El català té mots preciosos, però molts d'ells s'estan perdent. És el cas, per exemple, de "moixaina", que, segons, el Diccionari d'Instituts d'Estudis Catalans, vol dir "carícia que es fa passant la mà per la cara".  

El terme "moixaina" prové del mot "moix", que és sinònim de gat.  I no és casual, ja que el terme "moixaina" també evoca la suavitat, la calidesa i la proximitat del felí en el moment en què es deixa acariciar. 

La importància de recuperar mots com "moixaina"

Recuperar paraules com "moixaina" és més que simplement preservar un vocable: és mantenir viu un patrimoni cultural que ens permet entendre millor les nostres arrels i la manera com ens hem relacionat al llarg del temps. I és que en la llengua es guarden moltes de les nostres tradicions, emocions i vivències més profundes. A més, és una manera d'enriquir el nostre vocabulari emocional. 

La riquesa lingüística del català en perill

En un món globalitzat, on les llengües dominants com el castellà i l'anglès exerceixen una gran pressió sobre les minoritzades, és crucial protegir i promoure el vocabulari català per evitar l'empobriment de la llengua. I és que la pèrdua de paraules o expressions pròpies del català pot conduir a una pèrdua de matisos i significats únics.

Així doncs, preservar el vocabulari català no només vol dir salvar les paraules, sinó també la nostra forma de veure i entendre el món.

Recuperar la moixaina

Una manera de començar a recuperar la paraula "moixaina" és senzillament utilitzar-la més sovint. No només en la parla, sinó també en la nostra vida quotidiana, amb els éssers estimats, amb aquelles persones amb qui compartim una relació propera.

Tot plegat, també és un recordatori de l'important que és expressar-nos amb afecte, de manera directa i genuïna.