Si t'agrada el senderisme, admirar paisatges naturals, i sentir el vertigen de les altures i els espectaculars rius que corren desenes o centenars de metres sota els teus peus, existeix una ruta que abans o després has de fer, un trajecte d'aquests que cal fer almenys una vegada en la vida: el "Caminito del Rey", a Màlaga, entre els termes d'Ardales, Álora i Antequera.
El Caminito del Rey, un dels paratges naturals més espectaculars d'Andalusia, està immers en una candidatura per ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a Patrimoni Industrial Hidroelèctric. Aquesta proposta destaca tres fites emblemàtiques: les preses d'El Chorro i Gaitanejo, les impressionants passarel·les del Salto hidroelèctric, i l'estació de ferrocarrils amb els seus ponts sobre els imponents Gaitanes. Però aquest recorregut no només ofereix una experiència d'aventura i bellesa natural, sinó que també està envoltat d'un ric llegat cultural i històric, amb llocs tan antics com la cova paleolítica d'Ardales i la necròpolis prehistòrica de les Aguilillas, fent del Caminito del Rey un autèntic tresor per descobrir.
📌 No et perdis les inscripcions que van deixar els presoners d'aquesta presó medieval de Catalunya
🥾 Aquesta "muralla xinesa" natural és molt a prop de Catalunya i et deixarà sense paraules
Pot ser que et soni el nom de la ruta i la seva fama de perillosa… però aquesta fama, per a vosaltres, aportarà més emoció que perill real. Continua llegint i descobreix per què!
La ruta per a treballadors que va acabar recorrent un rei
Aquest paratge natural situat a la zona occidental de les Serralades Bètiques és un dels punts que concentra l'interès dels amants de la naturalesa que vulguin posar-se a prova. Aquest pas està construït a les parets de l'anomenat congost dels Gaitanes. La construcció es remunta a començaments del segle XX, quan s'estaven construint els embassaments Guadalhorce-Guadalteba que proporcionarien l'electricitat necessària a la ciutat de Màlaga amb la seva central hidroelèctrica.
Per tal que els operaris poguessin accedir fins a les instal·lacions, i es poguessin transportar materials o realitzar manteniment, es va construir un camí que seguia la roca perquè fos més ràpid arribar. Es podia passar a peu, però també a cavall, estava perfectament il·luminat i disposava de prou espai per passar còmodament pels congostos o gorges. Els familiars dels obrers venien sovint només per les vistes. Va ser perfectament excavat a la roca i cuidat fins a l'últim detall. El 1921, el rei Alfons XIII va presidir la inauguració dels embassaments, i per a això va recórrer aquest camí, que va prendre llavors el seu nom de Caminet del rei.
Però el que inicialment va partir d'un ús merament industrial, amb el tancament de la central, es va convertir en una ruta per travessar les muntanyes d'una forma molt espectacular. Difícilment trobarem un altre lloc amb aquestes característiques a tot el territori espanyol o al món sencer. El problema va ser que ningú no s'ocupava del manteniment. Les baranes van anar caient i desapareixent, i el camí es va tornar tan perillós, que van començar a acumular-se els accidents i morts en estimbar-se la gent pel camí. D'allà la seva fama de perillositat.
El 2001 la Junta d'Andalusia va prohibir l'accés i va demolir una de les seccions, però la gent continuava anant (i morint), per la qual cosa finalment el van rehabilitar el 2015, i des d'aleshores es pot recórrer amb reserva (i amb totes les mesures de seguretat).
Aquesta és la vertiginosa ruta pel Caminet del Rei
A causa de la gran afluència de turistes a l'estiu, i les temperatures, una millor època per emprendre aquesta excursió serà durant el mes de setembre, intenteu escapar-vos! El bon temps se continua mantenint, però amb temperatures una mica rebaixades, encara poc risc de tempestes, i, a més, no hi ha tants visitants que vulguin emprendre aquest camí.
Aquesta ruta és bastant exigent físicament, amb una durada d'unes 3 hores i un recorregut de 8 quilòmetres. Per extensió no és massa recorregut, però el que té aquest punt és una perillositat, a causa de l'altura en la qual es desenvolupa que ens deixa veure una ruta que cal veure en viu i en directe.
Arribem a la zona del pantà del Comte de Guadalhorce que serà on començarem aquesta caminada fins a la seva sortida per la presa del Chorro. Pel camí ens enfrontarem a dos congostos, diverses gorges i una vall que travessarem per passarel·les i senders. Complint amb el temps establert, des de les 3 hores si anem més de pressa, fins a les 4 que costa si ens prenem el nostre temps.
Podràs fer la ruta en família, sempre que els nens tinguin més de 8 anys. El paisatge és d'allò més original en travessar diverses zones fins a arribar al lloc on es trobava la central hidroelèctrica en el qual l'aigua era la protagonista. Prepara les sabatilles esportives o les botes i comença a buscar a l'agenda dates per gaudir d'aquesta vertiginosa ruta, et deixarà sense alè!