiques dels hipsters. Ara hi ha altres modes de vestimenta, com pot ser el retorn del Y2K. Bàsicament, hem passat de Steve Jobs a Samanta Hudson. També veiem un auge de les samarretes de futbol, amb la Mushkaa com a referent.
4. "El Primavera Sound ja no és el que era"
Com en la moda, ara ja no hi ha tanta necessitat d’amagar-se i dir que escoltes el grup de música folk més avorrit de la història per tal de no reconèixer públicament que t’agrada la Rosalía. Ja no cal ser tan "diferent". El festival musical per excel·lència de Barcelona, el Primavera Sound, ens ho demostra: sí, encara hi haurà bandes indie; però també hi haurà molt pop i reggaeton per passar-s’ho d’allò més bé. "És que el Primavera Sound ja no és el que era". No, ni els Arctic Monkeys es disfressen de pallasso per fer rock adolescent.
5. El Poblenou i Gràcia, barris perduts
Per acabar, fem una cerca ràpida a Google i veiem que diferents llocs web assenyalen com a hipsters barris com el Poblenou o Gràcia. Malauradament, zones gentrificades. L’oci modernet s’ha desplaçat, tant per les tendències culturals com per la turistificació i la gentrificació. Ara toca anar a altres bandes, com Nou Barris, Sants, Sant Andreu o el Clot. De la mateixa manera, s’abandonen a poc a poc les discoteques i es busquen altres locals o festes majors per passar-ho bé —i poder estalviar per a l’abonament del pròxim Primavera Sound.