L'antiga construcció del Dipòsit de les Aigües, ubicat al campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), és una joia arquitectònica amb una història rica i diversa. Amb orígens que es remunten a l'any 1874, el mestre d'obres Josep Fontserè va liderar el projecte, amb la notable contribució de l'estudiant d'arquitectura Antoni Gaudí i Cornet en el càlcul estàtic de l'estructura.
🏰 L'increïble castell construït sobre una roca que va tenir un paper importantíssim en la història
🗺️ Aquesta ruta a prop de Barcelona ofereix vistes panoràmiques i una gran bellesa natural: pots arribar-hi amb tren!
Història del Dipòsit d'Aigües
La construcció, inaugurada el 1880, va sorgir amb l'objectiu de regular el cabal d'aigua de la cascada del parc de la Ciutadella i regar els seus jardins. Amb un disseny inspirat en prototips romans, el dipòsit presenta un laberint d'arcs paral·lels de 14 metres d'altura, que es creuen en una volta de canó, creant una obra impressionant que s'estén al llarg de 65 metres de profunditat.
Després de més de 100 anys amb usos variats, com asil municipal, magatzem dels bombers i fins i tot com a plató de cinema, el Dipòsit de les Aigües va passar a ser propietat de la UPF el 1992. Aquesta transició va marcar l'inici d'una etapa de rehabilitació que transformaria aquesta estructura en la Biblioteca General de la universitat.
Les obres de rehabilitació, que van iniciar-se el 1993, van ser supervisades pels arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio. Tot i la seva complexitat, no va ser fins al 1999 que la Biblioteca General va obrir les portes al públic. Actualment, tres quartes parts de l'edifici ja estan plenament operatives.
Amb una superfície total de 4.558 m², una ocupada de 4.320 m² i una superfície rehabilitada de 14.850 m², la Biblioteca General alberga el Fons bibliogràfic, que inclou col·leccions notables com les de la Biblioteca Haas, la Cambra de Comerç de Barcelona i l'Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives.
La participació d'Antoni Gaudí
El dipòsit, inicialment concebut com a infraestructura hidràulica, ha experimentat múltiples transformacions al llarg dels anys. Des de ser un pavelló de la Fira Internacional el 1888 fins a convertir-se en un centre hospitalari i un magatzem municipal, ha demostrat la seva versatilitat i adaptabilitat al pas del temps.
El seu caràcter pur i sense ornamentació, una obra de maó massís a quatre vents, revela la col·laboració de Gaudí, qui, com a estudiant, va calcular l'estructura i va aprovar l'assignatura de Resistència de materials amb aquest projecte.
La conversió a biblioteca
La transformació en biblioteca va ser un procés meticulós que va culminar amb l'ús d'una làmina fina sobre l'estany d'aigua i la incorporació de peces prefabricades de formigó per augmentar la superfície d'ús. Els arquitectes van crear altells discontinus, proporcionant racons de lectura únics i diversos.
Aquesta notable obra de reconversió no només ha preservat la bellesa i la integritat de l'edifici, sinó que també ha estat reconeguda amb el premi Dècada, atorgat per la fundació Oscar Tusquets Blanca, que destaca els immobles que, després de deu anys, mantenen la seva essència i atractiu.
La Biblioteca General del campus Ciutadella de la UPF és ara un espai d'aprenentatge modern, combinant el caràcter històric del Dipòsit de les Aigües amb les necessitats actuals de la comunitat universitària. Una transformació històrica que celebra la fusió entre passat i present, proporcionant un lloc inspirador per a l'educació i la cultura.